Però que bonic, famílies, que bonic. Quanta estima ens va arribar amb les cançons i paraules que ens dedicàreu, i quina alenada, la de l’agraïment que arriba com l’aigua cavallera, lliure i tranquil·la, per a amerar tot allò sembrat junts.
S’acosta l’adeu a un nou curs al Trenet i la gratitud pel viatge és de doble via... i és que la primera infantesa té el do de reconnectar-nos amb allò essencial i, alhora, d'estrenar-nos la mirada cada dia. I quin regal. Gràcies, famílies, per la confiança que el fa possible; i gràcies, menudets, per recordar-nos cada dia allò que la vida adulta s'entesta a fer-nos oblidar. La lentitud. El meravellament. La presència. La confiança obstinada en la vida.
Torneu sempre que vulgueu. A contar-nos la vida. A regalar-nos una abraçada.... o a repetir el listening del C2 treneter! Que bonic, famílies, que bonic, i caram quant en vam riure divendres.
Una abraçada, famílies. I un desig al vent. Que tot i que el temps esborre els records, tant de bo perduren la manera com els vostres fills i filles miraran el món i es miraran a si mateixos.
