dijous, 20 de febrer de 2020

Moments quotidians, moments “invisibles”... però tan importants!

A mesura que avança el matí, l’energia va minvant a poc a poc a l’aula dels infants més menuts.Fins que l’arròs o les lentilles s’acaben de coure, però, l’espera s’acurta amb l’escalforeta d’una abraçada ben llaaaarga.
Moments quotidians, moments “invisibles”... però tan importants!

Sentir-nos escoltats, cuidats, consultats, acceptats i valorats tal com som… les situacions de cura ens proporcionen benestar, i permeten teixir un vincle basat en el respecte, el bon tracte i la mutua confiança amb l’altre.

La pedagogia de les cures, que en diria el gran Hoyuelos. Moments menyspreats com a merament “assistencials” que, contràriament, conformen una de les essències del 0-3.
Visibilitzem-la, reivindiquem-la. Trobem-li temps, posem-hi tota la nostra presència, atenció i consciència.



diumenge, 16 de febrer de 2020

Sembra d'alls

“Si vols un bon aller, sembra'l al febrer".
I ací ens teniu fa uns dies, cavant la terra, desgranant els alls i ficant en filera els grans.
Cada setmana hi aguaitarem, i si per Sant Joan en podem collir almenys una cabeça, amanirem l'esgarradet, coronarem l'arròs al forn o farem com els alcudians i menjarem rosques amb all! Amb una tomaca a mos redó, ben sucosa i saborosa! Ai, quines ganes tenim que vinga l'estiu i puguem tornar a gaudir-ne!
L'educació alimentària és respectar els temps de la terra, és conéixer els plats nostrats, és implicar els infants en l'elaboració, és apostar per aliments ecològics, de temporada i deproximitat... i, fer-ho, és necessari... i deliciós!








dimecres, 12 de febrer de 2020

La visita d'Anna

Anna Nàcher, una de les mestres fundadores d'El Trenet i companya fins fa tres cursos, ens va visitar fa uns dies, i, enfilant un conte darrere de l'altre, va deixar embadalits els infants com ho va fer durant vora quaranta anys.

I és que tant fa els anys que hagen passat, que l'espurna de la imaginació i l'estima per la infància i l'educació mai no s'apaga.

I Anna, d'una cosa i de l'altra, en tenia, i en té, per a abrandar una foguera!



dilluns, 10 de febrer de 2020

Experimentació amb pigment

Si bufem s'enlaira, i quan cau, dibuixa un enfilall de punts... Els refreguem amb un dit o amb la mà sencera, i un rastre més estret o més ample impregna el llenç. Arrosseguem el traç, ara més ràpid, ara més lent; els colors s'estenen i es barregen. Omplim més o menys porció del cartó amb moviments centrípets o centrífugs, expansius o contractius. Taques o punts, línies rectes o corbes, contínues o discontínues.
Parem i ens mirem les mans, espill d'una composició en què l'infant és, alhora, pinzell i llenç.
L’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical...), és una necessitat vital, i, per això, la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i expectatives, així com de la interferència de l’adult i de la priorització del resultat per damunt del procés.
I és que, si és el procés el que prima, si no hi ha instruccions, si no es busca un resultat homogeni i preconcebut, si no cap el correcte/incorrecte (?)... el gaudi és immens, l’experiència és plena i la bellesa que s’hi plasma, inimitable...
Moltes gràcies a Patrícia, mare de Martina, per regalar-nos esta polseta tan màgica!
Ací us deixem un grapat d’imatges de l’experiència dels infants d’1 any amb el pigment.