Com sabeu, en les últimes setmanes el fang del pati ha sigut el material estrella a l’escoleta.
No ha parat de ploure i els infants no n’han deixat de gaudir. Arrebossant-s’hi, botant, transvasant, esguitant, pastant... i la sensació única de llibertat i gaudi.
Paral·lelament, però, en les estones de més fred i pluja, en els moments en què feia ganes de ‘dins’, també ha regnat el fang, i és que, atés l’interés que els despertava, vam deixar al seu abast una mena de ‘llapis’ de fang, gruixuts i acabats en punta, i uns bols amb aigua a vore què.
I mentre el ‘llapis’ es desfeia -ara arrossegue el traç, ara en faig un fum a bots-, la taula s’omplia de gargots -jo he fet la I!, mira un peixet, yo una cebolla!- fins que no va quedar ni un trosset en blanc...
En acabant, vam repartir fregalls, i del traç de monyica i de la concentració del principi vam
passar al moviment de braços expansiu i al guirigall.
I tant necessitem i ens aporta una cosa com l’altra...
I és que el fregall també deixava traç, diferent del ‘llapis’ i aigualia el fang, que canvia així de textura i de propietats, i ens brindava, inesperadament, una segona experiència sensorial i manipulativa.
Benvinguda i ‘bengaudida’ va ser, per descomptat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada