divendres, 30 de setembre del 2016

Inauguració de l'exposició "Art a la plaça"

Amics i amigues, com cada any en arribar l’octubre, comencem a olorar la flaire del comboi de les Festes de Patraix, les festes del nostre barri. 
El barri que dóna sentit a un Trenet, que, també com cada any, participarà en unes festes que volem acolorides d’arrels, alegria, diversitat i futur!
És per això que enguany convertirem els BALCONS DE LA PLAÇA EN ESTENEDORS D'ART amb als llençols que han pintat, durant els últims dies, els xiquets d'1 i 2 anys del Trenet.
Llenços convertits en bandera del plaer de la creació compartida, i d'eixa mixtura de colors i sensacions úniques que és l’art lliure dels infants. Una mirada màgica que converteix allò que és en allò que podria ser, en allò, al capdavall, que només ells fan que siga. 
Famílies, veïns i amics, dijous que ve, dia 6 d’octubre a les 17.30 h, a la plaça de Patraix, VOS ESPEREM!



dijous, 29 de setembre del 2016

Festa de la Verema

Entre els que ens vam fer una bona fartada de raïm, els que vam esguitar de dolçor el terra fent-ne rodar els granets o els que ens vam enjogassar xafant-lo fins a fer-ne most, ahir a la classe dels elefants i les elefantes vam celebrar la Festa de la Verema amb una bona collita de rialles i complicitats... i amb un mural per a xuplar-nos els dits!

dimecres, 28 de setembre del 2016

Art a la plaça

Tal com si s’hagueren envolat d’un estenedor veí, el Trenet va aparéixer la setmana passada ple de llençols blancs, els quals a poc a poc van prenent el color de la joia de crear i recrear-nos, sense regles i sense presses, gaudint de cada moviment i sensació a què ens porta l’art: triar els colors, admirar-nos en adonar-nos que es barregen i es transformen, aturar-nos a contemplar com regalimen les gotes de pintura, delectar-nos arrossegant el traç sobre la superfície, alterant-lo, explorant les possibilitats d’una obra compartida que està viva i batega...
Voleu veure com han quedat? Aneu estirant el coll i estigueu a l’aguait, que ben prompte vos donarem els detalls de la inauguració d’una exposició que, ja vos ho podem ben dir, serà d’altura, metàforicament… i literalment!



dimarts, 27 de setembre del 2016

Bicipasseig a Patraix

Fantàstica iniciativa la de Colecamíns, Associació Veïnal Patraix i AV Tres Forques-Vara de Quart (València), amb qui divendres va fer parada el Trenet per pedalar per un barri més net, segur i a la mida de tots. Tot un goig haver-hi participat i haver-nos trobat de nou amb tantíssims antics treneters!
Acaba la Setmana Europea de la Mobilitat però no ho fan les nostres ganes i il·lusió per fer desaparéixer el soroll, el fum i les presses i sentir de nou les rialles i l’enrenou de la infantesa en els nostres carrers
Podeu veure les fotos del Bicipasseig fetes per Carlos Alcañiz, el pare d’Óscar i Teo, fent clic ACÍ.

diumenge, 25 de setembre del 2016

Pau, el seu coixí, i Martí

Avui ens agradaria compartir amb vosaltres una de les tantes històries que hem viscut al Trenet durant els primers dies dels seus 37 viatges. La història de Pau, el seu coixí, i Martí, dos antics treneters que continuen fent camí junts, ara a l’escola dels “majors”, i el record dels quals ens ha inspirat a escriure aquest article.

Dimecres, 5 de novembre de 2014 

Fa tres mesos que Pau, d’un any i quatre mesos, va començar a vindre al Trenet. Des d'aleshores, i des que van deixar d’estar a l’Escoleta els seus pares tot el dia, hi ha vingut amb un coixí ben agafadet de la mà dreta. Un coixí d’animals i flors amb colors tan vius com els seus ulls encuriosits, que tot ho miren i tot ho escorcollen. És el seu coixí i, si ens hi acostem, podrem ensumar l’aroma del somriure còmplice del pare, del caldet de peix de la iaia o de l’alegria desbordada de Truc, el seu gos, cada vegada que Pau entra a casa. Tot un món i tota una història, el món i la història de Pau, en el seu coixí, el qual ha portat cada dia durant més de tres de mesos a l'Escoleta i del qual mai no s’ha soltat... fins avui, que, de sobte i sense gairebé adonar-se'n, l’ha deixat caure, suaument, a terra. 
El cridava entusiasmat Martí des de la caixa de cartó que la seua imaginació havia convertit en vaixell pirata; i Pau hi ha anat corrents a la crida del seu company, gràcies al qual, de sobte, ha obert la mà fent que caiguera a terra el coixí que l’embolcallava de la seguretat que tant ha necessitat durant aquests primers mesos a l’Escoleta. I és que Pau havia aprés a pintar, dinar, ballar, engronsar-se, passar pel túnel… amb la mà esquerra, però per a agafar el periscopi que li oferia Martí des de dalt del vaixell pirata necessitava les dues mans, però, per damunt de tot, la seguretat i confiança necessàries per a moure’s i expressar-se en llibertat, la seguretat i la confiança que li donava el seu coixí, i que, des d’avui, li donen Martí, la resta de companys i la mestra, la seua mestra. 
La de Pau és una de les tantes històries que, al llarg dels nostres 37 anys dalt del Trenet, hem viscut en el període de l’acollida, al llarg del qual, a més de viure’l acompanyat sempre dels pares, intentem que la nostra calidesa, respecte, tranquil·litat i afecte ajuden a desfer l’aiguabarreig de sentiments tan trasbalsadors que es desperten en els xiquets, i també en els pares, en haver d’afrontar aquesta escolarització, malauradament, tan primerenca. 

dissabte, 24 de setembre del 2016

Enhorabona, companys, i benvingut al món, Andreu!

No podem estar-nos de compartir amb vosaltres el goig pel naixement d’Andreu, el primer nét de la nostra companya Anna, el primer nebot nét del nostre company Paco, el primer fill de Feliu.
I és que difícilment podríem entendre el Trenet sense ells: Anna i Paco com a dos dels fundadors i mestres cooperativistes, i Feliu com a alumne de la primera promoció, aquella que el 1979 va fer realitat el somni d’uns joves mestres acabats de llicenciar: el somni d'una educació infantil arrelada, oberta, creativa, càlida i compromesa que ha crescut amb vosaltres i que avui celebra que cresca la vostra família.
Feliu, d’ulls grandots i pestanyes encara més llargues, i tan sensible i dolç com aventurer; i és que, no sabem si te’n recordaràs, però vas ser tu qui ens va descobrir que, darrere del Trenet, hi havia un pati magnífic! El "pati gran" que cada dia els xiquets omplin a caramull de rialles des d’aleshores i que vas albirar des de l’om on s’havia encalat el baló amb què jugaves mentre esperaves que la mare tancara el Trenet.
I d'Anna i Paco, què vos podem dir d’ells que no sapieu ja, veritat, pares i mares?
I és que el seu cap és un pou inesgotable d’idees, i no hi ha xiquet que no haja canviat els badalls per somriures cada matí amb el seu teatre dels elefants Guli Guli i Rita Tari, que no haja fet rodar el ballarí que apareix en llevar tots els grans a una cabeça d’alls, que no s’haja quedat bocabadat amb els seus jocs d'ombres, que no haja portat una mosqueta pintada del braç o que no haja guardat al núvol de la classe les llàgrimes després de plorar.
Dilluns anirem nosaltres també al núvol a guardar-ne, però aquestes seran de l’alegria que ens ha envaït avui en assabentar-nos de la bona nova, i de reviure emocionats els meravellosos records –i els que encara ens queden per viure!– que portaran per sempre el vostre nom al Trenet.
Enhorabona, de tot cor, a la iaia Anna, al iaio oncle Paco, a la tia Sira i als pares de la criatura, Feliu i Marta. I sentint de fons la cançó de “Paf el drac màgic”, que tantes vegades han cantat a duo Anna i Paco als xiquets de la classe dels elefants, et donem la benvinguda, Andreu, al món de la tendresa, la creativitat i la llibertat d’una família on, de ben segur, creixeràs sa, fort i feliç de ser i sentir-te estimat, per ells, i també per cadascun de nosaltres.

divendres, 23 de setembre del 2016

Curs teoricopràctic de ioga per a xiquets de 0 a 3 anys

Dimarts, les mestres i les educadores del Trenet vam tindre la primera sessió del “Curs teoricopràctic de ioga per a xiquets de 0 a 3 anys”.
Una primer acostament a aquesta pràctica mil·lenària tan beneficiosa per a la relaxació, l'equilibri i la consciència sobre el propi cos.
Amb moltes ganes de continuar aprenent noves tècniques de respiració, moviments i postures; i, sobretot, de poder compartir aquestes experiències amb els xiquets en el nostre dia a dia a l’Escoleta, ens acomiadem fins la setmana que ve.
Una abraçada i fins dilluns, treneters!




dijous, 22 de setembre del 2016

Moviment lliure, tranquil i plaent

Avui, els més xicotets del Trenet hem estat una bona estona al pati, i ho hem fet cadascú a la nostra manera: ara gatege a veure qui hi ha dins de la caseta, ara m’arrebosse fins a la cistella, ara m’assec i descanse, o ara em torne a gitar cap per avall o cap per amunt... mirant les fulles de la morera que esguiten de verd el cel, sentint com l'aire m'acarona la pell i encisant-me pel cantusseig de la mestra Imma…
Tot de moviments lliures, prudents, segurs i tranquils amb què ens descobrim i descobrim el món que els envolta… convertint la nostra exploració i experimentació en una font de plaer en la qual posem els cinc sentits.


dimecres, 21 de setembre del 2016

Enhorabona pel I Premi de la Setmana de la Mobilitat,
amics del CEIP López Rosat!

Enhorabona pel Premi de la Setmana de la Mobilitat, amics de l’AMPA CEIP Doctor López Rosat, i moltes gràcies per l'esforç que esmerceu cada dia per fer caminar el barri, l'escola i les famíles en una mateixa direcció: fer desaparéixer dels nostres carrers el soroll, el fum i les presses per tal de llegar als nostres xiquets la ciutat neta, amable i tranquil·la que tots somiem.
De part de tot l'equip de l'Escoleta, que hem tingut la sort de fer camí amb molts de vosaltres, una abraçada ben forta i fins divendres, que al Bicipasseig també farà parada, per descomptat, un Trenet!
Podeu llegir el projecte guanyador del I Premi de la Setmana de la Mobilitat fent clic ACÍ.


Bicipasseig per Patraix

Per a acabar la setmana, vos volem animar a participar en el 2n Bicipasseig que organitza Colecamíns, l'AV Tres Forques-Vara de Quart (València), Associació Veïnal Patraix i l'Ajuntament de València dins de la Setmana Mobilitat.
Una oportunitat més per a caminar per una ciutat més compromesa, neta, amable i a la mida de tots.
Recordeu, divendres a les 17.30 h a la porta del parc de l’Oest, bicipassegem!


dimarts, 20 de setembre del 2016

Carta sorpresa de l'Escola Gavina!

Ens fa molt de goig compartir amb vosaltres la carta que hem rebut d’Emi i Neus, les mestres de 3 anys de l’Escola Gavina​, l’escola dels “majorots” on alguns dels nostres xiquets han continuat enguany el viatge que van començar al Trenet.
Una nova etapa amb nous espais, nous mestres i nous companys, amb els quals, de ben segur, gaudireu a bondó d’aquesta nova estació a què heu arribat, potser, amb por i dubtes, però també, amb molta il·lusió i expectatives.
Per a tots vosaltres, xiquets i xiquetes, amb qui tantes experiències hem compartit durant els dos últims anys, una abraçada ben forta dels vostres primers mestres, que avui només vos voldríem demanar que, allà on aneu, ompliu, buideu i reompliu les vostres butxaques de mil i una experiències i emocions compartides, aquelles a què vos porta la la vostra curiositat, el vostre coneixement i el valor de la vostra curta però ja tan intensa història.
La història d’uns anys que ho són per a tota la vida. Uns anys on heu trobat l’estima, la seguretat i la confiança de la vostra família, i a poc a poc, també dels vostres primers mestres i companys.
Uns anys pels quals heu viatjat guiats pel vostre deler per explorar, experimentar, imaginar, crear i aprendre per vosaltres mateixos. El deler per fer de la vida un joc on tot pot ser i on tot heu fet que siga.
Perquè el joc és el vostre tresor més gran, perquè és en obrir-lo que heu trobat la joia d’expressar-vos, relacionar-vos, sorprendre-vos, sentir, aprendre, transformar... la joia de canviar l’absurd, inhumà i avorrit món dels adults, que tant necessitem mirar-vos als ulls per a adonar-nos que cal que vos el tornem.
Que el món ha de ser vostre, xiquets i xiquetes, perquè només així podrà ser el món amable, net, lliure, unit i solidari que tots somiem.
Una abraçada ben forta per a tots, i una altra per a Emi i Neus, amb qui, de ben segur, la seua dolçor, complicitat i il·lusió per acompanyar-vos i participar de la màgia de viure i reviure els primers anys de la vida, farà que ben prompte vos sentiu com a casa a eixa escola on, de les arrels, veureu créixer les ales de la llibertat, la consciència i el goig de créixer feliços i rebels.

El Trenet de la Psicomotricitat Vivenciada

A més de les sessions per als xiquets de l’Escoleta, que tenen lloc dins de l’horari escolar, Mercedes Alfonso, mestra i psicomotricista, vindrà tots els dimecres a les 17.15 h a gaudir d’aquesta experiència amb tots els xiquets de 3 a 6 anys del barri que vulguen pujar al Trenet de la Psicomotricitat Vivenciada. 
Si hi esteu interessats, no dubteu a enviar-nos un correu electrònic a info@escoletaeltrenet.com per a rebre tota la informació i estar assabentats de la primera reunió informativa que farà Mercedes pròximament. 

PSICOMOTRICITAT VIVENCIADA, PER QUÈ?
En enderrocar el mur que cada dia ens té preparat Mercedes, descobrim un món sense més regles que cuidar els nostres companys i els materials que tant ens encurioseixen, i és que, a la sala de psicomotricitat, tots trobem el nostre lloc, segons com ens sentim en cada moment, i fem i desfem seguint els nostres interessos i necessitats, expressant i superant les nostres pors, creant i recreant-nos en el plaer que ens reporta el moviment, la interacció i el descobriment de les primeres relacions de causalitat. 
Desfogar-nos, relaxar-nos, desafiar-nos, construir, cooperar, reptar, caure, arrebossar-nos… sentint-nos capaços, segurs i lliures per gaudir del plaer d’actuar i del plaer de pensar, simbolitzar i decidir la nostra actuació a través del joc: explorant, investigant, superant i transformant situacions de conflicte, relacionant-nos amb els altres i expressant, a través de l'acció i en llibertat, les nostres emocions, la nostra pròpia individualitat.
Un temps i un espai on Mercedes, amb una mirada que escolta, acull i abraça, ens observa des de la distància, deixant-nos fer, sense interferir en les màgiques descobertes a què arribem per nosaltres mateixos, sense pressionar-nos a fer res que no vulguem o res que no estiguem encara preparats per fer, sinó acompanyant-nos en aquest camí que cadascú recorrem de manera diferent, el camí d’una vida bellament diversa en la qual volem endinsar-nos enderrocant el mur dels prejudicis i els judicis que, intentant igualar-nos, ens desvien de trobar-nos, sentir-nos i ser, nosaltres, únics.
Si voleu saber-ne més, podeu fer clic en l’enllaç següent (www.mercedesalfonso.es) o entrar a la seua pàgina de Facebook: Centro de Ayuda Psicomotriz Mercedes Alfonso.



dilluns, 19 de setembre del 2016

Moments de recolliment amb la mestra

Confidències, moixaines i cosquerelles que assequen plors i esguiten somriures…


Una altra escola no és possible, és real

Ja no és només la il·lusió d’uns somiatruites, ja no és només que siga possible: una altra escola és real, i ens ho han demostrat els companys de l'escola infantil pública Martinet o de tantes altres escoles: vencent les inèrcies, desaprenent i construint pam a pam l’educació emancipadora, significativa, arrelada i integradora que els nostres xiquets mereixen i necessiten.
Quan tingueu una estoneta, no vos perdeu el documental que va emetre ahir TV3 al 30 minuts i que està disponible en aquest enllaç.
Amb programes així ens adonem que, malauradament, els valencians continuem #sensesenyal.


diumenge, 18 de setembre del 2016

El primer dia d'escola, vist per Carles Capdevila

L’aiguabarreig d’emocions del primer dia d’escola, vist pel pare i periodista de l’Ara Carles Capdevila. Un article que despulla el nostre sistema educatiu per trobar el que sovint és, malauradament, l’únic que el vesteix de dignitat: el coratge de mestres i educadors, i la rebel·lia, màgia i tendresa d’uns xiquets als quals l’escola encara no els ha arrabassat el seu anhel innat per descobrir-se i descobrir, a foc lent però sense moderació, el món que els envolta. 
El podeu llegir fent clic ACÍ.

dissabte, 17 de setembre del 2016

Cultura i gastronomia en un sol mos, deliciós el Bonic/a Fest!

Si voleu fer-vos una bona fartada de música, teatre, exposicions i molt de comboi, no deixeu d'acostar-vos aquesta vesprada a fer un mosset al mercat de Jesús-Patraix o a la resta de mercats de València, on podreu assaborir la recepta més saludable, sostenible i saborosa: la recepta del comerç de proximitat, confiança i qualitat.
Ací teniu l'espot de Bonica/a Fest, de la Regidoria de Comerç i Abastiment de València, i ací, la programació completa.


divendres, 16 de setembre del 2016

Les beceroles de la literatura...

...ulls que espurnegen àvids d'històries.



Exposició de pintura d'Alberto Bertolín, el pare d'Alba

Aquesta família no deixa d’alegrar-nos, i és que a més de sorprendre’ns venint a vore’ns avui abans de guaitar per primera vegada a l’escola dels “majorots” de la mà dels tan estimats iaios Antonio i Amparo, Alba ens ha contat que el seu pare, Alberto, inaugura divendres una exposició de pintura a La casa para pasárselo pipa. Més no ens ha volgut desvelar, però estem segurs que no ens decebrà! Si en teniu oportunitat, deixeu-vos caure per La casa para pasárselo pipa, un espai màgic que ompli de colors i de vida el cor de Patraix.


dimecres, 14 de setembre del 2016

Vincles de complicitat i confiança entre els pares

Cada xiquet té una manera diferent d’acostar-se als nous espais i també de començar a relacionar-se amb la mestra i amb la resta de companys.
Després d’una setmana, a la classe dels elefants, els més majors del Trenet, hi ha xiquets que comencen a alternar moments els moments de recolliment a recer de la seguretat i l’estima que els donen els pares amb altres d’exploració i sociabilització sense la seua companyia. 
Un temps en què, alhora que gaudim de veure’ls córrer amunt i avall contents i tranquils, creem també els primers vincles de complicitat i confiança amb la resta de pares, xarrant, compartint, intercanviant, preguntant-nos. Coneixent-nos, al capdavall, i teixint a l’Escoleta eixa xarxa d’experiències i emocions compartides que necessitem que siga la criança i l’educació.


dimarts, 13 de setembre del 2016

L'absència i el retrobament a través del joc

Mestres, pares i xiquets juguem a desaparéixer i aparéixer entre les teles… i entre esglai i esglai, i rialla i rialla, comprovem que, encara que no ens veiem i encara que no estem, sempre hi som. 
I així és com, amagant-nos entre les teles, dins del túnel o darrere de les columnes, experimentem, a través del joc, amb la identitat, l’absència i el retrobament, la qual cosa ens ajuda molt a afrontar aquest començament de curs.



nçame
nt de curs.

diumenge, 11 de setembre del 2016

Benvinguda al món, Ona, i enhorabona, Irene, Borja i Gael!

Benvinguda al món, Ona, i enhorabona als teus pares, Irene i Borja, i al teu germanet, Gael, de qui, de ben segur, aprendràs que el guió està per a botar-se’l, que la quarta paret està per a trencar-la i que les bambolines són realment l’escenari de la vida.

Amb el record d’aquest moment tan màgic que vam viure al Trenet amb Gael, vos enviem una abraçada ben forta, família!


dijous, 8 de setembre del 2016

Famílies, benvingudes a casa vostra!

Comencem el viatge i ho fem acompanyats dels nostres pares i les nostres mares, amb els quals passarem els primers dies, setmanes o mesos, segons ens anem trobant al Trenet. A poc a poc i cadascú a la nostra manera, en descobrim cada racó i teixim les primeres complicitats amb els companys i la mestra. Al Trenet, xiquets, mestres i pares vivim junts aquest trasbals tan gran que ens suposa a tots començar a anar a l’escola. Un entorn on tot i tots ens són encara desconeguts, i en un moment en què encara no podem expressar-vos amb paraules com ens sentim, i en què encara no podem entendre que tornareu després, perquè només habitem l’ara i l’ací.
Un trasbals emocional que difícilment podrem atenuar si no canviem la perspectiva amb què s’ha concebut fins ara aquesta primera etapa de l’escolarització: No és el xiquet qui s’ha d’adaptar a l’escola, sinó l’escola la que s’ha d’integrar en el seu món. Un món amb una curta però intensa història; un món que han començat a bastir a través dels vostres ulls i de les vostres paraules, pares i mares, que els heu donat l’estima, la confiança i la seguretat necessària per farcir-lo cada dia de nous descobriments i de noves emocions, i als quals vos necessiten –i vos necessitem– perquè continueu fent-ho també a l’escola: descobrint amb ells els nous espais i coneixent amb ells les persones que volem fer, del nostre i del vostre món, un de sol. 
Pares i mares, xiquets i xiquetes, una abraçada ben forta i benvinguts a casa vostra!

dimecres, 7 de setembre del 2016

Cinema en valencià a Patraix

Cinema en valencià, debades, a la fresca i a la plaça de Patraix, què més podem demanar?Torna el cinema en valencià a Patraix, i ho fa amb tres pel·lícules que, de ben segur, ompliran de rialles, emocions i aventures la plaça. 
Moltes gràcies per la iniciativa, Associació Veïnal Patraix i Universitat de València - Servei de Política Lingüística, i per molts anys!



dimarts, 6 de setembre del 2016

III Jornades d'Educació Infantil "Infància: l'essència de la vida", amb Amesti Educació

Un començament de curs amerat d’essències de vida –natura i infància– i de la saba que les nodreix: escoltar, compartir i aprendre els uns dels altres per fer créixer una educació arrelada i emancipadora. 
Som l’AIGUA que bressola la diversitat, som l’AIRE que fa volar lliure la imaginació, som el FOC que crema amb la injustícia, som la TERRA que assaona emocions i experiències compartides.
Som Trenet i som Amesti Educació.
Companys i companyes, ahí estarem!


dilluns, 5 de setembre del 2016

Tots som Xàbia i totes som Benitatxell

Tots som Xàbia i totes som Benitatxell, com tots vam ser Artana, Carcaixent, Bolbait o Terrateig.
Tant de bo siguem capaços de transmetre als nostres xiquets l’estima i el compromís pel valor i la bellesa de les nostres muntanyes, assolades pel foc que ens crema el País i l’ànima.
Gràcies, Cristina Rodríguez, per dibuixar d’una manera tan bella la pena que sentim; i gràcies, per damunt de tot, a totes les persones que treballeu per extingir e
l foc.
Mare, pare, digueu-me què li han fet al bosc…  #IFXàbia #IFBenitatxell #IFBolulla



diumenge, 4 de setembre del 2016

Cursos de valencià al Trenet

Per tercer any consecutiu, tindran lloc a l’Escoleta cursos de valencià organitzats per l’ACV Tirant lo Blanc i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Els cursos seran impartits per personal qualificat i especialitzat en l'ensenyament del valencià i són preparatoris per als exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. 
Hi haurà dos nivells, mitjà i superior, i el preu serà de 60 € per a tot el curs, el qual tindrà una durada de 60 hores.
Si hi esteu interessats, escriviu-nos a info@escoletaeltrenet.com, telefoneu-nos o passeu-vos per l’Escoleta i vos en donarem tots els detalls. 
Animeu-vos a pujar al Trenet del valencià!


dijous, 1 de setembre del 2016

Reflexions al voltant del temps de l'acollida

Encetem un nou curs, una nova aventura, un nou periple trepidant pels apassionants i irrepetibles primers anys de la vida, uns anys tan bonics com fugissers en què “tot està per fer i tot és possible”, metafòricament... i literalment. 
Tenim el món als nostres peus, i volem descobrir-ne cada racó, amb els cinc sentits, sense presses i sense dreceres, paladejant-lo i enriquint-lo amb eixe món de mons que és la nostra imaginació, la nostra inexhaurible i màgica capacitat per fer d’allò que és, allò volem que siga. I ho volem fer amb la llibertat de dir, sentir, fer i ser: el tresor més gran que tenim i que no volem que ningú ens arrabasse.
Perquè no hi ha un sol camí, perquè n’hi ha tants com xiquets som al món; i perquè no hi ha una sola manera de comportar-se, aprendre, estimar, sentir o expressar-se: som xiquets, som bellament diversos, i així volem continuar sent.
No volem estar asseguts a una cadira durant hores, no volem pintar només dins del cercle que ens heu pautat, no volem que les pantalles ens emmirallen la realitat, no volem omplir fitxes absurdes, no volem que ens etiqueteu, no volem que ens compareu i que vos frustreu si no som com voldríeu, no volem que ens aclapareu amb ordres, no volem que li digueu a la mare que ja som majors per a mamar, no volem que ens doneu pressa a tothora i ens impediu parar-nos a agafar eixa pedreta tan bonica que hem trobat a terra, no volem que ens lleveu l’oportunitat d’aprendre les coses per nosaltres mateixos, no volem que ens féu créixer abans d’hora, no volem, al capdavall, que ens furteu el nostre dret a ser qui ja som: xiquets que volem ser escoltats, estimats i respectats, xiquets que volem palpar, empastrar-nos, cridar, pintar, ballar, anar descalços, riure, caure, embadalir-nos, córrer… seguint la nostra curiositat innata per experimentar i explorar, a foc lent i sense moderació. Un anhel que vosaltres, pares i mares, ens esperoneu cada dia a satisfer, donant-nos la confiança i l’estima que necessitem per a gaudir del plaer de sentir-nos capaços de fer les coses per nosaltres mateixos, de la tranquil·litat de poder desplegar totes les nostres emocions i del goig de compartir amb vosaltres totes les descobertes que ens regala aquest món que tot just hem començat a desempaperar. 
És per això que, ara que hem de fer aquest pas tan gran com és anar per primera vegada a l’escola, volem que estigueu amb nosaltres, els primers dies, les primeres setmanes o els primers mesos, segons com ens anem trobant, tant vosaltres com nosaltres. És tant el trasbals que ens suposa! Un entorn on tot i tots ens són encara desconeguts, i en un moment en què encara no podem expressar-vos amb paraules com ens sentim, i en què encara no podem entendre que tornareu després, perquè només habitem l’ara i l’ací.
Començar el nostre camí a l’escola és ara un salt al buit, però vosaltres, pares i mares, sou la nostra xarxa. Una xarxa de seguretat i estima que vam començar a teixir quan tan sols sentíem el batec del cor de la mare, la melodia que ens nodria de vida dins de la panxa. 
I d’aquest solo a la simfonia de batecs que componen la xarxa que, a poc a poc, hem anat engrandint amb els iaios, els tios, els amics o els veïns, i, a partir de demà, amb Anna, Librada, Vicky, Felicitat, Paco i Imma. I Mariví, i Amparo, i… la Bruixa de la Morera, i el mag Flautirorí, i la gallina Quiqueta, i el pirata Pata-xula… i Pili, la pescatera de Patraix, i el lloro Bartolo, de la Plaça, Nacho, del Cresol–... i tants altres companys de viatge amb qui omplirem les butxaques d’un fum d’experiències i emocions compartides. 
Abans que puguem gaudir d’aquest viatge, però, cal que ens sentim com a casa al Trenet, i això arribarà, com no podia ser d’una altra manera, després d’un temps, el temps que cadascun de nosaltres necessite, no per a “adaptar-se” –des de quan és el xiquet qui s’ha d’adaptar? És l’escola qui s’ha d’”adaptar” a cadascun d’ells!– sinó per a sentir-nos segurs, reconeguts, respectats i estimats a l’Escoleta. Fins que arribe aquest moment (i també després, per descomptat!), estarem al Trenet amb els nostres pares i les nostres mares, descobrint-ne cada racó i teixint les primeres complicitats amb els que seran per sempre els nostres primers companys i els nostres primers mestres. Aquells que al juny ens van enviar una carta convidant-nos a viatjar amb ells i que ara només voldríem que ens reberen amb una mirada que ens aculla, amb una orella que ens escolte i amb una mà que s’òbriga… al respecte, a la llibertat i a la confiança per a acompanyar-nos en la descoberta de nosaltres mateixos i del món, real i imaginari, extern i intern; i per a fer-ho guiats per la nostra curiositat per fer i desfer, per crear i recrear-nos: al nostre ritme i a la nostra manera.