dimarts, 15 de setembre de 2020

Un temps d'acolliment a la mida de cadascú

Respectar els temps de cada infant, donar peu a moments de joc i benestar que s'adapten a les seues necessitats i interessos.
Amb coronavirus o sense, l'essència ha de ser la mateixa, i no podem, per molt que ens absorbisquen les mesures per previndre'l, oblidar-nos-en.
Comencem la segona setmana d'escola, i ho fem amb un grapat d'imatges de la diversitat de maneres i ritmes camí de la 'conquesta' dels espais i la vinculació amb les persones que en formem part.
D'uns que comencen a jugar a la seua amb mira quina cosa més interessant acabe de trobar; d'altres que fan comboi en un tres i no res i mouen un grapat de companys a l'acció; d'altres que s'estimen més quedar-se a la falda de la mestra no siga què; d'altres que es miren el tràfec des de lluny i ja voré si m'hi sume o no...i tanta més casuística com infants, i tanta variació com maneres de trobar-se al llarg d'un dia i segons el dia.
Tot està dins del procés natural d'acolliment i familiarització, que ni podem apressar ni tampoc pretendre alterar, sinó, "tan sols", estar, validar, acompanyar, en la diversitat, a cadascun dels infants.
 













Els primers moments d'un llarg camí

Al grapadet d'estones compartides separadament amb cada família i infant, li han seguit les primeres estones compartides pels infants en xicotets grups.
Primeres mirades, descobertes, jocs i rialles. Primers, també, plors i (des)consols.
Tinc un trosset de meló per si tingueres fam, una pilota per si tingueres ganes de jugar, un matalasset per si volgueres dormir, i dos braços per a abraçar-te per si tens por, son, desfici, pena, malenconia o no saps què.
Ja ho sabràs, no patisques, a poc a poc anirem posant-hi paraules i desfent la madeixa.
Fins aleshores, i sempre, ací estic.
 
 
























Al grapadet d'estones compartides separadament amb cada família i infant, li han seguit les primeres estones compartides pels infants en xicotets grups.
Primeres mirades, descobertes, jocs i rialles. Primers, també, plors i (des)consols.
Tinc un trosset de meló per si tingueres fam, una pilota per si tingueres ganes de jugar, un matalasset per si volgueres dormir, i dos braços per a abraçar-te per si tens por, son, desfici, pena, malenconia o no saps què.
Ja ho sabràs, no patisques, a poc a poc anirem posant-hi paraules i desfent la madeixa.
Fins aleshores, i sempre, ací estic.

Reinventem, com podem, el procés d'acollida

Érem incapaces de concebre el procés d’acollida sense les famílies.
I continuem sent-ho.
Per això, malgrat les limitacions que ens imposa la COVID-19, hem buscat, ni que siga de manera individual, unes estonetes per compartir amb cadascuna de les famílies la descoberta dels espais i els primers jocs i complicitats amb la mestra.
De totes les mesures antiCOVID-19, aquesta és la que més ens ha trasbalsat, i és que l’acollida compartida ens ajudava, moltíssim, a nosaltres, a vosaltres i, el que és més important, als vostres fills i filles.
Ens hi hem hagut d’adaptar, quin remei, però, mira per on, l'alternativa que hem trobat, passar un grapat d'estonetes separadament amb cada família, ens està donant moments d''exclusivitat' molt valuosos que, molt segurament, repetirem el curs que ve (tant si hi ha virus, esperem que no!, com si no).
Precioses, què us direm, les estones compartides amb els germans majors, que es converteixen en els millors cicerones.
La situació actual ens posa molts entrebancs per a establir de manera natural vincles de confiança amb nosaltres i entre vosaltres.
I això, en el 0-3, és imprescindible.
Peguem-li la volta, però, a tot el que puguem, que sovint en podem traure alguna cosa, coseta, cosiua, de positiu com aquesta que us contem.
Gràcies per la confiança, famílies.










 

dimarts, 1 de setembre de 2020

Benvinguts i benvingudes al viatge 2020/2021!

Normalment, el text de benvinguda al nou curs l’escrivim al llarg de l'estiu. Amb aquest pensament tan bonic que se li ha ocorregut a una, amb aquesta idea tan bona que li ha vingut al cap a alguna altra.Enguany, però, les converses i les reunions d’equip les ha envaït, com us deveu imaginar, la COVID-19 i tot el seguit de normatives, protocols i mesures per previndre’l i actuar en cas de contagi.
A poques hores de començar el curs, però, volem oblidar-nos, ni que siga només mentre escrivim, mentre llegiu, aquest text, del maleït virus, i evocar eixe revoltim d’emocions tan deliciós que precedeix cada primer dia del curs.

Que no ens l’arrabasse. Que no ens arrabasse l’alegria de tornar a veure les companyes, el comboi de preparar nous materials i ambients. L’engrescament d’idear juntes nous projectes i la il·lusió de compartir-los.

L’emoció de rebre infants i famílies amb la cura i l’escalf de sempre... però com mai.
Perquè tot ha canviat, molt, massa, de març ençà. Tot, però, menys una cosa: com cada any, vindran per primera vegada a l’Escoleta infants de tan sols 1 o 2 anys. I mentre, “fora”, el món trontolla, hem de ser, enguany més que mai, bastida, sostre i finestra. Que res no ens ho faça oblidar. Que res ens faça oblidar que el nostre lloc és a frec de terra, abraçant complicitats, encoratjant descobertes i acompanyant desconsols.
Obrint-nos a l’imprevist i a la quotidianitat com a font privilegiada per a l’aprenentatge, i gaudint de les cures com a font de benestar i reconeixement.
Posant paraules al món que creix a cada moment dins dels infants, sembrantinterrogants, i donant temps i espai al joc lliure i dels sentits.
Fent dels nostres braços, “casa”, i estenent llenços perquè ballen lliures elscolors, intensos i diversos, de la primera infància.
El 41é curs del Trenet eixirà tremolós de l’estació, i, d’alguna manera, ens sentim, qui ens ho anava a dir, com si fora la nostra primera vegada.
Com aquella vegada, i com les altres 40 vegades, però, us esperem amb el cor i els braços oberts per acompanyar-los, per acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes.
A l’espera del rebombori, de la banda sonora que cada any ompli de joc, de mirades, de vida, l’Escoleta, ens acomiadem fins demà.
Entre tanta incertesa, l’emoció per sentir-la, i gaudir-ne, és més gran que mai.