dimarts, 24 de desembre del 2019

Bones festes i bon any, de part de tot l'equip

“El més bonic del mar
és allò que no hem navegat.
El més bonic dels nostres fills
encara no ha crescut.
El més bonic dels nostres dies
no ho hem viscut, encara.
I allò més bonic que tinc per dir-te encara no t’ho he dit.”

Nazim Hikmet

Amb el desig que puguem continuar compartint sembra i collita de la vida encara no escrita... Bones festes i bon any, famílies!

Comiat Nadal

Que en van ser, de ràpids!
De matí els vam enviar la carta i a la vesprada ja seien als seus trons, esgotats com estaven després de la llarga travessia de de l’Orient fins a Patraix.
Fotos cap ací, fotos cap allà, coca de carabassa del forn de Company i mistela de Xaló per al comiat i un fum de desitjos escrits en una carta coral...

Ací el nostre: que tingueu el temps per compartir el polo de xocolate, el pintallavis verd i el raspall de dents (elèctric!) amb els vostres fills... i que ens porteu en tornar les caixes -menudes i grans, minúscules i gegants!- i el paper que les embolcallaven… regals amagats amb infinites possibilitats!
Gràcies a l'AMPA de l'Escoleta pel berenar, els regals i el comboi, i també a Rocio Mompó Clínica Dental, mare de Leo, pel detallet!

















divendres, 20 de desembre del 2019

Converses entre flames

Quin fred està fent estos dies! I que bé que s’està ben abrigadets al voltant d’una foguera!
N’hi ha qui s’estimava més mirar-s’ho de lluny; d’altres que, emocionats, no en perdien detall a primera fila. Altres anaven i venien corrent de la classe, i d’altres estaven més tranquils al braç de la mestra.
“Fa olor a torrà", cridava Aitana; “Em fa por”, deia Abril; “Ací calor, ací fred”, deia Kim mentre s'acostava i s'allunyava de la foguera.
Posem paraules a sensacions, observacions i emocions al caliu de quatre pinyes que crepiten mentre serpentegen les flames.

Cric-cric, crac-crac, cantem nadales, xarrem i contem històries… com ara la de tres porques i un llop, que mireu si és albercoc, que cau fumeral avall i acaba amb el cul... al foc!




dilluns, 16 de desembre del 2019

Ja està ací Flautirorí!

Divendres, les previsions meteorològiques es van complir amb escreix, i és que no va parar de caure la neu a flocs de rialles, sorpreses i jocs damunt i sota el mantell blanc que va cobrir l'Escoleta.
Mentre uns ens hi rebolcàvem, altres ens la llançàvem, jugàvem a posar-nos la damunt del cap, a amagar-nos-hi, a fer-hi volantins, a amuntonar-la o a transportar-la amunt i avall per les muntanyes, des d'on hi havia qui s'ho mirava des de la llunyania, i des d'on, per fi, van veure arribar el mag Flautirorí!

dimecres, 11 de desembre del 2019

Una tela, una titella i una cadira enmig de la foscor

Una tela, una titella i una cadira enmig de la foscor. Poc més cal per sembrar l’expectativa, per collir la sorpresa, per assaborir el meravellament…
En els teatres de Paco no es conta cap història, però, tanmateix, hi passen moltes coses.
Estímuls suaus i senzills, sense estridències ni artificis, que encurioseixen l’infant, que s’ho mira, que s’hi acosta, que llança una ombra a la paret i recull una rialla, una invitació, una  porta oberta a la imaginació…


dimarts, 10 de desembre del 2019

Què respira Pérez Galdós?

Arrancapins és un dels barris veïns de Patraix. De fet, està a pocs metres de l’Escoleta. No obstant això, ens separa un obstacle insalvable per a anar-hi a passejar amb els infants: l’avinguda de Pérez Galdós.
Volum de trànsit excessiu, voreres ínfimes, illots agressius, arbrat inexistent, aire irrespirable… Un punt negre de trànsit i contaminació que fa, d’aquesta avinguda, una via inhòspita i sòrdida per a vianants i veïns.
Per això, aplaudim les accions de conscienciació fetes recentment per Mesura i Fent Estudi, i ens sumem a les reivindicacions que, des de Fuera Tunel Pérez Galdos, demanen la humanització d’aquesta avinguda.
Per mitjà de #DecidimVLC tenim l’oportunitat de votar perquè aquest projecte, i d’altres també interessantíssims per al barri i la ciutat, es facen realitat.




Joc lliure després de la ploguda


Així ha quedat el terral després de la ploguda d'ahir, i així n’han gaudit hui els infants que s’hi han volgut acostar.
Han fet transvasaments (dinarets), han pastat el fang i hi han fet pilotetes, les han llançades pel tobogan, les han dissoltes en els bassals… feien i desfeien a la seua, en silenci i concentrats quan el ‘quefer’ ho requeria (per exemple, omplir amb els potets de iogurt), o engrescadíssims quan feien caure el fang per la pendent.
Impregnar-se del món palpant-lo, provant-lo, jugant-lo.
Malauradament, són a penes quatre metres quadrats de terral els que podem tindre a l’Escoleta, però el plaer, el comboi i el profit que en trauen els infants és immens.








dilluns, 2 de desembre del 2019

Plou!

Al Trenet, quan plou, la deixem caure… i corrent (o a gatameu)… anem a vore-la!  Traiemi entrem les mans -ens banya!-, ens mirem, riem i intentem enxampar-la una vegada i una altra.
Poc més necessitem per engrescar-nos, poc més necessitem, més que temps i finestres obertes, per gaudir a pleret dels moments únics que, xip-xap, xip-xap, ens regala la màgica i senzilla quotidianitat...
Que n’estarà, d’abellidor, el terral els pròxims dies…! Fang, bassals… a posar-nos les botes! Metafòricament… i literalment! ;-)

diumenge, 1 de desembre del 2019

Llums i ombres

Mirades que diuen “oh!”, mans que diuen “i si…”, peus que diuen “vaig!”.
Anades i vingudes del retroprojector a la paret, crits i rialles. 

Els infants més menuts de l’escoleta cada vegada hi estem més a gust, i això ens permet gaudir, tranquils de saber-nos segurs, d’espais i d’experiències noves com aquesta, en la qual ombres que prenien vida amb els nostres moviments, ens convidaven a observar(-nos).

Deixar fer, deixar ser… aprendre i créixer seguint la llum de la curiositat i el plaer de la descoberta.