Divendres vam viure un matí tan emocionant!
No era la primera vegada que eixíem a repartir versos pel barri, perquè caram que senzill i bonic és repartir poesia i recollir complicitats, però ahir, ahir, ahir… ens acompanyà el poeta! Ens acompanyà Marc Granell!
De qui havíem anat a buscar els llibres a la biblioteca, dels poemes del qual havíem gaudit a l’escoleta, a qui havíem imaginat com seria… i que ara passejava amb nosaltres, amb el caminador perfectament acompassat amb els passets curts i maldestres de la xicalla, perquè aquest fil que lliga 70 anys de distància és curt com un alé, i una espurna la llum amb què, mentre veïns i botiguers desembolicaven i llegien el seus versos a la xicalla, tot, de sobte, prenia sentit.
“Al final no tenies xumet…. Jo ja ho sabia”. 😉
