Avui hem arribat a la Llometa de Llavata la primera expedició de treneters en busca de la vaca Paca. Passejaven els núvols pel cel queferosos i nosaltres bocabadats a cada pas per la granja... fins que un bon ruixat ha aturat la nostra cerca. Pel camí ens hem trobat gallines, conills, porcs... però, per ara, ni rastre de la vaca Paca, tot i que ja hi ha qui assegura ben convençut que l'ha sentida mugir entre les cabanes.
Quan s'amaga el sol i ix la lluna sempre ens n'anem a dormir. Però avui estem desperts, ben desperts, amb els llums encesos i els ulls ben oberts. És molt el que hem de veure, molt el que hem de trobar, perquè entre lluc i lluc volem cercar gamusinos per somiar. Bona nit, treneters i treneteres!
Daniela va prendre una gran decisió a la granja i és que li va voler donar tots els seus "tetos" al poni "Rayito". Amb molta confiança li'ls va deixar i amb un fort beset se'n va acomiadar, que potser ell els necessite més, ell és un cavall xicotet però ella ja s'ha fet fadrina.
Després de tres dies escorcollant tots els racons de la Llometa, per fi vam veure la vaca Paca. Un fum de sentiments van aflorar: uns van arrancar a plorar en veure-la, altres no s'ho podien ni creure, també n'hi havia qui no va poder esborrar el somriure en tot el dia però, tots i totes, vam fregir a preguntes a la nostra vaca Paca, que tant preocupats ens tenia. I després de pujar i baixar, de dormir i somiar, de riure i botar, de plantar i regar, de tocar i de tastar, arribàrem a l'Escoleta, on ens esperaven les famílies encara més emocionades per saber com havia sigut aquesta experiència que, de ben segur, mai no oblidarem. Però l'aventura no acaba ací... Dilluns a l'Escoleta més. Bon cap de setmana, treneters i treneteres.
