dijous, 17 d’octubre de 2019

Adéu, Bombalino

Vam començar alhora, a les darreries dels setanta, i, des d’aleshores, no hi hem faltat cap curs.
Anar al Teatro La Estrella, xarrar amb Bombalino i la resta de la colla sobre els vells i els nous temps, i tornar a l’escoleta amb un somriure d’orella a orella dibuixat en el cor dels infants.
Treballàvem per una mateixa il.lusió, des de l’escola uns, i des del teatre els altres, i després de deu, vint, trenta o quaranta anys, retrobar-nos, abraçar-nos i, per descomptat, gaudir d’una nova obra seua, era sempre una gran alegria.
Amb el tràfec del principi del curs, se’ns havia quedat en el rebost la tristor per la mort de Gabriel Fariza, Bombalino. Hui que Paco, per primera vegada enguany, ha encés la llum del teatre a l’Escoleta, no podem estar-nos de posar-la en paraules i compartir-les, amb tota la nostra estima, amb la família de l’Estrella.
Aquesta titella que hui ha pres vida a l’Escoleta, la van fer a l’Estrella, té tants anys com l’amistat que ens uneix i, tanmateix, mai no deixarà de fer riure, imaginar i somiar.
Com tampoc no deixarà de fer-ho mai el record de Bombalino.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Esmorzar mariner

Cada dia, Mariví ens prepara una bona font de fruita per a esmorzar, i així, sempre que volem, podem pegar un mosset. Cada dia diferent, però sempre de temporada i de ben prop, dels camps de Pau i Carol a Llíria.
Hui, però, que al grup dels majors ens abellia eixir a fer una volta pel barri, hem aguaitat a Pili, la pescatera, i hem comprat un bon grapat de tellines. En tornar de l'escoleta li les hem donat a Mariví, i després d'esguitar-les amb unes gotetes de llima, i amb molta paciència i concentració, hem anat a la cerca d'aquests xicotets tresors marins.
Que hi ha manera més saborosa de "practicar" la psicomotricitat fina? 😋
 



dimecres, 9 d’octubre de 2019

Bon 9 d’Octubre!

Ja descobrirem el qui, el què, el quan i el per què del 9 d’Octubre; de moment, la ‘conquesta’ dels xiquets més menuts és guanyar la seguretat de trobar-se tranquils a l’Escoleta, anant d’ací cap allà, veient què i, si m’agrada, com aquestes boletes de carlota, canyella i ametla ratllada, gaudir-ne a mans plenes. 
La ’conquesta’ dels més majors, la satisfacció de sentir-se capaços de llançar-se a explorar nous territoris.
Ahir, vespra de la diada, la incursió dellà la plaça ens va portar a fer el primer tast de la història que hui es commemora. 
Al forn Company, un dels més antics del Cap i Casal, ens esperava Josep per elaborar junts els pastissets de Sant Dionís, el llegat d’un temps en què la fruita i la verdura eren el bé més preat, el regal de la terra amanit amb l’esforç i la delicadesa de qui la treballa. 
Pocs dies després de lamentar una nova estocada a l’horta, no podem celebrar-nos com a poble sense reivindicar aquesta herència de vida, sense sembrar la llavor de l’estima i el compromís per la terra i per la dignitat dels llauradors i llauradores.
Bon 9 d’Octubre!









dilluns, 7 d’octubre de 2019

Festa de benvinguda del curs i inauguració dels horts

Perquè hem començat un curs nou (el 40é!), perquè ja tenim horts, perquè els amics de Canta Canalla presentaven disc, perquè són les festes de Patraix… i perquè sí!, perquè ens agrada el comboi d’ajuntar-nos i retrobar-nos, divendres ens aplegàrem una bona colla d’antics i nous treneters, amics i veïns, per cantar i sembrar, com diu el genial mural d’Elías Taño, poder per a un barri que volem ben viu!
Moltes gràcies Canta Canalla per tornar al Trenet, per tornar a casa vostra! El tercer concert, el segon disc… i els vostres primers, i incondicionals!, fans!
Una abraçada ben forta i que vaja de categoria la gira que ara comenceu! No tenim cap dubte que així serà!
Moltes gràcies també a l’Ajuntament de València per dur a terme el projecte que presentàrem fa dos anys als pressupostos participatius; i a Irene, Roberto, Tonetxo i la resta de l’equip, per les tantes reunions i per l’esforç esmerçat per adaptar l’espai a l’edat dels nostres infants.
I, per descomptat, gràcies a totes les famílies, pels plantons i la complicitat!
No sabem si aconseguirem que cresca alguna coseta (sort que cada setmana ve servimvida.com i no ens faltarà mai bona fruita i verdura per dinar! 😜), però, de segur, gaudirem bona cosa d’aquest nou espai de trobada entre l’escola, les famílies i el veïnat.





dimecres, 2 d’octubre de 2019

Festa de benvinguda i inauguració dels horts

Benvinguda al curs, inauguració dels horts escolars del barri… se’ns amuntonen els motius per celebrar!
Per això, divendres us convidem a tots als horts, on farem els primers planters, berenarem i gaudirem del concert dels Canta Canalla, que ens presentaran el seu segon disc, #revolucionspermenuts. 
Us hi esperem! 
Per anar fent goleta, podeu escoltar el disc ACÍ.

L'acollida i el procés de familiarització: parlem-ne junts

Com sabeu, a l’escoleta les famílies comparteixen amb els infants els primers dies, setmanes... del curs. Tot i això, quan arriben les separacions (primer més curtes, després més llargues), els infants sovint manifesten amb el plor el seu enuig, la seua pena i el seu desconcert.
De vegades, unes moixaines els calmen; d’altres, telefonar als pares i parlar amb ells amb el telèfon de veritat o de joguet; arrupir-se al carro; no llevar-se la motxilla; abraçar-se al peluix que porten de casa... Altres vegades, però, el plor es prolonga durant una estona més o menys llarga.
Voldríem contar que tot va com la seda, però els pares i les mares veieu cada dia que no és així, i és que l'escolarització tan primerenca suposa un gran trasbals emocional per a l’infant, i també per a la resta de la família. Per això, com a escola, hi hem de posar tota la nostra cura, temps, respecte i comprensió. I sinceritat. 
El primer pas, obrir les portes a les famílies per tal que passeu els primers dies amb ells, la qual cosa els ajuda, i ens ajuda!, molt, a viure el procés d’una manera més suau, tranquil·la, natural. Junts comenceu a descobrir els espais i a fer-los vostres; junts coneixeu la mestra i la resta de l’equip, els companys..., junts comencem a teixir un vincle de seguretat i confiança... Penseu si no fóra així...! “Deixar” els infants en un entorn on tot i on tots els són encara desconeguts, i en un moment en què encara no poden expressar verbalment com se senten, així com tampoc entendre que els pares/mares tornareu després, perquè només habiten l’ara i l’ací. Caram!, veritat?
Tanmateix, encara que les famílies compartiu els primers dies o setmanes del curs, quan arriben les primeres separacions, acordades conjuntament quan veiem que l’infant comença a estar més solt a l’escoleta i a reconéixer la mestra com a figura de referència…, elsxiquets sovint trenquen a plorar; i als adults, que voldríem, per damunt de tot, evitar-los el tràngol, ens sorgeixen angoixes, dubtes, contradiccions o sentiments de culpa,. inseguretat.. que ens són difícils de gestionar. Iés que el procés de l’acolliment i la familiarització ens remou a tots per dins. 
Expressar el que sentim, compartir el que ens preocupa, ens pot ajudar, però, a desfer l’embull d’emocions que ens provoca, i, sobretot, ens pot ajudar a entendre als infants i a acompanyar-los de la millor manera possible, això és, amb honestedat (sense mentides, xantatges o “desaparicions” sense que el xiquet ho veja) i amb molta estima, paciència i confiança. Confiança en ells i en vosaltres, i confiança que, a poc a poc, arribarà el moment que veureu els vostres fills comboiats amb la mestra i els companys després d’acomiadar-vos d’ells, tranquils de saber-s’hi cuidats, respectats i reconeguts; i segurs per lliurar-se a satisfer el seu desig d’exploració i experimentació.
D’això, i molt més, en vam parlar amb Felicitat Signes, la psicòloga de l’Escoleta, en la primera de les reunions que tindrem amb ella al llarg del curs i amb les quals volem oferir a les famílies un temps i un espai de trobada, intercanvi, suport i acompanyament.