El son i el descans, eixa necessitat fisiològica tan important que es dona també a l’escoleta i de la qual tan poc es parla.
Alguns dels menuts de l’escoleta, a banda de la migdiada, necessiten fer una altra becadeta a mitjan matí, cadascú al seu ritme i en diferents moments.
A això cal sumar-li el fet que adormir-se és, probablement, el moment en què l’angoixa de separació es fa més palesa. Passa a casa, i fruit d’això sol aparéixer en alguns infants la resistència a adormir-se, i també a l’escola, en què algunes criatures, que durant el matí ja es troben a gust i juganeres, es mostren inquietes i necessiten confiança per a lliurar-se als nostres braços i trobar la calma i la quietud necessàries per a tancar els ulls. Mans i peus frisosos, plors o gemecs, ullets que, a punt de tancar-se es tornen a obrir amb agitació, bracets i mirades, al capdavall, que busquen l’escalfor camí dels somnis.
Les mestres a poc a poc anem esbrinant quan i què necessita cadascú: unes carícies al front, el balanceig, agafar-se de la maneta, una cançó… I a poc a poc es fa la calma, tanquem tranquils els ulls sense por a lliurar-nos-hi i el son comença a ser més llarg, profund i nodridor. Res més important en el 0-3 que acompanyar amatents els moments quotidians i cuidar-los com essència que són.
.JPEG)
