dimecres, 21 de febrer del 2024

S’apaguen els llums, s’encenen els ulls…

S’apaguen els llums, s’encenen els ulls… TEATRENET!
A banda de les diverses eixides que fem al teatre al llarg del curs (la darrera, l’“Univers” d’@engrunateatre al @centreescalante; les pròximes, “La Maria no té por” i “Toca, toca” a la @salalhorta), cada mes gaudim a l’escoleta d’una xicoteta proposta teatral.
Ací vos deixem un grapat d’imatges de l’última… joieta de Núria.













diumenge, 18 de febrer del 2024

Què hi ha darrere de l'experimentació?

En l’experimentació hi ha descoberta, hi ha sorpresa, hi ha curiositat, hi ha hipòtesis, provatures, deduccions, associacions, aprenentatges… i bellesa.













dijous, 8 de febrer del 2024

El camp de taronges

 Ahir vam anar a Bétera, als tarongerars de Dàmaris. La casualitat ha volgut que mentre Quim, Chloé o Eloi jugaven a pujar al seu tractor, els de molts altres llauradors envaïen la ciutat clamant com ella preus justos i vides dignes. Dàmaris ens parlà de la duresa física de la faena i, sobretot, de la psicòlogica, per la incertesa tan constant i ofegant. Ens en vam tornar amb els cabassets dels infants plens de taronges i d’esperança, però, que les reivindicacions de la gent del camp siguen per fi escoltades per aquells capaços de canviar les regles del joc.Mentrestant, des de l’escola no podem sinó entendre aquestes reivindicacions també com a pròpies. Mentrestant, a l’escola no podem sinó sembrar en els infants la llavor de l’estima, del valor i del compromís per l’horta i per qui la treballa. Posant-hi al seu plat cada dia verdures i fruites de proximitat, ecològiques i de temporada; fent-los partíceps de l’elaboració i, simbòlicament, també del conreu. D’eixes favetes tan bones que collim al nostre hortet i que tant de temps hem hagut d’esperar per a poder assaborir, però també d’eixos bròcolis, creïlles o carxofes que tant ens costà sembrar i que les gelades/pluges/altes temperatures han fet en orris. Per a poder començar a entendre la duresa i la incertesa de què ens parlava Dàmaris, per a poder començar a entendre que, per l’horta, ens hi va l’aliment, la terra i la vida.

Gràcies, Dàmaris, pel matí d’ahir… i per la llavor de cada dia.













diumenge, 4 de febrer del 2024

Criança a la tassa: “L’agressivitat i la gestió dels conflictes en el 0-3”

La setmana passada vam compartir el segon “Criança a la tassa” del curs amb Paula Rodrigo, la nova psicòloga de l’escoleta.
Amb un trosset de coca de llanda, un cafenet i un tema damunt la taula, “L’agressivitat i la gestió dels conflictes en el 0-3”, que tant preocupa, fa dubtar, remou.
A partir d’una primera panoràmica de caire teòric conduïda per Paula, vam aterrar de manera coral en la pràctica. Intercanviant parers, compartint inquietuds i maneres de fer, fent xarxa, al capdavall i agafant-nos de la mà en el camí de la criança.


dilluns, 22 de gener del 2024

Més caixes, per favor!

Obrir-les i tancar-les. Amagar-s'hi. Fer torres. Botar d’una a altra. Pintar-les. Traslladar-les. Encaixar-les dins d’altres…
Convertir-les en llits, cotxes, coves, cases, trens, escenari…
Com cada any després de Nadal, l'escoleta s'ompli de caixes. De caixes?
De mil i una possibilitats per al joc. Per al joc? Per a l'exploració, la manipulació, la descoberta, la interacció, l’aprenentatge. Lliure i divers, ric i durador, plaent!
Caixes, caixes i més caixes, per favor!











dijous, 18 de gener del 2024

D'una retrobada ben especial

Una experiència que se’ns havia quedat al rebost, però que no podem estar-nos de compartir, de tan bonica i enriquidora que va ser!
Fa uns mesos, les classes de 4 anys del CEIP 8 de Març van eixir a fer un passeget pel barri i van aguaitar al nostre hortet. No hi estàvem en eixe moment, però en assabentar-nos-en a través dels antics treneters, els vam enviar un missatge en forma de vaixell de Pata-xula què els contàrem anècdotes de quan venien a l’escoleta, en què obrírem la finestreta tan emocionant a la consciència del pas del temps.... i els convidàrem a retrobar-nos.
Ens van contestar amb una carta escrita... per ells mateixos!, i ens citàrem pocs dies després.
L’emoció per la retrobada va sembrar les converses prèvies tant a l’escola com a l’escoleta.
De l’instint de cura dels majors («Haurem de donar la mà als xicotets, no saben caminar molt», «Jo els cuidaré»), a l’anhel de creixement i identificació dels menuts («Jo també se escriure lletres com els majors», « Jo vull jugar al llop amb els majors»).
Finalment, va arribar el dia. Ens vam retrobar, vam esmorzar junts i vam gaudir de la magnífica representació que ens van fer de l’obra “El caragol i l'herba de poliol”.
Enriquidor per a menuts i grans –per l’espill al futur i al passat que els va brindar l’experiència–, i què vos direm, emocionant, emocionantíssim per a nosaltres.
Quin goig!
Moltes gràcies de tot cor a Andrea i Patri, mestres del CEIP 8 de març, per la complicitat!





dimarts, 9 de gener del 2024

De vincles i canvis

Des de fa un grapat d’anys, en lloc de tindre una mestra de referència diferent cada any, cada colleta té una mateixa mestra durant els dos cursos d’escoleta. Tot i que pensem que les dos opcions tenen avantatges i inconvenients, el que més valorem ara com ara per a decantar-nos per l’opció actual és el vincle de confiança i complicitat que permet teixir entre la mestra i els infants i les seues famílies. D’altra banda, acompanyar una mateixa colleta durant els seus dos primers anys d’escoleta ens ajuda a conéixer de manera més profunda cada infant i els canvis experimenta en aquesta primera, i cabdal, etapa de la seua vida. Canvis ben nombrosos i gegantins, i és que els canvi entre el naixement i els successius tres anys no tenen parangó a cap altre en la vida.
El camí compartit comença amb infants que encara no poden desplaçar-se per ells mateixos o d’altres que necessiten el nostre dit o la nostra mà (o la d’algun amic o amiga) per a canviar d’un espai a un altre. Ai, eixes rampetes entre els dos patis que són tot un repte per a la majoria d’infants d’1-2 i que bonic és poder observar com, a mesura que passa el curs van aconseguint passar-hi sols! El desplaçament, el moviment, la seguretat de poder moure’s de manera autònoma, que no tan sols depén de la seua capacitat motriu si no de la confiança en l’espai i en les persones que l’acompanyen.
Per a afavorir aquest desenvolupament motriu, es van afegint a les aules material a demanda de les necessitats de cada grup. També als patis es reflecteix aquesta evolució, i és que a poc a poc anem veient com els infants van descobrint i gaudint dels diferents materials que els conviden a assolir desafiaments més grans: el tronc de morera, que convida a fer equilibris, l’espatllera amb la qual cada vegada arribem més i més amunt, el tub per a aguaitar a la finestra de l’aula dels ‘bebés’, etc. Cadascú al seu ritme, amb una cosa en comú, l’atenta mirada i l’acompanyament de la figura de referència.
Un altre canvi significatiu molt emocionant per als infants i preciós per als adults que els acompanyem és, sense cap dubte, l’adquisició del llenguatge. La xicalla comença l’escoleta amb la seua incipient i particular manera d’expressar-se, ja siga verbal o no. La intenció comunicativa hi és i és tot un repte ben divertit per a les mestres poder anar descobrint tot allò que volen expressar amb onomatopeies, balbuceig, remucs, primeres paraules amb llengua de drap... A poc a poc, més i més paraules, i més i més afinades, fins arribar al moment de converses dignes d’escriure un llibre (prompte vos podrem ensenyar el ‘Conversari’ que estem preparant!).
El joc ens acompanya des del primer dia d’escoleta i també hi observem una evolució molt significativa amb el pas del temps. Les colletes d’1-2 anys tenen un joc més individual, cadascú a la seua van satisfent les seues necessitats d’exploració, connexió i relació amb tot allò que els envolta a través dels sentits. Els majors, en canvi, tenen una altra manera de viure el joc i la relació amb els iguals. No debades, en aquestes colletes observem un joc més simbòlic amb més moviment, més soroll i més activitat amb què, a poc a poc, van deixant arrere el joc majoritàriament en paral·lel i gaudeixen d’estonetes de joc en interacció amb l’altre.
El moviment, el llenguatge, el joc i tants altres canvis... tan fulgurants quan fem la vista arrere, i tan minuciosos quan hi estem tan apassionadament immersos.