El per què del nom de l'Escoleta

Reconeixeu les casetes de les fotos? Efectivament, les casetes obreres del carrer Ramon de Castro... i el perquè del nom de l’escoleta, el tren que hi passava camí d’Utiel. Ho sabíeu?

Vos convidem a llegir l’article on l’hem trobada (https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2019/11/vara-de-quart-50-anos-de-una-variante.html) i també aquest (https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/dentro-grupo-viviendas-ramon-de-castro-casas-obreros-20190216192000-nt.html), en què s’explica la història tan interessant de les casetes obreres, construïdes en 1910, soles enmig de l’horta, i els usos que se n’han fet després, com ara d’obrador d’artesania i de taller de l’escultor Ricard Boix.

Tresors històrics a peu de carrer, testimonis silents d’una època soterrada, malauradament, sota l’asfalt i l’oblit. Caldrà fer alguna coseta per remeiar-ho, no? Què en penseu?

La tardor, es treballa?

Al voltant de la taula, xarrem i descorfem ametles; les fulles cauen dels arbres per tot arreu, les agafem, esmicolem i oh!, cruixeixen; la terra humida per les plogudes assaona la sembra de faves i entendreix la ruca, mmm! Magranes de l'Alcúdia, pebrassos de la Mariola, cabrerots de la Marina, diumenges de collita en família, dilluns d'esmorzars... quina delícia!

La tardor i els seus rituals, textures i sabors.

La tardor que no es "treballa", sinó que s'observa, es menja, es xafa, es comparteix, se sent… mentre, deliciosament, fem camí cap a l’hivern.

 

Una mirada arrere

Un dels racons predilectes dels més majors, una finestra oberta de bat a bat al pas del temps. Ací estàvem, així érem, això féiem… fa poc més d'un any. I ara estem, ara som, ara fem… i en parlem!

Aguaitar a l’aula dels bebés, una vegada ho descobreixen, no hi ha dia que no hi tornen. I és que és ben màgic, ‘tat?

El carrer per a la vida

I quin gust, traure l’esmorzar al carrer; i quin gust, que els únics embussos siguen de tricicles; i quin gust, aguaitar el nostre veí Paco i descobrir el tresor que hi guarda!

Jocs, rialles, sorpresas, complicitat i vida, tanta vida!

Patraix, una escola oberta a la vida

Patraix, la nostra estació d'eixida i aribada, dóna sentit al nostre projecte educatiu, i és que Patraix és el barri que ens acull i ens nodreix cada any de mil i una experiències i emocions compartides.

La nostra plaça, l'escola de vida on a tothora anem a pintar, xarrar, comprar, jugar, fer fotos, ballar.... i tants altres racons com la biblioteca, l'ouateria, la verduleria, el forn, el centre de majors, la llibreria, la pescateria... on trobem un fum de veïns que pugen amb nosaltres al Trenet del goig de ser i fer barri, teixint junts eixa xarxa de confiança, seguretat i estima que necessitem per créixer junts i construir el Patraix amable, net, alegre i combatiu que tots somiem. 
Som i fem Patraix, i estem al carrer de Calamocha, 12, d'on cada dia eixim per viure experiències d'aprenentatge, de creació i d'intercanvi tan significants i il·lusionants com les que ara vos mostrem. 
Moltes gràcies a Leo, Azahar, Pili, Nacho i Lola, Carmen, Nacho, Jose, Cris... i a tota la resta d'establiments, associacions i veïns del barri, per fer que viatjar amb vosaltres siga tan fàcil, tan enriquidor i tan bonic!