Bones festes i bon any, famílies!

Primer vingué Flautirorí, i damunt d’un mant de neu, de la màgia enfilàrem el camí.

Casca per menjar i nadales a tort i a dret per cantar, la bústia plena de desitjos, Nadal ja estava a un pas!

I els Reis que per fi arribaren. Ben carregats, per descomptat!

D’una carta per a cadascun dels xiquets de les colletes dels majors (gràcies per complicitat i per fer-ho tan tan bonic, famílies!)

I per a cada infant de les colletes dels menuts, un regalet d’aquells que tant ens fan engrescar. Tan senzills com… l’estoig de les lents de contacte del pare, i és que quan un té dos anyets nou de trinca, no hi ha res com obrir i tancar-lo, com prémer tots els botons del comandament de la tele, deixar anar el dit per les pues de la pinta o embolicar bona cosa el cable dels auriculars de la mare.

I els Reis, ben bé que ho saben! 

I amb això i amb l’última abraçada al fals febrer, ens hem acomiadat fins a l’any que ve, fent-vos a mans un grapat de llavors…

“Vet ací unes llavors de les quals no se sap què creixerà. Perquè com en aquesta sembrada, enigmàticament màgic és l’esdevenidor en la criança.”

Gràcies, famílies, per agafar-nos de la mà en aquest camí tan nodridor de lliurança a les palpentes.

Bones festes i bon any 2025, famílies!

D’un comiat i d’un buit… a un fullatge ple de sentit

Quan els xiquets tornen de Nadal, el fals pebrer ja no estarà.

Després de més vint anys presidint el pati, una malaltia en fa perillar la seguretat.

I en aquest buit físic que sabem que ens trobarem, se’ns ha revelat un de simbòlic ben valuós, per l’oportunitat que ens ha brindat per a elaborar l’absència i recórrer junts el camí fins a arribar-hi (i després d’arribar-hi).

Anticipant els infants què passarà, donant valor al vincle i al significat que tenia l’arbre per a ells, donant peu a un comiat des de l’agraïment i el reconeixement, posant paraules a l’enyor, convidant a crear-ne un record com a vincle tangible amb el passat, projectant un després amb una nova sembra del cicle sortosament imparable de la vida.

Un camí, un llenguatge, un fullatge al capdavall… que puga abrigar adeus més grans.

“Soc tamís de llum i escalfor a l’hivern,

soc ombra i frescor a l’estiu,

soc amagatall de la xicalla,

soc perxa de lianes pirates,

soc pluja de boletes i 

soc paraigua de pintes verdes.

Soc i prompte hauré sigut;

m’acomiade, però, feliç d’haver-vos conegut.

Escriviu-me les vostres paraules de comiat, que amb totes elles i amb el vent, ballaré i per sempre... dins vostre seré.”

L'escoleta, guardonada amb un dels Premis Carme Miquel

Ens fa molt de goig compartir amb vosaltres que ens han donat un del Premis Carme Miquel 2024 pel nostre projecte "Llengua i escola d'arrels, descobertes i afectes". Moltes gràcies a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua pel reconeixement i a vosaltres, famílies, que ho feu possible. No n’hi ha prou amb l’escola, però sense l’escola és impossible. Per la llengua, per l'escola, per tota la vida que hi batega, continuem.

Recull de premsa:

LEVANTE-EMV: Es tripliquen els centres educatius participants als Premis Carme Miquel
DIARI LA VEU: Guanyadors dels Premis Carme Miquel 2024: foment del valencià a l'escola
REVISTA SAÓ: Revistes, ràdio, rutes literàries, llegendes i integració en valencià, entre els projectes guardonats per l’AVL en la III edició dels Premis Carme Miquel - Revista Saó

D'un matí a l'hortet amb els majors de Patraix

Eixim amb temps, els uns i els altres. Des del Centre de Dia Albors, caminadors i gaiatos. Des del Trenet, passets curts i maldestres.

Des de fa un parell d’anys, ens trobem a l’hort amb els majors de Patraix.

Entre bambolles, bots i rialles, ramets d’espígol i el favar que tot just brota, divendres li vam cantar l’aniversari feliç a Miguel, que feia 100 anys, tota la colla d’infants de 2.
I en eixe miratge de normalitat que estan sent aquests dies a l’escola, la trobada de divendres esdevingué bàlsam, llera d’eixa emoció continguda que cal que deixem brollar, pels infants… i per nosaltres mateixos.
L’escola, de la mà de la vida.

De la tornada a l'escola després de la riuada

Tan complicat ara com necessari, vital. Lliurar-nos de ple a l'acolliment dels infants i les famílies, conscients que la nostra tornada a escola no és més que un miratge. Sabent-nos-en, però, afortunades. Afortunades de poder tornar-hi. Afortunades d'haver-hi tornat totes.
A l’altra banda del riu clama entre el fang la tristor i la ràbia, la perplexitat i la impotència, la pèrdua. D’una banda a l’altra, però, un pont. El pont de la solidaritat que ens agermana i ens amera d’esperança.
Ponts. Ens calen ponts. Ponts enfora, als altres; i ponts endins, a un mateix.
Força i ànim a totes les persones afectades, en especial a tots els mestres que maldeu per tornar a la vostra escola i abraçar l’aiguabarreig emocional dels infants, i també el propi. Obrint espais de joc i escolta que els permeten, que ens permeten, traure i elaborar allò viscut. Encomanant-nos la necessària expectativa de reparació, de seguretat, de demà... a través d’un espai, d’un temps, d’un lligam, l’escola, que la fa viva i plena... de sentit.

Bon 9 d'octubre!

D’uns gegants que han aparegut al barri, d’uns dolcets que acoloreixen els forns, d’unes torres que s’enlairen colze a colze… d’una història que, ara com ara, els és encara molt llunyana però que va fent camí en la consciència i el compromís per un País i una llengua que es conjuga en futur en les seues primeres paraules.

Contra els incomptables embats de menyspreu i arraconament, paraules de joc, descobertes i afectes. Paraules que ens arrelen, ens expliquen i ens vinculen per sempre a través de la memòria i l’emoció compartida.

Bon 9 d’Octubre!

Encetem octubre, cada colleta al seu ritme

En la colla dels majors d’1-2 anys (de principi de 2023), els comiats flueixen cada vegada millor -no n’hem tingut pressa, el camí de la confiança ja estava bastit-, i assistim a les primeres complicitats i mostres d’afecte amb la mestra i entre els infants -observem, respirem, somriem, tot va bé-.

Tant és així que, juntament amb les dos colles de 2-3 anys, hem pogut fer la primera eixida del curs. La majoria d’infants d’aquestes dos colletes són veterans, i això fa que el ritme de la familiarització, també per als infants nous, puga prendre prompte volada.

No obstant això, tot just ha començat octubre, i una eixida al teatre amb autobús són paraules majors. És per això que l’hem feta amb les famílies, amb qui recorreguérem el Parc Central invocant Pata-xula, i ens vam meravellar amb l’obra “Madame Lumiere”, un viatge oníric senzillament preciós.

Agraïdes de la resposta, sempre, de les famílies, les quals ens permeten sumar experiències ben nodridores; i emocionades de poder recórrer el camí de l’acollida i la familiarització com un procés compartit, sense presses ni pressions, i viscut des de la confiança forjada a foc lent, conscients de quins passos podem fer i quins encara no per tal que el camí avance sempre des de la seguretat i el plaer.

I on són, els menuts d’1-2 anys (de final de 2023)? Els separen tan sols uns mesos, però quins mesos! Són mesos de conquestes ben significatives -la marxa, les primeres paraules!-, i, a hores d’ara, tenen uns ritmes molt diferents a la resta. Molts necessiten encara la becadeta de mitjan matí, i les dos figures de referència (tutora i mestra de suport), com menys es menegen, millor. Observem amb alegria com es desplacen per l’aula i gaudeixen de l’exploració –senyal de la seguretat que van guanyant en l’espai i en les persones que l’habiten–; i ampliem a poc a poc la ‘casa’ amb les primeres incursions al pati i a la sala de psicomotricitat. I a cada moment, pertot i per damunt de tot, la satisfacció de les necessitats bàsiques (nodrir-se, descansar, estar net), l’adaptació a la diversitat de ritmes, el sosteniment emocional, les cures. Peremptòries, de lliurança plena; de cos i ànima, essència.