Mirades que diuen “oh!”, mans que diuen “i si…”, peus que diuen “vaig!”.
Anades i vingudes del retroprojector a la paret, crits i rialles.
Els infants més menuts de l’escoleta cada vegada hi estem més a gust, i això ens permet gaudir, tranquils de saber-nos segurs, d’espais i d’experiències noves com aquesta, en la qual ombres que prenien vida amb els nostres moviments, ens convidaven a observar(-nos).
Deixar fer, deixar ser… aprendre i créixer seguint la llum de la curiositat i el plaer de la descoberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada