"Una mestra de jugar"

Va arribar al Trenet com a mare, i s’hi va quedar... fins ara.

O millor dit: per sempre.

Ella... i també la pràctica psicomotriu Aucouturier.

Perquè si hui no podem entendre el Trenet sense la pràctica psicomotriu Aucouturier, és gràcies a ella.

Des de fora, pot semblar que en la sala de psicomotricitat només juguen.

Que només corren, salten, criden i cauen.

Però quan t’endinses en la pràctica psicomotriu Aucouturier (i Mercedes ens n’ha sigut la millor cicerone), descobreixes que hi passa molt més.

Allí, el joc és un llenguatge. El moviment, una expressió.

Allí es creix des del cos, que parla abans que les paraules, es transiten emocions i es teixeixen vincles endins i enfora.

Perquè en la psicomotricitat Aucouturier, el joc (lliure!) obri als infants les portes d’un desenvolupament harmònic i profund. I a nosaltres, les mestres, ens obri els ulls. Ens ajuda a conéixer millor cada criatura, a entendre-la, a mirar-la amb profunditat i a ajudar-la a trobar el seu mapa.

Acompanyem des del respecte aquells conflictes interns que ajudem a aflorar, i aprenem a estar-hi presents amb tot el que són i som.

Els infants diuen que Mercedes és “una mestra de jugar”, i així és, no s’equivoquen gens ni miqueta (com tantíssimes vegades).

Mercedes, gràcies per acompanyar(-nos) amb tanta saviesa, tendresa i confiança, gràcies per sembrar en l’equip la passió per una manera d’estar amb la infància on el respecte és l’eix i el cos, el camí.

Açò és i serà sempre casa teua. I la sala... també.

PS: En la vespra de Sant Joan, nit de foc i de pas, celebrem el nou cicle que encetes, amb la llum que ara reculls de tot el camí fet, amb la llum que continuarà encenent-ne d’altres.