Trobada d’Escoles en Valencià

L’escola valenciana és un torrent de coratge i dignitat. Ho estem veient als carrers (força, companys i companyes! 💚) i ho veiem cada any a les Trobades d’Escoles en Valencià que recorren de dalt a baixa el País.

Diumenge passat, la de la ciutat de València, enguany al Saler, on ens vam aplegar per gaudir de tot de tallers, actuacions i activitats, i on, ben emocionades, vam arreplegar el Premi Sambori 0-3 anys per l’obra “Jo també (o com els infants ens recorden cada dia els seus drets)”. Quin goig!

Volem agrair l’ajuda a la família de Sabina i a l’AFA de l’escoleta, per fer possible… el taller de diumenge i l’escola de cada dia, i a Escola Valenciana i a la CAPPEPV, pel treball i la il·lusió que sosté les Trobades, fil que ens cus com a llengua i poble.

Seguim.

De la mà de Marc Granell

Divendres vam viure un matí tan emocionant!

No era la primera vegada que eixíem a repartir versos pel barri, perquè caram que senzill i bonic és repartir poesia i recollir complicitats, però ahir, ahir, ahir… ens acompanyà el poeta! Ens acompanyà Marc Granell!

De qui havíem anat a buscar els llibres a la biblioteca, dels poemes del qual havíem gaudit a l’escoleta, a qui havíem imaginat com seria… i que ara passejava amb nosaltres, amb el caminador perfectament acompassat amb els passets curts i maldestres de la xicalla, perquè aquest fil que lliga 70 anys de distància és curt com un alé, i una espurna la llum amb què, mentre veïns i botiguers desembolicaven i llegien el seus versos a la xicalla, tot, de sobte, prenia sentit.

“Al final no tenies xumet…. Jo ja ho sabia”. 😉

Per tot el que s’emporten les maletes

No podíem desaprofitar l’ocasió que ens brindaven les Falles.

Per això, “Per tot el que s’emporten les maletes” va ser el títol de la nostra d’enguany.

Pels vincles, la confiança, la memòria, la conversa, la complicitat… Pel gosset Jacob, la veïna Toñi, el taller de Manolo, les tellines de Pili, el pa acabat de coure del forn Company, la tia Pilar del cinqué… per tot el que ens arrela i fa bategar el nostre barri.

Seguim.

Gràcies a les nostres estimades Mariví, Xus i Felicitat per endolcir-nos la vesprada; als dolçainers i tabaleters per ensenyar la xicalla com sona la nostra terra; i a la falla Tres Forques-Conca-Pérez Galdós per deixar-nos, com cada any, un raconet per dir la nostra.

Juga la sombra!

La setmana passada vam gaudir d’una proposta preciosa pensada amb molta cura per a la primera infància, on una vegada més es fa palés que el joc lliure és l’eina d’aprenentatge més natural i profunda de la xicalla.

Gràcies a l'IVAM per continuar apostant per un museu que també és espai de joc, exploració i sorpresa, i on la infància és també protagonista. I gràcies per descomptat a Sara Sangregorio per Juga la sombra!, una proposta lúdica i artística que convida els infants i les educadores a dialogar amb l’espai, la col·lecció i les ombres, des del joc compartit.

Per molts més espais i propostes així arreu de la ciutat!

8 de Març de 2026

Perquè a l’escoleta som a les beceroles del coneixement del món, allà on tot comença a dir-se i a prendre nom i forma dins seu.

“Ets…” és el poema de Marc Granell que ens convida a parar-nos i gaudir-ne a l’entrada de l’escoleta.

I “Et dic…” han sigut les paraules adreçades a la mare, a la fornera, la iaia, a la metgessa, a la germana, a l’amiga, a la veïna, a la mestra… que hem atrapat al vol de les converses amb la xicalla.

Tendres, desconcertants, balbucejades i plenes de llum… pura primera infància, on allò del “tot està per fer i tot és possible” és encara una veritat intacta.

Gràcies als majors del Centre de Dia Albors, per la seua ajuda i complicitat, i per eixes lletres tremoloses que abracen, de memòria i de relleu, els traços indòmits dels nostres menudets.