dimarts, 8 de novembre del 2022

Els primers actes de JugaFest

Quin goig ens fa anunciar-vos el JugaFest!
Els primers actes, la desfilada inaugural amb els @Katatxúmbics, la ruta pel Patraix de la infantesa amb el nostre Javi de mestre de cerimònies, el taller Imagina Ciutat amb @Milimbo, la instal·lació audiovisual i sonora de Cris Centeno i David Payá, les microintervencions jugables urbanes fruit del concurs Playstreet… i molt més encara per davant, com ara la Criança a la Tassa, amb Felicitat Signes, sobre la ciutat, el joc i els infants, o el documental Huellas de Infancia o el sambori audiovisual!
Ací vos deixem el detall dels primers actes d’aquest festival per un Patraix a la mida, al ritme i des de ma mirada dels infants, preparat amb tanta estima pels amics de @fentestudi i on ens fa una il·lusió immensa haver pogut col·laborar.
Divendres, des de les 17 h, ja estarem al parc de l’Escoleta calfant motors per a la desfilada.
Vindreu, vindreu, vindreu? Vos esperem!
Trobareu més informació en el web www.jugapatraix.com













dilluns, 7 de novembre del 2022

Animeu-vos a pujar al Trenet del valencià

Com cada any, tindran lloc al Trenet cursos de valencià organitzats per l’ACV Tirant Lo Blanc.
Els cursos seran impartits per personal qualificat i especialitzat en l'ensenyament del valencià i són preparatoris per als exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Per ara, l'oferta de cursos és la següent (amb possibilitat d'ampliar horaris i nivells):
Nivell C1 i C2- Dimarts de 15:30h a 17:00h
Per apuntar-vos, nomes heu d’omplir aquest formulari: https://forms.gle/w7hQLW5QEWkUn3LW6
Podeu convidar a tot aquell que penseu que hi puga estar interessat.


diumenge, 6 de novembre del 2022

Passeu, passeu...

Hui “entrem” a l’aula dels menuts de 2-3 anys, veniu?
Per primera vegada per als infants, agafe el conte “La Maria no té por”. En lloc de contar-lo, em propose esbrinar què veuen i n’interpreten sense fer jo cap al·lusió als noms dels espantacriatures, de qui ja sentiren tocar campanes l’any passat.
El primer monstre que hi apareix és el Butoni. Pregunte qui és, i l’aula s’ompli de mirades i silencis atents fins que... “És un goril·la!”, diu Àngel. Càdec i algun més hi està d’acord. Em deixen bocabadada, no m’esperava aquesta resposta. Decidisc passar de pàgina a vore què.
El segon monstre és la Quarantamaula.
- Qui és?
- Un caragol, diu Càdec.
Desconcertada de primeres, m’adone, però, que s’ha fixat que hi ha un caragolet de mar al costat d’un dels peus de la criatura.
De la bruixa bona, Teresa en diu que és “una senyora”, i de la bruixa roïna, Teo, “el iaio”.
- Però quin iaio, el teu?, pregunte jo.
- Sí, diu convençut.
- Iaio, iaio, iaio!, comença a corejar Pau. Tot seguit, alguns el segueixen entusiasmats.
Es rebolica un poc l’ambient, tenen moltes coses a dir sobre els seus iaios.
De l’Home del Sac només li crida l’atenció a Teresa que “està gritando” perquè té la boca oberta. Juguem a cridar i a fer silenci a la de tres. Com triomfa això sempre! Els assenyale el parxe de l’ull sense dir res. “Pata-xula!”, diu Pablo, que tot seguit comença a cantar-ne la cançó. “Canta-la, Amparo, canta-la!”, em demana Teresa amb insistència. La cantem.
En acabar, apareixen els donyets. Diversos infants en reconeixen la trompeta, i en preguntar què porta a l’altra mà, Jimena s’alça i diu “un reloj!” ben pagada. “Tic, tac, tic, tac”, responen uns quants xiquets.
Del Gegant, Teresa adverteix que “està plorando” i Diego diu que l’Encantada és “la mamà”. Molts s’hi sumen i hi veuen també la seua mare. “Però la mamà té el monyo blau?”, pregunte jo. “Sí”, responen tranquil·lament. Per què no?, pense jo.
Del següent sí que els en dic el nom, la Cuca Fera, ja que l’anomenem sovint quan estem al pati i mirem per la claveguera. És “un cocodril”, hi afig Jimena.
De la Bubota, en diu Àngel que és “un fantasma”, i fem l’esglai que sempre fem quan juguem a les onomatopeies. Dels dracs em diuen que és “un dragón” i aprofite per a comptar en veu alta els caps. “Un, dos i… TRES!”, contesten a l’uníson. Tot seguit, pregunte per quants caps tenim nosaltres.
- Jo en tinc un —dic tocant-me’l—, I tu?
- Sí, contesten. Crec que no m’he fet entendre, li pegaré una volteta.
Tanquem amb l’Home dels Nassos, “un senyor”, segons Teresa. “I què porta en la panxeta?”, pregunte. Àngel, que acaba de ser germà major, diu sense dubtar: “Un bebé!”.

Mai havia contat aquest conte així i hui he aprés o recordat moltíssimes coses: que els infants saben molt, que imaginen més encara, que en una imatge hi ha molts detalls i que cadascú “veu” el que li interessa o el que coneix (tant la xicalla com jo!), que les seues vivències més colpidores estan en el seu cabet i hi connecten pels detalls més imperceptibles (per a nosaltres), que tornaré a contar aquest conte prompte i que de segur que aprendré encara mes coses. I que ja li posarem nom a eixe goril·la, i que ja sabrem quants caps tenim, i que...

- Però que hui no dineu o què?, ens diu Mariví des de la porta carregada amb el perol de putxero.

Se’ns ha passat el matí “només” contant un conte.


divendres, 4 de novembre del 2022

Per Tots Sants i per molts anys, monstres valencians!

El Butoni, la Quarantamaula, l'Home dels Nassos, la Bubota… feien feredat als nostres iaios i, gràcies a iniciatives d’arreu del País (@letnomuseu , @museucomarcalhortasud, @danimiquel i @francesc.gisbert, @andanaeditorial …), han despertat de l’oblit i hem tornat a saber qui són, on viuen, què fan… i com espantar-los, si cal! Estem salvats!
A l’escoleta, la presència, o absència, d’aquestes estrafolàries criatures és el detonant de tot d’experiències i converses.
Habitualment, la colleta que ho viu amb més intensitat és la dels més majors de l'Escoleta (al voltant de 2 anys i mig), que juga la pod buscant de claveguera en claveguera el cau de la Cuca Fera, que pregunta i comboia els agranadors de l’Ajuntament perquè els ajuden en la cerca, que veuen el Butoni entre les formes –sí, sí! – del ciment del terra, que mira de teulada en teulada seguint els miols de la Quarantamaula...
En la colleta d’Amparo, amb la xicalla que tot just ha fet ara els dos anys, i amb interessos i capacitats diferents, l’experiència amb les espantacriatures ens ha portat enguany per altres camins... prompte vos ho contem!
I els més xicotets, els d'1 a 2 anys? Ja en tindran temps! De moment, però, mentre es miren des de la finestra les rialles i els crits enjogassats dels majors... la tradició es conjuga en futur amb una nova baula. Per molts anys, espantacriatures valencians!