dimarts, 27 de setembre de 2022

Un món entre els uns i els altres

A penes es porten un any i pocs mesos, els majors i els menuts de l'escoleta, però entre els uns i els altres hi ha un món.
Sense la paraula, parla, encara més, la mirada... i les cures, l'acompanyament en la satisfacció de les necessitats bàsiques (nodrir-se, relaxar-se, estar net), esdevenen essència, encara més, del vincle i del benestar de l'infant.
Anticipar-se a la desinquietud, diversa en ritmes i manifestacions en cadascun dels infants; lliurar-nos al sosteniment emocional. Estic ací... i, des de la tendresa, el respecte, la comprensió, busque entendre't i donar-te resposta.
I així és com, i així és per què... més que el 'fer', hi ha ara el 'ser', el ser-los recer i bàlsam.







dimarts, 20 de setembre de 2022

I després de la segona setmana del curs, què?

I després de la segona setmana del curs, què?
Doncs hi ha de tot. Infants, sobretot en les classes dels majors, que ja es queden ben a gust fins a la vesprada; d’altres que estan acompanyats de les famílies o d’altres als pares dels quals els tenim pegant cada dia una volteta al barri per començar a estar alguna estoneta ja a l’escoleta sense la seua companyia.
A fer-se un cafenet al bar del cantó, a comprar alguna coseta a la fruiteria…
I és que, a poc a poc anem començant a vore infants més solts i relaxats, més a gust a l’escoleta. Infants que ja reconeixen la mestra i recorren a ella per a jugar i també a la cerca de consol, que es mouen de manera autònoma per l’espai, que exploren i juguen amb plaer a açò o allò…
És a partir d’aquestes pistes que ens va mostrant l’infant que consensuem amb ells
i les seues famílies les primeres estonetes sense elles.
I així estem, amb tot el barri ple de pares i mares mossegant-se les ungles! Ai!
Seguim!











El camí cap al vincle...

Quan fem les primeres trobades amb la famílies, sovint ens conteu que el vostre infant s’apega de seguida a vosaltres davant d’algú desconegut.
I ara com ara, les mestres ho som. Pretendre que d’aquesta situació passen a quedar-se amb nosaltres d’un dia per a un altre, o en un, dos o tres dies, igual per a tots, és antinatural i, en molts casos, dolorós.
Per això és tan necessari fer-ho a poc a poc i, sobretot, amb vosaltres, famílies.
I per això és tan necessari que nosaltres, lluny d’envair el seu espai o de forçar els seus temps, deixem que, xino-xano, siguen ells els que, cadascun al seu ritme, s’acosten a nosaltres i no a l’inrevés.
Per a convidar-los a fer-ho, per a afavorir aquests primers acostaments, és clau la complicitat que veuen que anem bastint dia a dia amb la família i també el respecte que hem de transmetre a l’infant. Amb xicotets detalls, com el fet de no agafar-lo sense avís, d'acostar a la família un material que vol però que encara no pot agafar de la nostra mà o de proposar aquells jocs, moixaines o cançonetes que sabem que a casa li agraden molt.
Complicitat, respecte… i unes bombolletes juganeres de sabó, una titella tímida que els dona el bon dia, un juguem? sense paraules, un mà sempre oberta… i calma i presència plena. Escoltar-los i posar paraules allà on a ells encara no els arriben.
Ja vindrà la confiança i l’estima, i ho farà de manera profunda i sincera, si cuidem cada pas del camí, sense cap pressa ni drecera.
En una altra ocasió, però, parlarem de com de difícil, o directament impossible, és això laboralment per a les famílies, i de tots els malabarismes que, malauradament, heu de fer per a arrapar aquests dies. Com a escola, només podem més que conscienciar la societat de la importància d’alçar la veu pels infants i per les seues necessitats emocionals.
Tant de bo algun dia ho aconseguim per tal que aquest acompanyament siga reconegut com el dret que hauria de ser per als infants.
 










 

diumenge, 11 de setembre de 2022

Gràcies per la vostra ajuda, germanes i germans!

Una de les raons per les quals comencem sempre el curs una setmana abans de la data oficial és la flexibilitat i la tranquil·litat que ens dóna a l'hora de viure l'acollida.
A més, ens permet fer-ne partícips als germans majors, que, llavors, encara no han començat l'escola.
I és que no hi ha millor cicerone que els propis germans majors, que tornen al Trenet després d'uns anys per acompanyar el seus germanets en els seus primers dies a l'escoleta.
Redescobrint-ne amb ells cada racó, anant d’ací cap allà saludant a uns i a altres, a Mariví que prepara el putxero, a Inma i Viqui que trauen els titelles, a Amparo i Marta que estan amb els seus vinga al bot al pati ballant la manta al coll.
Compartint i transmetent-los, al capdavall, la confiança i la seguretat que ells tenen en l’espai, l’escoleta i les persones que en formem part.
Impossible un acompanyament més valuós que el que els han fet aquests dies els germans majors.
I què vos direm, del goig nostre de tindre’ls de nou a l’escoleta! Ai!
Gràcies, bonics, i que tingueu bon curs!








dimecres, 7 de setembre de 2022

El temps d'acollida

Durant els passats dos cursos, els protocols antiCOVID ens impediren fer el procés d’acollida tal com l’havíem fet fins aleshores, és a dir, amb totes les famílies dins de l’escoleta durant tot el temps que desitjàreu, necessitàreu, poguéreu quedar-vos-hi fins que el vostre fill o filla se sentira segur a l’escoleta.
L’alternativa a què haguérem de recórrer per tal d’adaptar-nos a la normativa va ser compartir un grapat d’estonetes separadament amb cada família i infant.
A pesar que enguany, per fi!, ja no hi ha cap impediment per fer l’acollida com sempre, hem volgut mantindre aquestes estonetes, i és que ens van donar, i ens estan donant moments d''exclusivitat' molt valuosos.
Per xarrar d’això i d’allò, per descobrir de la mà els diferents espais de l’escola, per bastir, al capdavall, un vincle de confiança amb els infants… i amb les famílies, i és que és només a través de la vostra confiança -en l’espai, en la mestra, en l’escola- que arribarà la seua.
I perquè arribe eixa seguretat i confiança vostra i seua, només sabem un camí.
El de la transparència, la sinceritat i el dia a dia que, a poc a poc, ens va nodrint de complicitats.
Ni d’un dia per a un altre, ni el mateix dia per a tots els infants. El procés d’acollida i de vinculació té tants ritmes i maneres com famílies el recorren. No tinguem pressa i donem temps i espai perquè tant les famílies com els infants pugueu viure aquest procés des del gaudi de la xarxa que s’eixampla en persones i en experiències de descoberta i de creixença compartides.






diumenge, 4 de setembre de 2022

#ProFundEstellés

Hui la Coordinadora Pro Fundació Vicent Andrés Estellés ens anima a omplir les xarxes dels seus versos per reivindicar la creació d’una entitat que treballe en la catalogació i difusió del llegat del poeta, així que no podem estar-nos de mostrar-los el nostre suport.

Ací vos deixem el poema que hem triat per a l’ocasió.

Una oda a la petitesa, a defugir magnificiències i a aturar-nos i meravellar-nos amb allò més extraordinàriament senzill. Amb els ulls amb què hauríem de mirar-nos la vida.
Amb els ulls amb què se la miren, a cada moment, els infants.
 
"m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant."

Podeu signar el manifest en l’enllaç següent: www.profundestelles.cat
 
 







 

divendres, 2 de setembre de 2022

La raó de ser, la raó de voler ser... niu. Comencem!

Hui, dia de retrobament de l’equip, d’abraçades, d’energia plena. De viatges i lectures per contar-nos. D’idees i il·lusions per engrescar-nos. Un nou curs per davant, un nou llenç en blanc per començar a omplir-lo d’afectes, descobertes i creixences.
I de nou, per fi, dos anys després… la normalitat, la naturalitat, l’alegria immensa de l’acollida com sempre l’havíem viscuda, com tant l’havíem enyorada.
Amb vosaltres, famílies, dins de l’escoleta.
I és que, si és amb vosaltres que els vostres infants han descobert nous espais i han conegut persones noves fins ara… per què n’hauria de ser una excepció l’escola?
Benvingudes, famílies, a aquest camí que demà tot just comença. Un camí delicat, lent, preciós! per conéixer-nos i per començar a sembrar de complicitats el vincle segur, transparent i compartit entre vosaltres, l’escola i el vostre infant.
Sense presses ni dreceres, i amb tota la paciència, respecte i calidesa que mereix la que, per a molts, serà la primera vegada que confiareu a d'altres la cura de les vostres criatures. Tan menudes, tan vostres.
És per això que només podem respondre a la confiança immensa que heu depositat en nosaltres obrint-vos el Trenet de bat a bat i obrint-nos per abraçar cada infant, cada família, en la seua diversitat. De ritmes, emocions, expectatives i equipatge.
A l’horitzó, la raó de ser, la raó de voler ser… niu.
Saber-vos vosaltres escoltats, entesos, acompanyats. Saber-se ells cuidats, respectats, reconeguts. Confiança i seguretat, l’estació de partida d’un viatge sense destinació menat per quatre brúixoles. El caliu, el joc, les arrels, la quotidianitat.
El CALIU de les cures, font de benestar, de reconeixement per a l’infant, que és i se sent important per a l’adult, que el valora, respecta i dona resposta a les seues necessitats.
El JOC, lliure i dels sentits, la clau que obri tots els panys. El plaer, la descàrrega, el moviment, l’aprenentatge, el coneixement, la interacció amb l’altre, l’afecte, la comprensió intel·lectual. La manera natural dels infants d'"aprendre" el món i l’espill poderosíssim per capbussar-nos en l’interior de cadascun d’ells.
Les ARRELS que ens permeten créixer en paraules, sabors i lligams.
La llavor d’estima i compromís amb l’altre, la llengua, el barri, la terra.
Un “bon dia, bon dia!” que ix de l’escola, torna a sonar al carrer i es conjuga en futur amb el forner, l’agranadora o la veïna que ens llança besades a l’aire des del seu balcó.
L’oloreta de l’espencat cuinat per Mariví amb la verdura crescuda a un grapat de quilòmetres… i una albergínia collida pels mateixos infants a l’hortet de Patraix.
La QUOTIDANITAT, l’imprevist i el senzill que els sorprén i captiva. Amb un o dos anys, gairebé tot. Perquè tot hi és, en la vida que s'esdevé.
Qui sabrà mai cada dia a què ens convidarà?
Expectants, deleroses de descobrir-ho… comencem!


dimecres, 27 de juliol de 2022

Senzill, ple i viu... l'estiu.

Una panxa plena de pintura, un mos cruixent al meló d’alger, un trencadís de petxines a la cuixa de la mestra, les mans que es busquen de filera a filera de l’autobús, una maduixa ben roja (el miracle de la terra… i el miracle que cap infant l’haja arrancat abans d’hora!), un infant de cinc anys i un d’un mig preparant junts un perol de sopa de sorra, xarradetes vora mar damunt de dos catrets improvisats, una guitarra sonant entre les xitxarres, les vesprades de teatre d’ombres quan ja ni l’ombra del pati ens lliura de la xafogor.
Sal a la pell, dolços moments que s’escolen ja entre els dits. Senzill, ple i viu: estiu.