Les presses són l’antítesi dels temps de la infantesa.
No obstant això, fugir de les presses és sovint complicat. Anem de bòlit!
A l’escola, però, si es vol, es pot no tindre pressa. Perquè això, ens regala sempre moments únics.
Fa unes setmanes, quan tornàvem de comprar les llonganisses de Pasqua a la botiga del Tio Blai, els infants es van quedar al·lucinats amb aquest espectacle.
Hi vam estar una bona estona, observant l’escena i parlant-ne, en el moment i també després, ja a l’escoleta.
I en les converses, màgicament, hi van anar apareixent…
El terra net i brut (de xiclets, de caques…), el terra banyat i sec, la mànega llarga i curta, l’aigua de dins del dipòsit i de fora, l’aigua que llava, que bevem o que arruixem a les plantes, preguntes sobre d’on ve l’aigua que ix de l’aixeta, o que cau del cel…
Conceptes, preguntes i raonaments a partir de la quotidianitat que ens trobem cada dia en eixir a passejar pel barri, font infinita de descobertes, aprenentatge i vincles. Eixim de l’escola i no tinguem pressa per tornar-hi. A l’escola podem fer que passen moltes coses; fora, hi passen totes.
Vet ací una xicoteta mostra.
