En arribar la primavera, vam cridar que “ja no mai més tindrà raó l’oblit” juntament amb l’alumnat de l’IES Patraix i els majors del centre de dia Albors mentre descobríem les dones fortes del petit gran univers dels infants.
Fa poc més d’una setmana, com una fresca abraçada enmig de la xafogor, vam gaudir de l’obra de teatre que ha creat Núria inspirada en els “Poemes de les quatre estacions” de Maria Beneyto.
Un viatge íntim i poètic que bressa la natura i les emocions, com un xiuxiueig que ens porta d’estació en estació, com dues mans, la de la poesia i la de la primera mirada, que s’agafen màgicament de la mà.
A la tardor ens espera un nou curs i també un nou poeta...
Perquè sí, perquè...
“I fent un lleuger esforç
podríem eixir del nostre cau
i estimar de bell nou aquest país,
i escampar una altra veu nova entre els homes
com una eterna sembrada de blat”
Seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada