Des de les finestres, cada dia veiem els veïns passejant el gos, saludem un ciclista de camí a la faena o ens encuriosim observant els obrers que arreglen les canonades del carrer.
Aguaitar
a les finestres és aguaitar a la quotidianitat i a les sorpreses que
ens depara. Per això, enguany que cap persona aliena a l'Escoleta pot
entrar-hi, i que hem d'obrir les finestres més que mai, ens n’entren
cops d'aire... i de música, teatre o dansa.
Reinventar-se, com si no.
Gràcies a les famílies, com sempre però enguany, tan estrany i distant, encara més si cap. Amb vosaltres, tot.
Ací vos deixem les primeres actuacions, de la mare de Pau i la iaia de Telma.
Gràcies de tot cor per la resposta i la complicitat, famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada