dissabte, 24 de desembre del 2022

Nadal a l'Escoleta

Després que dijous els majors tiraren a la bústia la carta de desitjos als Reis -un caqui que és una fruita, un bebé amb pilila, les sabatilles de frozen, una pilota dura...-, ahir cadascun dels infants en va rebre una altra.
Plena de dolçor, d'anècdotes i d'emoció a flor de pell, i escrita per aquells que més els coneixen i estimem. Els Reis, veritat? 😉
Que bonic ho vau fer, famílies, i quin goig llegir-los eixes paraules tan i tan tendres. Quin màgic regal, el de tindre's.
Als menuts els esperava una capsa amb una sorpresa, amb allò que ara més els engresca: els botonets del comandament de TV , el despertador de la tauleta de nit o picar la cassola. Quin màgic regal, el de desemperar el món per la primera vegada.
De vesprada, vam lliurar a totes les famílies una maduixera i uns versets, i vam pegar un mosset i ens van fer una misteleta, i en entre xarradeta i xarradeta creix i creix este món tan gran conjugat en el tendre diminutiu que famílies i escola compartim.
I així, tan dolçament, ens vam acomiadar, amb la collita dels primers records del curs i amb la il·lusió dels que, en tornar, farem créixer junts.
Bones festes i bon 2023 a tothom!
















dimarts, 20 de desembre del 2022

Flautirorí

Els ulls lluents, les boques badades i les manetes delicades i cauteloses dels més menuts, acompanyats en la descoberta per les seues famílies.
L'esclat de crits, bots i llançaments dels més majors, que de la neu en feren joc i festa gran en la seua primera vetlada a l'escoleta.
I per fi arribà Flautirorí, i en un tres i no res, de l'astorament inicial -Ualà! És Flautirorí!- començà a brollar una pregunta darrere
de l'altra -I com és la teua casa? Tornaràs en el cotxe volador? Tu parles? Jo sí, saps?-.
Ens esperava al pati la lluna minvant... i un bon entrepà, i entre mossos i xarradetes, omplírem el capvespre de la màgia única de compartir-lo.
Gràcies, famílies, per la complicitat!


dilluns, 12 de desembre del 2022

JugaPatraix

I en l’ara i l’ací, només (només?) hi ha…

el camí sense destí,
el joc sense instruccions,
els sentits com a mestres,
la curiositat com a llavor,
el plaer com a motor,
la llibertat com a brollador,
L’acte indòmit de jugar,
l’acte indòmit de veure i viure, corprendre i comprendre, aprehendre i aprendre el món.
l’acte indòmit de ser… infant.

Diumenge va acabar el festival de #jugaPatraix i encara estem paint tot el viscut, brollat i compartit.
Gràcies a totes les persones que ho heu fet possible, en especial als infants, principi i raó de tot, i als amics de @fentestudi. Quin goig treballar?, il·lusionar-nos, reflexionar, meravellar-nos, aprendre, crear i jugar, sempre jugar, amb vosaltres. Seguim! Treballant? Il·lusionant-nos, reflexionant, meravellant-nos, aprenent, creant i jugant, sempre jugant, per una ciutat amb ulls d'infant.