No hi ha lleure infinit sinó a la platja...

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment.
I és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d’un viatge.
L’onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l’aventura,
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…


Josep Carner

I badant, badant...

Entre el xerric de les xitxarres... trenetes i gelats, juguera i xafogor, caram quina xafogor, tomaques i meló a mos redó.
Entre la remor de les ones... sopetes d’arena i pastissos de pedres, bots i culades rialleres, un infant que ahir no volia ni un esguit i hui saluda emocionat mar endins.
Entre Patraix i el Saler, badem i badem, i badant i badant, l’estiu entre els dits se’ns va escolant...

De por!

Que no cal anar-se'n tan lluny, que ací en tenim un fum! De monstres i llegendes, de cançons i d'històries atemoridores vora el foc.

I és que la tradició oral valenciana ens ha llegat un bon grapat de criatures i contalles que feien feredat als nostres iaios i iaies i que, gràcies a iniciatives d’arreu del País (@letnomuseu, @museucomarcalhortasud, @danimiquel i @francesc.gisbert, @andanaeditorial…), han despertat de l’oblit i hem tornat a saber qui són, on viuen, què fan… i com espantar-los, si cal! Estem salvats!

I vosaltres, coneixeu el Butoni, la Quarantamaula, la Tarasca o la Bubota?

Uns personatges que a l'escoleta ens engresquen bona cosa i que ens permeten acostar-nos, des de les arrels i des del joc, a eixe sentiment tan universal que és la por. Voleu saber-ne més? Ací vos deixem l'enllaç a la programació d'enguany de l'Etno: https://l1nq.com/etnopor

La companyia L'Abocador al Trenet

Un propòsit...

Trencar la relació entre l'espectador (passiu) i l'obra.

Una hipòtesi...

(Potser) els infants tenen alguna cosa a ensenyar-nos de tot això.

Dos preguntes disparadores...

1. De quina manera podem fer que l'espai teatral siga accessible per als més menuts?

2. De quina manera ens pot ajudar la primera infància a transformar els espais teatrals?

...i tot un projecte que conjumina teatre, dansa i compromís social i artístic que es materialitza en un seguit de tallers de mediació que l'emergent companyia @cia.labocador ha dut a terme al Trenet durant el mes de juliol per vertebrar i oferir a la xicalla un espai de joc i investigació a partir del joc, punt de partida comú d'artistes -crear- i infants -'aprendre' el món-.

Gràcies, amics i amigues de L'abocador per la complicitat i l'empenta! Ganes de veure com feu evolucionar i créixer el projecte, i, per descomptat, de retrobar-nos!

L'escoleta d'estiu i els finals inesperats

L’escoleta d’estiu com a pròrroga del curs.

Esprémer el temps, malauradament ja de descompte, amb els infants que acaben enguany al Trenet. Emocionar-nos alhora amb els antics treneters que tornen al ‘partit’, que tornen casa, tan i tan fadrins, per agafar-se de la mà d’un bebé?, del bebé que foren.

L’escoleta d’estiu com a bonus track que ens trasllada cada dia a la mar, on el joc i el plaer recomença amb cada ona; i que ens alimenta amb els sabors més senzills i genuïns mentre sonen xitxarres i rialles a l’ombra del pati.

L’escoleta d’estiu com a vaivé entre el vell curs i el nou.

La bugada dels joguets, els ditets minuciosos a la paret (i que content es posarà el pintor quan veja la faena que li han estalviat els infants…!), i els llibres que ens presten el seu últim servei i potser el millor de tots, aquell que, de les pàgines arrancades, ens fa brollar… tot de nous finals inesperats.

 

 

Senzill, ple i viu... l'estiu.

Una panxa plena de pintura, un mos cruixent al meló d’alger, un trencadís de petxines a la cuixa de la mestra, les mans que es busquen de filera a filera de l’autobús, una maduixa ben roja (el miracle de la terra… i el miracle que cap infant l’haja arrancat abans d’hora!), un infant de cinc anys i un d’un mig preparant junts un perol de sopa de sorra, xarradetes vora mar damunt de dos catrets improvisats, una guitarra sonant entre les xitxarres, les vesprades de teatre d’ombres quan ja ni l’ombra del pati ens lliura de la xafogor.
Sal a la pell, dolços moments que s’escolen ja entre els dits. Senzill, ple i viu: estiu.

L'estiu vora mar

En arribar el primer dia a la mar, el veïnat, bocabadat, ens rebé amb un bon dia, un cabàs de “Ai, quina gràcia!” i “Que bonics!”… i un “Teniu més moral que l’Alcoyano!”.

I és que una caterva de xiquets de bolquerets a la mar no es veuen tots els dies. O sí! 😉

Dimarts passat començàrem la temporada a la platja i ací continuem, gaudint bona cosa del joc inesgotable que ens ofereix l’aigua i l’arena.

Els quefers preferits, botar les ones, fer clots, buscar petxines, omplir poalets d’aigua, fer desaparéixer els peus davall de l’arena o veure-la caure, esvarosa, entre els dits.

Amb la moral no sabem, però amb l’engrescament i el plaer que hi trobem cada dia, l’Alcoià a primera divisió!