dimecres, 5 de maig de 2021

Converses al voltant dels cucs de seda

La família de Claudia ens va portar uns cuquets (gràcies, família!), i nosaltres, ben pagats, eixíem cada dia a per fulles a la morera del parc. Els canviàvem les caques, els tréiem a passejar pel pati, els contàvem contes i també omplien les nostres converses de preguntes i hipòtesis… “ara començaran a fer el capoll”, “com serà la papallona?”, “tindrà colors?».
Tot anava com la seda (mai millor dit!) fins que, un matí, en aguaitar a la seua caixeta, vam vore que les formigues l’havien envaïda i els cucs… ja no es menejaven.
Una experiència que ens ha donat peu a cuidar (que tingueren sempre fulles, cura de no xafar-los quan els tréiem a passejar…), per a mirar quin havia fet caca i com (tot un hit ara a la classe) i també per començar a fer un lloc en les nostres paraules, en el nostre cap, al futur… des del concret i dels fins ara omnipresent ‘ara i ací’; per projectar allò que està per passar… i parlar, i també pintar, allò que està, que viu i deixa un dia de fer-ho…









dilluns, 3 de maig de 2021

Descobrim l’espai del joc heurístic

A partir d’una gran varietat de material no estructurat i sensorialment ric (diversos pesos, mides, volums, temperatures, textures, sons...), en descobrim les característiques a través dels sentits: palpant, combinant, encaixant, fent rodar, apilant, omplint i buidant, tapant i destapant...
Durant aquesta exploració, observem i actuem lliurement, cadascú al nostre ritme i segons els nostres interessos i necessitats, concentrats en el nostre joc, embadalits en el plaer a què ens porta l’acció i la repetició, amb la qual obtenim les nostres pròpies conclusions, els nostres propis aprenentatges, i amb els quals responem al nostre desig de saber què és cada cosa provant tot el que podem fer amb ella.
De dins cap a fora, perquè els aprenentatges naixen del nostre afany intrínsec de descobrir el que ens envolta, i es nodreixen de l’estima, el respecte, la confiança i la seguretat que ens donen les persones que ens hi acompanyen.
Un temps i un espai en què no cap el correcte i incorrecte, i per tant tampoc la por a equivocar-nos ni cap pressió. En gaudim al nostre ritme i a la nostra manera, com si no?, perquè mai no s’apague eixe anhel innat per descobrir i descobrir-se que mai no deixarà de meravellar-nos.