dilluns, 28 de setembre del 2015

Inauguració de l'exposició "Patraix amb ulls d'infants" a la plaça de Patraix

Xiquets, famílies, amics, veïns... ens fa molt de goig convidar-vos a la inauguració de l'exposició fotogràfica "Patraix amb ulls d'infant", on trobareu les fotografies preses pels xiquets del Trenet en la passejada que dijous passat vam fer pel barri.
Fotografies amb què hem volgut recollir allò que ens agrada que siga el nostre barri, però també allò que no ens agrada, per tal que, entre tots, puguem emmarcar allò que ens agradaria que fóra: un barri més net, compromés, amable i a la mida de tots els que hi vivim i convivim per fer-ho possible. 
L'exposició s'emmarca dins de les Festes Populars de Patraix, organitzades per l'Associació Veïnal Patraix, i la inaugurarem dilluns 5 d’octubre a la plaça acompanyats de la música i dels balls de la Xaranga Mecànica
A partir del dia 6 d’octubre, l’exposició es traslladarà als establiments del barri següents: Biokids and family, Copia2, Llibreria El Cresol, La casa parapasárselopipa, Taller d’Art Llum de Lluna, La Formigueta, Ecotienda La Esencia de la Tierra i Fotografía Victoria.

dijous, 24 de setembre del 2015

Patraix amb ulls d'infant

Com sabeu, en arribar l’octubre, arriben les Festes Populars de Patraix. Per això, avui hem eixit a passejar per primera vegada a la nostra plaça, i ho hem volgut fer abillats amb una càmera de fotos, amb la qual hem passat un matí per emmarcar.
D'allò més emocionats els xiquets per ser ells els qui portaven la càmera, d'allò més emocionats nosaltres de veure'ls gaudir com ho han fet retratant allò que més els sorprenia, allò que més els captivava, allò que han volgut guardar en aquesta caixeta màgica els botonets de la qual no han deixat de prémer en un matí per al record.
També els més xicotets, com veieu, s’hi han posat mans a l’obra, i han acolorit amb mans i peus un barri i una escoleta que està ja de festa grossa!
Voleu veure’n el resultat? Estigueu a l’aguait, que prompte en sabreu tots els detalls!






dimecres, 23 de setembre del 2015

Què retrates?

Voleu saber què retraten els xiquets del Trenet?
Aguaiteu per la finestra i pareu bé l'orella, que preparem una festa de benvinguda per a emmarcar i ens agradaria que tots isquéreu en la foto de la il·lusió de compartir amb vosaltres aquest nou viatge al Trenet! 
Estigueu a l'aguait que prompte vos en donarem tots els detalls!

dilluns, 21 de setembre del 2015

De matí, la música del xilòfon rep els xicotets de l'escoleta

Les rutines diàries són molt importants per als xiquets, ja que els donen la seguretat de poder anticipar-se als esdeveniments, evitar el neguit davant d'allò imprevisible i començar a orientar-se en el temps i en l'espai. Cada any, però, les rutines, com els xiquets, són diferents. Ells són els que guien la mestra segons els seus interessos i necessitats, i, per això, enguany, la música del xilòfon rep i calma cada matí els més xicotets de l'Escoleta, els gatets i les gatetes, que es queden embadalits escoltant Amparo i les notes amb què, a poc a poc, la melodia dels plors va deixant pas als somriures que obrin la porta a desplegar tota la resta d'emocions.

divendres, 18 de setembre del 2015

Setmana Europea de la Mobilitat

Per a acabar la setmana, vos volem animar a participar en el “Bicipassseig” que organitza Colecamí, l’AV Tres Forques-Vara de Quart (València), l'Associació de Veïns de Patraix i l’Ajuntament de València dins de la Setmana Europea de la Mobilitat. 
"Bicipasseig" però també orxata, contacontes, pintacares i molt més per començar a fer rodar, des de Tres Forques i Patraix, una ciutat més neta i més amable amb els xiquets i les xiquetes.
Recordeu, dimarts de vesprada a la porta del parc de l’Oest!
Bon cap de setmana, i fins dilluns, treneters i treneteres!

dimecres, 16 de setembre del 2015

Primeres experiències al pati

Al nostre ritme i acompanyats dels pares, els més majors hem eixit a passejar pel pati de l'Escoleta, on cada vegada ens trobem més còmodes i segurs, i on, a poc a poc, anem trobant el nostre lloc, sols o amb els pares, els nous companys o la mestra, segons com ens sentim i el que necessitem en cada moment.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Moments de recolliment i exploració

Cada xiquet té una manera diferent d’acostar-se als nous espais i també de començar a relacionar-se amb la mestra i amb la resta de companys. A l’Escoleta, després de passar les primeres dues setmanes del curs, comencem a veure els primers xiquets que, torbats ací o allà, passen ja algunes estones sense la companyia dels seus pares, i altres que alternen aquests moments d’exploració i socialització amb altres de recolliment a recer de la seguretat i l’estima que els donen els pares i que els ajuden a afrontar aquest període tan delicat per a tota la família per tots els canvis emocionals que comporten i pels nous sentiments i sensacions que afloren.

dimecres, 9 de setembre del 2015

Mestres, pares i xiquets, tots junts al Trenet!

Imatges que, any rere any, es repeteixen i que queden per sempre, però, en el record. El record de les primeres mirades encuriosides, dels primers jocs còmplices amb la nostra primera mestra i amb els que seran els nostres primers amics de la nostra primera escola. 
Tot de primeres vegades que avui hem començat a compartir mestres, xiquets i xiquetes, i pares i mares, els quals ens acompanyaran durant les primeres setmanes d’aquesta aventura, l’aventura de viure i reviure la màgia de créixer. 
Amics i amigues, quin goig poder dir “Fins demà!”, quin goig saber que tenim encara tot el curs per davant per a gaudir d’un nou viatge amb tots vosaltres.
Benvinguts i benvingudes i gràcies per omplir de nou de vida el nostre Trenet.







dilluns, 7 de setembre del 2015

Temps d'acollida amb els pares

A partir d’avui comencem al Trenet el període que tradicionalment es coneix com a adaptació, el període més difícil, molt probablement, de tota l’escolarització.
Xiquets i xiquetes d’un o dos anys que a penes han desenvolupat encara el llenguatge i que no compten amb els recursos necessaris per a pair aquesta nova situació en què, sense entendre per què ni tampoc fins quan, es troben, de sobte, en un espai desconegut i envoltat d’estranys.
Un trasbals emocional que difícilment podrem atenuar si no canviem la perspectiva amb què s’ha concebut fins ara aquesta primera etapa de l’escolarització: No és el xiquet qui s’ha d’adaptar a l’escola, sinó l’escola la que s’ha d’integrar en el seu món. Un món amb una curta però intensa història; un món que han començat a bastir a través dels vostres ulls i de les vostres paraules, pares i mares, que els heu donat l’estima, la confiança i la seguretat necessària per farcir-lo cada dia de nous descobriments i de noves emocions, i als quals vos necessiten –i vos necessitem– perquè continueu fent-ho també a l’escola: descobrint amb ells els nous espais i coneixent amb ells les persones que volem fer, del nostre i del vostre món, un de sol.
Pares i mares, xiquets i xiquetes, una abraçada ben forta i benvinguts a casa vostra!

dimarts, 1 de setembre del 2015

Comencem el curs 2015/2016

Demà no és un dia qualsevol. Demà és un dia darrere del qual hi ha molts dies. Dies plens de dubtes i maldecaps al voltant d’una decisió que, malauradament, molt sovint s’ha de prendre abans d’hora.
Demà, 2 de setembre de 2015, molts xiquets entre un i dos anys coneixeran la que serà la seua primera escola, la seua primera mestra i els seus primers companys. Uns xiquets per als quals, com també per als seus pares, aquesta escolarització tan primerenca suposarà un trasbals emocional a què tant l’escola com la societat en general dóna sovint l’esquena. 
Després de més de 35 anys d’experiència, no podríem contestar a la pregunta de si un xiquet de menys de dos anys ens necessita o no, i és que, molt segurament, l’única resposta és que hi ha tantes respostes com xiquets. En tot cas, que encara no ens necessiten no vol dir, però, que no puguem aportar-los res. I és que, entre allò que voldríem canviar i allò que ja podem canviar, hi ha una escletxa per la qual s’ha d’obrir pas una escola feta a la seua mida: una escola que s’integre en el seu univers, que cresca arrelada a l’entorn natural i cultural, que respecte el seu ritme, que abrace la seua diversitat i que sàpia llegir en la seua mirada les necessitats i les inquietuds de cadascun d’ells. Una escola que fuja de les estridències i de les presses que saturen els sentits i ofeguen el seu anhel innat per observar, escoltar, buscar, preguntar-se, imaginar, jugar, crear, inventar... el seu anhel innat, al capdavall, pel coneixement i pel gaudi a què aquest els porta: la meravella de descobrir-se i descobrir el món per primera vegada. 
Un anhel que es nodreix de l’estima, de la seguretat i de la confiança que, des del seu naixement, els vostres fills han trobat en vosaltres, pares i mares, i també en els iaios, ties, amics, germanes o veïns, amb qui heu compartit part de les emocions i dels aprenentatges viscuts durant la curta però tan intensa història dels vostres fills; una estima, una seguretat i una confiança que tant necessitaran en les primeres estacions del viatge que emprendrem junts al Trenet a partir de demà, on vos esperem amb els braços oberts perquè, a poc a poc, i sempre amb vosaltres al seu costat, els vostres fills, i també vosaltres, hi trobeu l’estima, la seguretat i la confiança necessàries perquè puguem gaudir junts de l’apassionant i irrepetible viatge que són els primers anys de vida dels vostres fills. 
Benvinguts a casa vostra, pares i mares, xiquets i xiquetes, i moltes gràcies, un any més, per omplir de vida el nostre Trenet. 
Una abraçada ben forta i fins demà. Comencem!