No hi ha lleure infinit sinó a la platja...

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment.
I és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d’un viatge.
L’onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l’aventura,
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…


Josep Carner

I badant, badant...

Entre el xerric de les xitxarres... trenetes i gelats, juguera i xafogor, caram quina xafogor, tomaques i meló a mos redó.
Entre la remor de les ones... sopetes d’arena i pastissos de pedres, bots i culades rialleres, un infant que ahir no volia ni un esguit i hui saluda emocionat mar endins.
Entre Patraix i el Saler, badem i badem, i badant i badant, l’estiu entre els dits se’ns va escolant...

Teatre, més teatre a l'escola

Una vegada al mes, gaudim del teatre de la companya Núria.

S’apaga la llum, l’obra es desplega i la imaginació pren el vol.

Ens trobem en un espai tant objectiu com subjectiu, obert i alhora íntim, que esdevé un bressol per a la imaginació i per a tot allò que mai no pensàvem que podríem imaginar. Ací, el visible i l'invisible, allò que desitgem alliberar i allò que, reconegut en el nostre interior, desitgem guardar com un tresor, cobren vida. És un moment en què tot s'atura i s'inicia una odissea que, amb decisió, ens porta cap a terrenys desconeguts.

Tenint en compte l'estat evolutiu i emocional dels nostres infants, Núria ens ofereix experiències i representacions teatrals on, més enllà de limitar-se a actuar, fa dels xiquets i xiquetes veritables protagonistes de l'acció. Diversos elements que teixeixen l'entramat artístic que ens porta a un mostrari d'emocions.

La creació del vestuari, la selecció dels materials, l'elecció de la música... tot això forma part d'un vast compendi que troba el seu clímax en les diverses obres de teatre que hem pogut gaudir enguany. Des de pilotes que es mouen amb lleugeresa i juganeres, passant per un viatge fins a la lluna, fins a arribar a una exiliada rosa de paper. Cada obra, igual que les nostres vides, transita per diverses etapes; en aquest cas, la presentació, l’observació, l’acció i el retorn a la calma són les fases que caracteritzen el transcurs d’estes, enriquint-les amb situacions plenes de vida, estimulants i vinculades a les necessitats emocionals i evolutives dels nostres infants.

Així, en cada trobada, Núria i els infants teixeixen junts una tapisseria de somnis, emocions i descobriments, demostrant que el teatre és una eina poderosa per al creixement personal i col·lectiu en aquesta etapa tan fonamental de la vida.

S’apaga la llum del teatre fins al setembre. Tant de bo en reste per sempre dins seu l’espurna.

Primera reunió del curs 2024/2025

Un curs que (quasi) s’acaba i un altre que tot just comença.

Comiats i benvingudes que s’encavallen. La mer, la mer (i l’escola), toujours recommencée.

Per posar-nos cara, veu, nom. Som Viqui, Marta, Mariví, Núria… i estem ací, ara i sempre, per acompanyar-vos en aquest nou camí que empreneu... i que tan de vertigen fa ara.

Començant a dibuixar el mapa de l’acollida que recorrerem al setembre. El mapa? Els mapes, i és que el procés d’acollida té tants ritmes i maneres com famílies i infants el recorren. Abraçar aquests ritmes i maneres tan diverses... l’única brúixola per a poder viure aquest procés des del gaudi de la xarxa que s’eixampla en persones i en experiències compartides.

Amb la il·lusió que comença espurnejar quan a poc a poc anem trobant resposta als dubtes i sentint que ens conviden a agafar-nos de la mà.

Ahir, mentrestant, els infants tot ho miraven, tot ho volien palpar. Els seus camins són diferents als dels adults (o potser no?). Un espai que els encuriosisca i engresque, una mirada amiga, que els faça sentir reconeguts, escoltats i cuidats. Després de l’estoneta d’ahir, la primera cosa la podríem donar quasi per assolida; la segona, en canvi, tardarà una miqueta a aflorar. Temps, tendresa, comprensió i, per damunt de tot, vosaltres, famílies. I, per damunt de tot, la naturalitat de viure aquest procés tal com, fins ara, els vostres fills han descobert nous espais i han conegut persones noves: amb vosaltres, a través de vosaltres... i xino-xano.

Benvingudes al Trenet, infants i famílies.

Pata-xula 2024

“S’enduien veus d’infants

el sol que jo mirava.

Tota la llum d’estiu

se’m feia enyor d’un somni.”

Pata-xula 2024 en el record.

Gràcies per la confiança, famílies!