diumenge, 28 de juliol del 2024

Conte contat, conte acabat…

El viatge s’acaba, famílies, i a l’estació una nova destinació ja vos espera.
En el Trenet es queden records a cabassos de cadascun de vosaltres, de tot allò viscut i compartit, l’equipatge que esperem que vos abrigue allà on aneu. I és que és al 0-3 on tornem, conscient o inconscientment, tota la vida. D’allí venim.
I el nostre anhel darrere de cada dia, de cada proposta, de cada paraula, de cada gest… és que, allí, hi trobeu sempre uns braços oberts on arrecerar-vos i unes arrels ben fondes des d’on continuar creixent amb la seguretat per a dir no, amb la llibertat de dir, sentir, ser i estimar; amb la mirada oberta per a veure més enllà, amb la intensitat de saber cada instant irrepetible, amb la mà estesa per a comprendre l’altre i amb el plaer d’aprendre el món i l’esperó de comprometre-s’hi i transformar-lo.
Diem adeu mentre els records fan ja camí per sempre dins nostre, diem adeu mentre farfallegem emocionades un desig: que tant de bo no deixeu mai de buscar la lluna a ple dia.
Perquè sí, “l’esperança és un infant”.
Amb moltissima estima,
L’equip de la que sempre serà la vostra escoleta










Pata-xula 2024



"Tenim un món petit que no apareix als mapes

Un tren a l'infinit i un vol sense tornada

Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge

Ja saps com és aquest camí...” 🎶

Perquè el més bell del viatge és el record, perquè tant de bo aquest vídeo ajude que siga per sempre… ♥️🏴‍☠️

Pata-xula 2024



dimarts, 23 de juliol del 2024

No hi ha lleure infinit sinó a la platja...

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment.
I és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d’un viatge.
L’onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l’aventura,
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…


Josep Carner












dissabte, 20 de juliol del 2024

I badant, badant...

Entre el xerric de les xitxarres... trenetes i gelats, juguera i xafogor, caram quina xafogor, tomaques i meló a mos redó.
Entre la remor de les ones... sopetes d’arena i pastissos de pedres, bots i culades rialleres, un infant que ahir no volia ni un esguit i hui saluda emocionat mar endins.
Entre Patraix i el Saler, badem i badem, i badant i badant, l’estiu entre els dits se’ns va escolant...












dilluns, 8 de juliol del 2024

Teatre, més teatre a l'escola

Una vegada al mes, gaudim del teatre de la companya Núria.
S’apaga la llum, l’obra es desplega i la imaginació pren el vol.
Ens trobem en un espai tant objectiu com subjectiu, obert i alhora íntim, que esdevé un bressol per a la imaginació i per a tot allò que mai no pensàvem que podríem imaginar. Ací, el visible i l'invisible, allò que desitgem alliberar i allò que, reconegut en el nostre interior, desitgem guardar com un tresor, cobren vida. És un moment en què tot s'atura i s'inicia una odissea que, amb decisió, ens porta cap a terrenys desconeguts.
Tenint en compte l'estat evolutiu i emocional dels nostres infants, Núria ens ofereix experiències i representacions teatrals on, més enllà de limitar-se a actuar, fa dels xiquets i xiquetes veritables protagonistes de l'acció. Diversos elements que teixeixen l'entramat artístic que ens porta a un mostrari d'emocions.
La creació del vestuari, la selecció dels materials, l'elecció de la música... tot això forma part d'un vast compendi que troba el seu clímax en les diverses obres de teatre que hem pogut gaudir enguany. Des de pilotes que es mouen amb lleugeresa i juganeres, passant per un viatge fins a la lluna, fins a arribar a una exiliada rosa de paper. Cada obra, igual que les nostres vides, transita per diverses etapes; en aquest cas, la presentació, l’observació, l’acció i el retorn a la calma són les fases que caracteritzen el transcurs d’estes, enriquint-les amb situacions plenes de vida, estimulants i vinculades a les necessitats emocionals i evolutives dels nostres infants.
Així, en cada trobada, Núria i els infants teixeixen junts una tapisseria de somnis, emocions i descobriments, demostrant que el teatre és una eina poderosa per al creixement personal i col·lectiu en aquesta etapa tan fonamental de la vida.
S’apaga la llum del teatre fins al setembre. Tant de bo en reste per sempre dins seu l’espurna.