Una estació no es treballa, no ‘s’ensenya’ i ‘s’aprén’, no s’acoloreix en una fitxa… les estacions, els canvis ambientals, la natura... s’observa, es palpa, es menja, s’olora, se sent, es viu…
Les tenin al pati i, sempre que podem, ens la portem a l’aula, a les mans, al plat, a la boca…, i, sobretot, tant com podem, eixim de l’Escoleta a buscar-la per poder amerar-nos-en…
La ciutat, malauradament, ens ho posa molt difícil; rius de cotxes, ràfegues de fum, muntanyes d’edificis… però ens en queden encara xicotets reductes, illots de vida com al parc de la Rambleta, al barri de Sant Marcel·lí, fruit d’una històrica reivindicació veïnal.
I ací mateix ens teniu, gaudint d’eixos jocs, d’eixes sensacions, d’eixos moments que, fins fa no res, eren ‘l’extraescolar’ de tots els infants, i que ara hem d’anar a buscar, hem de propiciar perquè l'asfalt ens els ha arrabassat i, amb ells, eixa part de la infància que, als que ara som pares, iaios o mestres, tant ens esborrona recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada