Hi ha el joc, les passejades, les propostes, les bregues, el dinar… i, quan ho necessitem, també, un espai on, senzillament, parar, estar… ser.
Com d'important és observar i deixar a l'abast dels infants també recursos perquè qui vulga, qui necessite parar, puga fer-ho.
Com d’important és conéixer i tindre en compte la situació que l’infant, tant a l'escola com fora d'ella, està vivint.
Vet ací un exemple de tants. X volia una caseta ‘sense germanet bebé’. I l’ha trobat entre eixes teles.
Hi ha estat una estona, n’ha eixit quan ha volgut i, en acabant, li ho ha contat a la mestra, que hi ha posat paraules, per traure, elaborar, validar, eixe gran embull d’emocions, eixa incertesa davant dels canvis, eixa ambivalència davant del naixement d’un germà menut… i d’un germà gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada