Una tela, una titella i una cadira enmig de la foscor. Poc més cal per sembrar l’expectativa, per collir la sorpresa, per assaborir el meravellament…
En els teatres de Paco no es conta cap història, però, tanmateix, hi passen moltes coses.
En els teatres de Paco no es conta cap història, però, tanmateix, hi passen moltes coses.
Estímuls suaus i senzills, sense estridències ni artificis, que encurioseixen l’infant, que s’ho mira, que s’hi acosta, que llança una ombra a la paret i recull una rialla, una invitació, una porta oberta a la imaginació…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada