El viatge s’acaba, famílies, i a l’estació una nova destinació ja vos espera.
En el Trenet es queden records a cabassos de cadascun de vosaltres, de tot allò viscut i compartit, l’equipatge que esperem que vos abrigue allà on aneu. I és que és al 0-3 on tornem, conscient o inconscientment, tota la vida. D’allí venim.
I el nostre anhel darrere de cada dia, de cada proposta, de cada paraula, de cada gest… és que, allí, hi trobeu sempre uns braços oberts on arrecerar-vos i unes arrels ben fondes des d’on continuar creixent amb la seguretat per a dir no, amb la llibertat de dir, sentir, ser i estimar; amb la mirada oberta per a veure més enllà, amb la intensitat de saber cada instant irrepetible, amb la mà estesa per a comprendre l’altre i amb el plaer d’aprendre el món i l’esperó de comprometre-s’hi i transformar-lo.
Diem adeu mentre els records fan ja camí per sempre dins nostre, diem adeu mentre farfallegem emocionades un desig: que tant de bo no deixeu mai de buscar la lluna a ple dia.
Perquè sí, “l’esperança és un infant”.
Amb moltissima estima,
L’equip de la que sempre serà la vostra escoleta