dijous, 24 de desembre de 2020

Bones festes i bon 2021



"No hi ha nit ni forat
per molt negres que semblen
d'on no puga pouar
un cant plenet d’estrelles”

Marc Granell, Premi de les Lletres de la Generalitat 2020


La que ara vos contarem és una història de les tantes que cadascun tenim d’un any, el 2020, que tot ho ha canviat. Escola, vida i món.
Aquesta és la nostra, del setembre ençà, escrita des de la fragilitat i la voràgine adés, i des de l’alleugeriment, ni que siga provisori, ara. Per a vosaltres, companys i antigues famílies treneteres, amb el desig d'encomanar esperances en aquest nou camí d’escola a les palpentes.

“D’ací a quinze dies, totes les escoles tancades". Quantes vegades ho vam sentir i com d’endins ens va entrar. No us negarem que teníem por, que no sabíem com, que els primers dies abans de començar el curs ens n’anàvem a casa, després de reunions interminables, amb un nuc a la gola.
Hi havia tants interrogants, tants canvis que havíem d’aplicar, tantes normes i protocols i tant de poc marge per a eixa escola en la qual ens sentíem tan còmodes i en la qual créiem. Una escola oberta, on pares i mares entraven, s’hi estaven i eixien sempre que volien, una escola on els quatre grups “n’érem” un, i on els espais eren també un tot per on els infants i també tot l’equip ens movíem lliurement. I ara, com dimonis ens ho farem?
Teníem, però, una cosa clara, i així ho vam voler deixar escrit en el primer post que publicàrem al setembre: “No deixem que ens arrabasse l’alegria de tornar a veure les companyes, el comboi de buscar nous materials i preparar ambients. L’engrescament d’idear juntes nous projectes i la il·lusió de compartir-los. L’emoció de rebre infants i famílies amb la cura i l’escalf de sempre”.

S’acaba el primer tram del curs, i podem dir, de totes totes, que no, que no ens ho arrabassat.
D’aquells primers dies que ens miràvem desencaixades a hui, han passat, ja, quatre mesos. I el temps (primera setmana superada, segona setmana superada... primer trimestre superat. Uf!) ha sigut el nostre primer bàlsam.

El segon bàlsam, reconéixer-nos, a pesar de tot, en allò que féiem, i, sobretot, reconéixer, en els jocs, les emocions i els vincles que anàvem teixint amb els infants, els jocs, les emocions i els vincles que teixíem amb els infants en qualsevol altre any. Les bombolles (de normalitat) de què hem tingut el privilegi de gaudir.

El tercer bàlsam, però, encara en camí, encara cavall de batalla, i és que la confiança i la complicitat entre famílies i escola ha costat més del que voldrien i voldríem. Les obligades distàncies, les mascaretes, les portes tancades.

Deixar per primera vegada els fills a escola suposa sempre un gran trasbals emocional per a famílies i infants. Fer-ho enguany, fer-ho enguany...
El forat semblava ben negre, però les criatures, qui si no, l’han fet plenet d’estreles.

“Volíem trobar racons on abraçar-nos.
[…]
Hem retallat un tros de vida
petit, és veritat; penso, però,
que és així com vivim:
acarrerant-nos
pels llocs petits
i protegint-nos
de tot.
Estem a la intempèrie”

Joan Vinyoli

I ho estem, però ens en guareix el somriure que hem aprés a fer amb la mirada.”
Cuideu-vos molt. Respirem i seguim




Cap comentari:

Publica un comentari