dilluns, 4 de juliol de 2022

L'estiu, el gaudim vora mar

En arribar el primer dia a la mar, el veïnat, bocabadat, ens rebé amb un bon dia, un cabàs de “Ai, quina gràcia!” i “Que bonics!”… i un “Teniu més moral que l’Alcoyano!”.
I és que una caterva de xiquets de bolquerets a la mar no es veuen tots els dies. O sí! 😉
Dimarts passat començàrem la temporada a la platja i ací continuem, gaudint bona cosa del joc inesgotable que ens ofereix l’aigua i l’arena.
Els quefers preferits, botar les ones, fer clots, buscar petxines, omplir poalets d’aigua, fer desaparéixer els peus davall de l’arena o veure-la caure, esvarosa, entre els dits.
Amb la moral no sabem, però amb l’engrescament i el plaer que hi trobem cada dia, l’Alcoià a primera divisió!





dimarts, 28 de juny de 2022

Carta de comiat del curs 2021/2022

Al llarg del curs, a tot l’equip educatiu ens ha acompanyat una llibreta en què anotàvem, al vol, allò que observàvem del ser i l’estar de cada infant a l’escoleta, del seu joc, de les seues relacions, dels seus què, com i per què a les diverses propostes, experiències, etc. viscudes a l’escoleta.
Unes notes que, lligades amb el fil del temps, ens donen compte d’una manera preciosa i única per a cada infant, dels diversos processos de desenvolupament emocional, língüístic, motriu, cognitiu, relacional… que els infants han recorregut des del setembre.
Dijous passat, en les reunions de final de curs, vam fer a mans aquest relat d’allò (con)viscut a les mares i els pares.
Ben poc en quedarà a la memòria del infants, però, o precisament per això, escriure-ho i llegar-vos-ho és preservar eixe tresor tan gran que és la llavor i la sembra dels primers anys de la vida.
Un viatge a frec de terra i a flor de pell a què dijous vam posar punt i final mentre de la paret penjava… un cartell? Un anhel…
“Abraçats als records, el viatge no acaba, el viatge és tot just al punt de partida…”.
I amb els braços oberts a la memòria compartida, ens aplegàrem en acabant al pati, on ens esperava, després de dos anys, el soparet de pares i mares, banquet d’anècdotes amb què brindàrem, cantàrem bingo i riguérem a cor què vols mentre queia la nit i la foscor s’il·luminava amb l’emoció de imatges de Pata-xula. Les passejades de maletes amunt i avall, l’escalada de cada graó de l’autobús, la corredissa fins a la mar, la plantada de la bandera, el missatge entre les ones, l’espera entre l’arena.… La salada immensitat al nostre voltant, la dolça complicitat a cada instant.
A l’horitzó, la imaginació que feu créixer la història i la nit que va fondre realitat i somni en la memòria… d’aquesta i de tantes altres aventures compartides al llarg d’un curs, el 2021-2022, que mai no podrem oblidar.
Que curt i intens alhora, aquest viatge que, enguany més que mai, voldríem allargar per sempre. I és que és al final d’aquest curs que ha tornat a l’escola la normalitat que la COVID ens havia arrabassat. Que mai més hagem de reviure l’estranyesa de les mascaretes, les bambolles, les distàncies, les restriccions. Que per sempre més puguem gaudir de l’escola oberta, metafòricament i literalment, que tant ens estimem, la dels pares i mares dins de l’escoleta cada dia.
Sort que ens n’hem pogut rescabalar en els darrers mesos amb l’alenada de força i escalf que ens ha portat tornar al Trenet de sempre.
El d’entrar de matí i sentir l’oloreta del putxeret ja al foc, el de quedar-vos sempre que vulgueu (i, malauradament, pugueu) a l’escoleta a contar un conte o a mostrar-nos les petxinetes que vau arreplegar diumenge a la platja, el d’ai mare quina cridòria, el de com pot ser aquesta calma?, el de la potència de les baralles, el de l’entranyable tendresa, el d’acompanyar-nos a l’hortet, al teatre o allà on anem, el de les xarradetes al pati cada vesprada després d’un dia dur, així així o ben feliç a la faena, el de buscar a la vesprada per tooota l’escoleta la sabatilla perduda, el de descobrir que ens uneix l’afició de córrer, tocar la dolçaina o cuinar l’espardenyà ai a vore conta’m com la fas tu, el de, al capdavall, la transparència i la naturalitat de compartir famílies, mestres i infants, espai i temps, i complicitats.
Per conéixer-nos, per entendre’ns millor, i per descomptat, per agafar-nos de la mà per acompanyar el camí de descobertes i creixences dels vostres fills i filles.
Gràcies per la confiança i la implicació, famílies, en aquests dos anys tan a les palpentes, i… pel colofó tan bonic, emotiu i divertidíssim amb què ens sorprenguéreu dijous en les vostres actuacions.
L’escoleta fins als 18 no podrà ser, però res ens podria més feliç que eixa nova fornada de treneters que ens heu promés per cada nit que a l’escoleta! ;-)
Quina emoció vore de nou el pati de gom a gom de famílies… i d’il·lusió, tantíssima il·lusió congriada. Resplendia de nou el Trenet, i amb eixa llum clara de la unió per fi retrobada ens vam acomiadar, fins setembre els menuts, fins sempre els majors.
A vosaltres, els infants que enguany partiu, una abraçada plena d’estima… i un desig, el desig que, allà on aneu, pugueu continuar amerant-vos de joc, terra, carícies i somnis. Que siga un “puc!” ben plaent el que acompanye tots els aprenentatges que fareu a partir d’ara, i que mai no abandoneu la preciosa autenticitat de ser i expressar-vos com aquells qui sou.
Gràcies per l’alenada de curiositat, estima, energia i vida, tanta vida, que ens heu donat cada dia.














dimecres, 15 de juny de 2022

Les beceroles de l’expressió plàstica

Materials, estris, edats i dies diferents, però un mateix fil que enllaça tots i cadascuna d’aquests dibuixos.
En la iniciació a l’expressió plàstica no hi pot haver pautes o expectatives, no hi pot cabre el correcte i l’incorrecte,“només" l’experiència de de plaer lligada a la descoberta del traç que deixa el nostre moviment, a la llibertat d’expressar-se sense por ni judici, als sentits i llenguatges que hi ballen, a les suggestions que s’encenen, a la dimensió sensorial que puja per les galtes i esclata, oh!, en un crit d’emoció.











divendres, 10 de juny de 2022

Bombes de llavors 🌱

Quin matí més bonic hem passat hui a la Devesa!
Hem fet bombes de llavors de murta, llentiscle, margalló i pi blanc, i, en acabant, les hem llançat perquè cresquen amb les pròximes plogudes! 🤲💦🌱
Moltes gràcies a totes les famílies que ens hi heu pogut acompanyar! 💚







dilluns, 6 de juny de 2022

Una escoleta de lliure circulació

Com sabeu, des de fa vora un mes tots els espais de l’escoleta són de lliure circulació i els infants poden anar i quedar-s’hi, o no, allà on vulguen.
Hi ha l’ambient del joc amb material no estructurat, hi ha l’ambient de l’art, el de Psicomotricitat Vivenciada, el dos de joc simbòlic i, per descomptat, els dos patis.
Cada dues setmanes més o menys, els materials canvien, si bé tot depén de si els infants encara hi mostren interés o, per contra, observem que ja li han tret totes les possibilitats i cal oferir-los-en de nous.
Durant les primeres setmanes, l’ambient més concorregut va ser el del joc simbòlic de l’oficina. Quin tràfec que portaven, dit cap ací, dit cap allà, amb els teclats, quines xarrades que tenien davant dels ordinadors (no endollats!) i quins apunts més ben presos de les seues “reunions” a les llibretetes.
Fa uns dies, però, l’interés per aquest ambient ha decaigut bona cosa, així que ha sigut el primer que hem canviat de cap a peus, i és que, des d’aquesta setmana, en aquest espai els infants poden gaudir sempre que vulguen aguaitar-hi, de música en directe. Concerts de violoncel, saxo… i també de la nova adquisició de Núria, la melòdica.
Amb els ambients guanyem en relacions (infants més menuts i més grans junts), guanyem, molt, en espai, guanyem en tranquil·litat, o en gresca, quan la necessitem, guanyem en el respecte als diversos ritmes i interessos dels infants, i en l’afavoriment de la seua capacitat d’iniciativa i decisió.

No es nota gens que estan i estem encantadíssims amb els ambients, veritat que no? 😉











dimecres, 1 de juny de 2022

Pata-xula 2022

Tot començà amb un goril·la que per la finestra aguaità, i d’una selva plena de cocos i pinyes, i d’un pirata de nom Pata-xula, per primera vegada ens parlà.
Encesa l’espurna, la imaginació tot just s’enlairà i la història, d’infant i infant, es va anar fent gran.
Construint un vaixell, pintant una bandera, escrivint un missatge i enviant-li’l ona amunt ona avall al Saler mentre emocionats onejàvem el drap amb “lacavalera”: Pata-xulaaaa, estem acííí, vineee!
A la mar salada… la dolça espera. Entre jocs, esguits i rialles passàrem el matí, i després d’una becadeta amb un ull obert no siga què, tornarem a la Devesa.
A dos gatets que veiérem entre els matolls, els infants els convertiren en panteres bebés, i en un tres i no res, ja hi havia qui assegurava haver sentit rugir un, dos, mil lleons! Crits i corregudes, esglais i rialles pertot. I no ens calia res més, però en tinguérem a cor què vols, i és que encara quedava per arribar el nostre tantes vegades imaginat, pirata Pata-xula.
Hi va aparéixer entre les dunes, exhaust després de la llarga travessia, i junts compartírem melons a mos redó i, ben empastrats i embadalits, escoltàrem de viva veu històries d’arreu del món.
Tota aventura pirata necessita un tresor. I el tinguérem, i tant que el tinguérem. En obrir el cofre, i, sobretot, fins a arribar a ell. El tresor de la cerca, de la intriga, de la descoberta i l’emoció compartida.
I encara, ai!, quedava la nit. Les llanternes bellugadisses al pati, els pijames desparellats, els bibes a glopades, la festa de l’escoleta a les fosques.
“S’han apagat les llums del cel”, va dir Hugo, i xino-xano, i entre badalls que s’encomanaven d’uns a altres, enfilàrem el camí cap al llit mentre sonava l’últim conte a poqueta nit, llum i veu… i, entre besets, se sentien xiuxiuejar les xarradetes amb els veïns d’hamaqueta.
Pocs records restaran amb els anys del viscut divendres a l’escoleta. Tant farà, però, si perviu per sempre l’emoció d’adormir-se, somiar i despertar-se de la maneta.
Pata-xula 2022 🏴‍☠️