dimecres, 27 de juliol del 2022

Senzill, ple i viu... l'estiu.

Una panxa plena de pintura, un mos cruixent al meló d’alger, un trencadís de petxines a la cuixa de la mestra, les mans que es busquen de filera a filera de l’autobús, una maduixa ben roja (el miracle de la terra… i el miracle que cap infant l’haja arrancat abans d’hora!), un infant de cinc anys i un d’un mig preparant junts un perol de sopa de sorra, xarradetes vora mar damunt de dos catrets improvisats, una guitarra sonant entre les xitxarres, les vesprades de teatre d’ombres quan ja ni l’ombra del pati ens lliura de la xafogor.
Sal a la pell, dolços moments que s’escolen ja entre els dits. Senzill, ple i viu: estiu.











dilluns, 4 de juliol del 2022

L'estiu vora mar

En arribar el primer dia a la mar, el veïnat, bocabadat, ens rebé amb un bon dia, un cabàs de “Ai, quina gràcia!” i “Que bonics!”… i un “Teniu més moral que l’Alcoyano!”.
I és que una caterva de xiquets de bolquerets a la mar no es veuen tots els dies. O sí! 😉
Dimarts passat començàrem la temporada a la platja i ací continuem, gaudint bona cosa del joc inesgotable que ens ofereix l’aigua i l’arena.
Els quefers preferits, botar les ones, fer clots, buscar petxines, omplir poalets d’aigua, fer desaparéixer els peus davall de l’arena o veure-la caure, esvarosa, entre els dits.
Amb la moral no sabem, però amb l’engrescament i el plaer que hi trobem cada dia, l’Alcoià a primera divisió!