dijous, 31 de gener del 2019

Visita dels alumnes d'Infantil de l'IES Xebic d'Ondara

La setmana passada vam rebre la visita de l’alumnat d’Educació Infantil de l’IES Xebic d’Ondara, que van vindre a l’Escoleta amb els seus professors, els amics Amand i Edi, per conéixer de primera mà la realitat d’una feina per al qual s’estan ara formant de valent. 
Els alumnes van compartir els diferents espais de l’Escoleta amb els infants, van participar en allò que s’hi desenvolupava i vam intercanviar dubtes i preguntes al voltant del com i per què dels espais, de la relació amb l’infant i de la relació amb les famílies. 
Qüestions a partir de les quals van conéixer, primer de manera teòrica, i després pràctica, quin és el projecte educatiu de la nostra escoleta i cap on tractem cada dia d’acostar-nos una miqueta més.
D’una banda, hi ha el vessant emocional, i, en concret, la consciència del vincle fusional amb què una família i el seu fill arriben a l’escola, i la consegüent necessitat de tindre sempre oberta l’Escoleta a les famílies, de comptar amb la seguretat i la confiança que dóna als infants compartir amb els seues pares (o amb alguna altra figura de referència) els primers dies, setmanes o mesos amb ells a l’escoleta; i de bastir conjuntament un vincle basat en la transparència, el respecte i la calidesa.
D’altra banda, hi ha el vessant cognitiu i motriu, entés des de la concepció que l’infant és capaç i està preparat, de manera innata, per aprendre des del lliure moviment, exploració i manipulació, des d’allò quotidià, i des del plaer que això li proporciona, la qual cosa el porta, de manera innata, a voler avançar en el seu procés de desenvolupament, al seu ritme i a la seua manera. Un punt de partida que canvia la funció de l’educador, que no dirigeix, proposa, ‘força’ a l’infant a aprendre tal cosa o tal altra (amb fitxes, activitats d’estimulació, circuits o manualitats), sinó que observa el seu joc lliure, identifica quins són els centres d’interés que el motiven, i l’acompanya posant a la seua disposició materials adients perquè puguen desenvolupar-los i enriquir-los.
Finalment hi ha el vessant social i cultural de l'escola, això és, l’escola fora de l’escola, l’escola que afavoreix en tot moment el contacte i la interacció de l’infant amb allò que l’envolta, el barri, els veïns, la natura i la cultura de la qual és part. I en aquest punt, adaptat a l’edat dels infants, hi ha les eixides al bancal (a palpar, tastar i olorar allò que ens dóna), hi ha l’aposta per una alimentació local, ecològica i de temporada, hi ha la inclusió de plats tan nostrats com la fava pelada o l’olleta de músic, hi ha les eixides a la pescateria per comprar el que se li ha oblidat a Mariví, hi ha les eixides a la platja, a la llibreria o a la plaça, hi ha els contes que ens recuperen al Butoni o a la Quarantamaula…
Hi ha, al capdavall, la connexió de l’infant amb l’entorn, que dóna sentit a una escola que es vol arrelada i compromesa, alhora que respectuosa amb l’infant i la/les seua/es mirada/es; i que camina de la mà de les famílies en un viatge ple d’emocions i experiències compartides.
Esperem que fóra una visita molt profitosa; per a nosaltres és sempre un plaer rebre-vos, així que esperem amb il·lusió tindre-vos per ací de nou el curs que ve. Una abraçada i fins prompte, amics ondarencs!



dilluns, 28 de gener del 2019

Què ocorre si 'deixem fer'?

Sovint, llegim i escrivim sobre el joc lliure, sobre l’observació i el respecte a la curiositat i la iniciativa dels infants, sobre confiar en ells i en la seua capacitat de desenvolupar-se, créixer i aprendre de manera natural… però, què vol dir realment això?
Doncs moltes coses, però, per exemple, aquesta que ara ens agradaria contar-vos:
Cada dia, a mitjan matí, Mariví ens porta a la classe l’esmorzar. Fruita i pa amb tomaca i orenga, pa amb oli i gomasi, carabassa torrada…
Els infants l’esperen amb moltes ganes, ja que, quan arriben a l'Escoleta, molts aguaiten a la cuina per vore i olorar el que està preparant.
L’altre dia, Celia estava jugant dins d’una caixa gran quan va vore que Mariví entrava a la classe amb la safata de l’esmorzar.
Celia tenia molta gana, però no volia que ningú li llevara la caixa, així que se les va enginyar per a acostar la caixa a la taula i, així, tindre-la ben propet mentre esmorzava.
A Berta, quan va vore la caixa, se li va encendre una llumeneta: va pujar damunt de la taula i va botar dins de la caixa. I ahí va començar tot. Un xiquet darrere de l’altre van imitar a Berta.
La mestra Amparo, que s’ho mirava tot des de ben prop, va omplir la caixa de coixins per tal d'impedir que els xiquets pogueren fer-se mal en la caiguda; i va posar una norma, també per evitar qualsevol tipus de perill: Ningú podia botar si hi havia algun altre xiquet encara dins la caixa.
I clar, com que calia esperar una miqueta fins que cada saltador isquera de la caixa, Mateu va decidir agafar una cadira i seure. Candela va fer el mateix, i després, Darío. En un tres i no res, ja s’havia fet una llarga cua de cadires i els infants esperaven ben còmodes el seu torn en una ‘grada’ improvisada. Mentre que arribava el seu torn, animaven l’amic o l’amiga que saltava cridant el seu nom.
I tot això, per què us ho contem? Perquè són infants d'a penes 2 anys, i, sense cap instrucció prèvia de l’adult, han construït de manera espontània un espai de joc complex i col·lectiu, han posat en funcionament aspectes socials (haver d’esperar el seu torn, animar als companys…) i han creat un desafiament motor (botar) que ha sorgit exclusivament del seu interés d’experimentar amb el cos. Sense indicacions de ningú, sinó des de la motivació pròpia, des de la necessitat de moviment i des del plaer de la superació viscut des del joc.
I en tot aquest procés, l'adult no ha fet res més que observar què estava passant, esperar i acompanyar els infants en el seu joc, intervenint només per acomodar l’espai (posant coixins) i establint la norma dels torns per evitar el perill que algun xiquet botara mentre n'hi haguera un altre dins de la caixa.
Però… tots els xiquets botaven? No, per descomptat que no. Hi ha infants ben atrevits, d’altres de més cautelosos, i d’altres que, passada una estoneta, ja s’hi animen, o no. I tant fa, perquè és així, i no passa absolutament res que hi haja infants que hi participen i d’altres que no.
Per què hauríem de voler que tots els xiquets feren el mateix en el mateix moment i en el mateix lloc? Quan parlem de respectar els ritmes i les maneres de cada infant per enfrontar-se a allò ‘nou’, ens referim, per exemple, a situacions com aquesta.
N'hi ha qui botava ben alt, d’altres que preferien seure en la taula primer i després fer un botet a la caixa amb el cul, d’altres que s’estimaven més quedar-se en la grada animant els companys, i d’altres, en canvi, que s’ho miraven des del racó dels contes i, de tant en tant, reien mentre feien una ullada a l’espectacle.
I què aprenem, els adults, de tot això? Que l’aprenentatge més ric, més motivador, més significatiu és el que naix dels infants mateixos, i que, a tothora, s'origina i es desenvolupa de manera natural, cosa que ens ha de fer adonar-nos que el nostre paper com a mestres ha de ser un altre al que tradicionalment coneixem i, insconscientment, sovint reproduïm.
I és que no es tracta d’organitzar el temps dels infants omplint-los-el d’activitats (ja siga fer una fitxa, treballar un concepte, dissenyar un circuit psicomotriu o plantejar un joc dirigit) i encaminant-los cap allò que volem que aprenguen. Cal, en canvi, que ens quedem en un segon plànol i els ‘deixem fer’ per tal d'esbrinar en quina fase del desenvolupament motor i cognitiu es troben, i quins són els seus interessos i necessitats en aquest moment.
I per a això no ens hem de guiar per programacions o currículums descontextualitzats i homogenis, sinó per l’observació del seu joc, de la seua curiositat i de les seues iniciatives, i pel que aquestes els porten a voler provar, aprendre, sentir, viure.
L’engrescament i el plaer que hi troben és més que evident, com també el profit, en tots els nivells (motriu, lingüístic, social, cognitiu…) que en trauen.
Repensem-ho i repensem-nos, mestres i educadors, i avançarem, trencant inèrcies, en el camí pedagògic de respecte a l'infant.


divendres, 25 de gener del 2019

El Trenet en À Punt Directe

Sabíeu que hi ha més de 30 varietats de cítrics valencians?  
Ens ho han contat aquesta vesprada en À Punt Directe, i ací teniu els infants fent-ne un tast a l'Escoleta! 😋  
Que els xiquets sempre tinguen fruita a mà, anar amb ells a collir-ne, palpar-les, olorar-les, jugar-hi... accions ben senzilles que podem fer dia a dia, i que contribueixen que els infants aprecien el que la terra ens regala gràcies al treball dels nostres llauradors.  
Fem-ho valdre, per la nostra salut i per la de l’horta! 💚
Moltes gràcies per la vostra visita, Vicent, Hèctor, Vicente! Torneu sempre que vulgueu!

https://www.youtube.com/watch?v=Vqp-7sD2h_E&t=8s

Joc lliure amb caixes

Segurament hem llegit desenes de vegades la frase "Com menys 'coses' fa un joguet, més en farà la ment del xiquet", però, en un món en què els interessos comercials, la tecnologia, les presses i les estridències són tan aclaparadors, mai no és sobrer repetir-la.
Heus ací un exemple de tants.
Com cada any després de Nadal, l'Escoleta s'ompli de les caixes que embolicaven els regals. Caixes menudes i grans, minúscules i gegants… sense piles ni botons, colors, sons o llums.
Un material ben senzill i inconcret que no és 'res' i que, tanmateix, ho pot ser 'tot' gràcies a la innata i fascinant capacitat dels infants per transformar-ho en allò que necessiten provar, projectar, sentir o desenvolupar.
Caixes refugi, caixes tren, caixes llenç, caixes llit, caixes escenari, caxes taula, caixes muntanyes… La imaginació és la millor realitat 'virtual', i donar als infants temps i espai perquè la desenvolupen és un dels millors regals que els podem fer.
I és que, amb aquests materials tan oberts i polivalents, és l'infant el que decideix a què vol jugar amb ell, i no el joguet el que li diu com ha de jugar-hi. I mentre ho fa, pensa possibilitats i alternatives, experimenta, prova, manipula, es pregunta, reprodueix, actua i interactua… en un joc lliure i autònom ric, divers, plaent i durador, atés que canvia i s'adapta als seus interessos i necessitats.
Moltes gràcies a les famílies per la col·laboració, no cal dir que n'estan gaudint moltíssim ;)











dilluns, 21 de gener del 2019

Demà eixim en À Punt Directe!

Mireu qui ha vingut hui a l'Escoleta! Demà, al voltant de les 19 h, eixirem en el programa À Punt Directe, fent un tast ben nostrat i saborós. No vos ho perdeu!
Moltes gràcies, Vicent, Hèctor i Vicente per la visita! Torneu sempre que vulgueu! 



diumenge, 20 de gener del 2019

Presentació del Voluntariat pel Valencià al Trenet

Divendres va tindre lloc lloc al Trenet la presentació del Voluntariat pel Valencià d'Escola Valencia, per mitjà del qual hem posat en contacte persones valencianoparlants amb persones que estan aprenent la llengua i volen practicar-la. 
Si no vau poder vindre però esteu interessats a participar-hi com a ‘ensenyants’ o ‘aprenents’, envieu-nos un correu electrònic i us assignarem una parella lingüística.
Tan sols necessiteu 1 horeta lliure durant 10 setmanes i, sobretot, ganes de compartir coneixements i converses. Animeu-vos-hi!
Moltes gràcies a tots els voluntaris que vau vindre, esperem que siga per a tots una experiència molt enriquidora!


dimecres, 16 de gener del 2019

Vols apuntar-te com a aprenent o ensenyant del Voluntariat pel Valencià?

Vols ajudar a algú a llançar-se amb el valencià? I tu, vols perdre la vergonya i adquirir fluïdesa a l'hora de parlar-lo? Al Trenet us ajudem a fer-ho! 
Amb el Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, posem en contacte persones valencianoparlants amb persones que volen aprendre a parlar-lo, per conversar durant 1 hora a la setmana durant 10 setmanes.
DIVENDRES A LES 15.30 H, A L'ESCOLETA EL TRENET, TINDRÀ LLOC LA PRESENTACIÓ DE LA INICIATIVA. VINE I APUNTA-T'HI!



dimarts, 15 de gener del 2019

Sóc, i, amb cada traç, en deixe empremta...

No caben en un full, ni en un mural, ni tampoc en la porta… el goig, la concentració i l’energia dels infants per gargotejar és immensa.
Primera expressió gràfica, descàrrega motora, traços incontrolats que els xiquets realitzen movent el braç sencer o, fins i tot, tot el cos.
Perquè sí, perquè ho necessiten, o, pel que és el mateix, perquè en gaudeixen.
Un llenç compartit de línies que van i vénen, que roden sobre elles mateixes i es trenquen, que s’apressen o es frenen, reflex del plaer purament motriu que no representa “res” sinó a un mateix, a ells mateixos.
Sóc, i, amb cada traç, en deixe empremta...


diumenge, 13 de gener del 2019

Sobre la llibertat de moviment en els infants

El desenvolupament psicomotor és un procés maduratiu i, per tant, no necessita ser ‘ensenyat’, ‘ forçat’ ‘dirigit’ o ‘entrenat' per l’adult. 
No ensenyem els infants a seure, a mantindre’s drets o a caminar, i tampoc els col·loquem en postures que encara no aconseguisquen per ells mateixos: són ells els que, al seu ritme i a la seua manera, exploren el terra amb les postures i els moviments que dominen, els quals, a poc a poc, els permetran assolir postures i moviments transitoris que conduiran a d’altres de més complexos.
Amb la satisfacció que els aporta ser capaços d’aconseguir el que es proposen utilitzant el seu propi cos i la seua pròpia força i destresa; i amb la seguretat que els dóna poder canviar de posició per ells mateixos, sense haver de recórrer a l’adult i sense sentir el desassossec de veure’s en una postura de la qual no saben com eixir perquè han sigut col·locats així per l’adult.
Parlem de moviment lliure, d’activitat autònoma, de respecte als infants i al seu desenvolupament natural, d’Emmi Pikler i d’uns estudis magnífics que fan que no puguem concebre l’espai dels xiquets més menuts de l’Escoleta sense ells.
Un espai que creix amb ells, amb els seus assoliments, i que, a mesura que es van donant, canvia progressivament per plantejar-los nous reptes.
Primer hi ha el terra… i des d’ahí agafe, llance, estire, faig sonar… després em gire sobre mi mateix, m’arrossegue, gatege… i, a poc a poc, vaig guanyant la verticalitat (sec, m’agenolle, em mantinc dret amb suport, camine…!) a partir de les postures intermèdies amb les quals he experimentat seguint el meu interés i desig. 
No tinguem pressa perquè seguen o caminen, no ens botem ni cremem etapes, i gaudim d’aquests processos al seu ritme… és meravellós veure la concentració amb què ho viuen, la tenacitat amb què ho intenten una vegada i una altra, i el plaer que els reporta… No els l’arrabassem i donem-los espai, temps, respecte i confiança per fer-ho. Dia a dia ens demostren del que són capaços, i és tan emocionant acompanyar-los en aquest camí!
Ací tenim una xicoteta mostra de com canvia a poc a poc l’espai dels infants, en aquest cas amb l’aparició d’una rampa que els permet aprofundir en eixa conquesta de la verticalitat de la qual parlàvem.
La satisfacció de ser capaços de pujar-hi a gatameu o caminant, la sorpresa de guanyar una nova perspectiva en arribar dalt de tot (oh!), la tranquil·litat de baixar-ne per ells mateixos quan vulguen, l’engrescament de tornar a sentir aquestes sensacions una vegada i una altra.





dimecres, 9 de gener del 2019

Una llimera per al pati

Al setembre, com sabeu, una tempesta va fer caure a terra la morera del pati. El tronc s'ha convertit en un fantàstic túnel per escalar-lo o travessar-lo, i, gràcies als nostres Reis particulars, des d’ara l’acompanya aquesta llimera tan eixerida i relluent. 
I és que, abans de les vacances, els infants van escriure la carta a Ses Majestats, però també ho vam fer els mestres!
Moltes gràcies al Rei José Luis, pare de Pau, per regalar-nos-la, i al Rei Jorge, antic alumne de l'Escoleta i jardiner, per vindre a plantar-la i explicar-nos com l'hem de cuidar.
“Estem netejant-la”, deien els infants mentre remenaven i remenaven engrescats la terra. Famílies, prepareu els cabassets, que, amb aquests llauradors, de segur que tindrem molt bones collites!


dilluns, 7 de gener del 2019

Benvinguts de nou, famílies!

Comencem l’any tal com l’acabàrem, entre jocs i rialles sota la neu…!
I és que, tot i que ens acomiadàrem de Flautirorí al desembre, ens ha deixat a l’Escoleta les muntanyes nevades a què ens portà el seu conte…
Dia de records i retrobaments... i d’abraçades ben llargues.
Ben contents de tindre-vos de nou tan propet, infants i famílies. Continuem el viatge!


divendres, 4 de gener del 2019

Els horts escolars a Patraix, cada vegada més a prop!

Mireu amb quina notícia més bona hem començat l'any!
En pocs dies començaran les obres per convertir el solar del carrer Salabert en horts urbans i escolars!
Una iniciativa que presentàrem des del Trenet a la consulta ciutadana #DecidimVLC i que per fi es farà realitat!
Moltes gràcies a tots els que vau donar suport a la proposta!
Quines ganes tenim d'estrenar amb els xiquets de l'Escoleta aquest nou espai verd de trobada, d'il·lusió i d'esforç compartit al barri! I, per descomptat, quines ganes d'assaborir-ne els fruits!