Més vessants de l’acollida

Parlàvem fa unes setmanes de quan començava el procés d’acollida, i féiem la vista arrere a la primera visita a l’escoleta, a la primera reunió amb l’equip al juny, a les primeres trobades de cada família amb la mestra al setembre i, per descomptat, a aquests primers dies, setmanes… compartides amb les famílies sense dates preestablides per als primers comiats.

Dins del procés d’acollida hi ha també, però, el primer comboi, la festa de benvinguda, enguany amb @aitana_carrasco ♥️, la primera reunión de grup amb la mestra i també les primeres trobades de famílies amb Paula Rodrigo, la psicòloga de l’escoleta, amb qui volem donar peu a traure, a posar en comú, a entendre l’aiguabarreig tan gran d’emocions que desperten aquestes primeres setmanes d’escoleta als infants… i a pares i mares.

El procés de l’acolliment ens remou a tots per dins, però ajuntar-nos i obrir-nos a posar en paraules com ens sentim, com ho estem vivint, ens permet trobar acompanyament, suport i recursos, i fer xarxa, al capdavall, des de l’experiència compartida. 

Estrenem un nou espai a l'Escoleta

Una escoleta oberta a les famílies, que poden entrar, eixir i estar-s’hi sempre que vulguen. A les aules, als patis… i, des d’enguany, també al nou espai per a famílies. Esperem que el gaudiu bona cosa! Per xarrar, fer-vos un cafenet, llegir, fer una ullada a la roba per fer barata… Tot vostre! ☺️

La biblioteca l’anirem omplint a poc a poc; de moment, hem començat hamb un grapadet de recomanacions de lectura!

Quan comença el procés d’acollida?

Quan comença el procés d’acollida? En les primeres trobades de cada família i infant amb la mestra? En el primer dia d’escola?

Fem arrere i ens remuntem a aquella primera visita a l’escola, la qual, a voltes, arriba fins i tot quan la criatura està encara dins de la panxa.

Entrar-hi per primera vegada, veure’n la marxeta. Del berenar, del joc al pati, d’un conte que tot just comença a contar la mestra… o d’una baralla o de l’aula desbaratadíssima després d’una estona de joc desbocat -la realitat!-.

I d’aquella primera visita -en què encara tot es veu molt llunyà- a la primera trobada al juny amb tot l’equip… i amb tot l’aiguabarreig de dubtes i pors -ai, que açò ja va!-, però també d’il·lusions i ganes.

Al juny ens posem nom i cara, i després, en petit comité, la mestra i les famílies de cada colleta ens ajuntem per posar en comú inquietuds i preguntes, i per a esbossar els següents passos del procés d’acollida per al setembre (condicionats sovint, malauradament, pels malabarismes laborals).

Arriba el setembre i arriben les primeres trobades de cada família i infant amb la mestra, els tres punts que xino-xano faran triangle. Un temps d’”exclusivitat” preciós i molt valuós per descobrir junts els espais de l’escoleta, jugar i xarrar, no necessàriament, o almenys no només de l’infant o de la criança, sinó d’açò i d’allò que va sorgint, d’açò i d’allò que anem descobrint que ens uneix, del que siga, al capdavall, amb què a poc a poc anem coneixent-nos i sembrant complicitats.

I després d’aquestes primeres trobades, el procés continua en xicotet grup, la colleta va bastint-se. Sense presses i acompanyats, sense expectatives ni dates preestablides per als primers comiats, cada infant i família és diferent, i diferent serà el camí fins a fer seus els espais de l’escoleta, fins a sentir-s’hi segurs i oberts a explorar-los, fins a poder soltar la mà de la mare, del iaio o de la tia, i trobar, també en els braços de Núria, Viqui, Marta o Amparo, caliu per a refugiar-s’hi i esperó per a aventurar-se a gaudir de les experiències que l’escola ens brindarà.

Felices (i nervioses) d’emprendre juntes les primeres passes del camí del nou curs, famílies. Seguim!

Benvingudes al cus 2024/2025

El començament del setembre és sinònim d’estrena.
L’horitzó d’un nou curs estén un llenç en blanc en què, simbòlicament, esperem capbussar-nos i emergir-ne amerats d’aprenentatges i reptes, lligams i creixences compartides.
I és que l’aurèola de l’escola cobra un sentit únic cada setembre per a mestres i famílies.
En el 0-3, però, aquesta il·lusió de nou inici l’eclipsa sovint la desinquietud davant d’una primera escolarització que, en molts casos, arriba més prompte del que voldríem. Confiar a d'altres la cura de les vostres criatures. Tan menudes, tan vostres!
Demà comença el procés d’acollida, allò que ‘despulla’ una escola, en tant que revela de manera cristal·lina la seua mirada cap a la infantesa.
I és que, de cuidar aquest procés, de viure’l de manera respectuosa amb l’infant, penja tot el que volem que esdevinga després a l’escola -el benestar, el plaer de l’exploració, la descoberta, el joc, la creixença plena-. Ens hi va tant, en aquest procés!
Demà comença el procés d’acollida, compartit -com si no?-, amb les figures de referència de l’infant.
Fins que arriben els primers comiats encara queda, però, un món, i és que, quan puguem donar peu a aquests comiats, cal que l’escola i la mestra hagen deixat de ser el lloc i la persona desconeguda que són ara per als infants (i per a les famílies!). Transformar allò desconegut, en conegut, segur.

“I en tocar-te, tocàvem pau,

residus de la cova natal,

pa ensucrat, neu calenta,

i pròleg de la vida

que anàvem aclarint.

¿On posaré les mans que ahir tenien

el costum de tocar

port d'arribada?”

Transitar, al capdavall, de la incertesa a la certesa de saber-nos, també a l’escola, també amb Viqui, Núria, Amparo o Marta, mirats, escoltats, reconeguts, cuidats i estimats.

Benvingudes, famílies, a aquest camí que tot just comença. Un camí delicat i preciós per conéixer-nos i agafar-nos de la mà en aquest port d’arribada que volem que siga l’escola. I és que, sense terra ferma, no pot haver-hi partida. Assaonem-la, amb cos i ànima, i gaudim a mans plenes del privilegi de reviure el viatge únic de la infantesa:

“I el món era un manoll d'herbetes tendres,

una fira de nines

o el cel de pasqua blau de primavera.”

Conte contat, conte acabat…

El viatge s’acaba, famílies, i a l’estació una nova destinació ja vos espera.

En el Trenet es queden records a cabassos de cadascun de vosaltres, de tot allò viscut i compartit, l’equipatge que esperem que vos abrigue allà on aneu. I és que és al 0-3 on tornem, conscient o inconscientment, tota la vida. D’allí venim.

I el nostre anhel darrere de cada dia, de cada proposta, de cada paraula, de cada gest… és que, allí, hi trobeu sempre uns braços oberts on arrecerar-vos i unes arrels ben fondes des d’on continuar creixent amb la seguretat per a dir no, amb la llibertat de dir, sentir, ser i estimar; amb la mirada oberta per a veure més enllà, amb la intensitat de saber cada instant irrepetible, amb la mà estesa per a comprendre l’altre i amb el plaer d’aprendre el món i l’esperó de comprometre-s’hi i transformar-lo.

Diem adeu mentre els records fan ja camí per sempre dins nostre, diem adeu mentre farfallegem emocionades un desig: que tant de bo no deixeu mai de buscar la lluna a ple dia.

Perquè sí, “l’esperança és un infant”.

Amb moltissima estima,

L’equip de la que sempre serà la vostra escoleta

Pata-xula 2024

"Tenim un món petit que no apareix als mapes

Un tren a l'infinit i un vol sense tornada

Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge

Ja saps com és aquest camí...” 🎶

Perquè el més bell del viatge és el record, perquè tant de bo aquest vídeo ajude que siga per sempre… ♥️🏴‍☠️

Pata-xula 2024

No hi ha lleure infinit sinó a la platja...

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment.
I és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d’un viatge.
L’onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l’aventura,
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…


Josep Carner

I badant, badant...

Entre el xerric de les xitxarres... trenetes i gelats, juguera i xafogor, caram quina xafogor, tomaques i meló a mos redó.
Entre la remor de les ones... sopetes d’arena i pastissos de pedres, bots i culades rialleres, un infant que ahir no volia ni un esguit i hui saluda emocionat mar endins.
Entre Patraix i el Saler, badem i badem, i badant i badant, l’estiu entre els dits se’ns va escolant...

Teatre, més teatre a l'escola

Una vegada al mes, gaudim del teatre de la companya Núria.

S’apaga la llum, l’obra es desplega i la imaginació pren el vol.

Ens trobem en un espai tant objectiu com subjectiu, obert i alhora íntim, que esdevé un bressol per a la imaginació i per a tot allò que mai no pensàvem que podríem imaginar. Ací, el visible i l'invisible, allò que desitgem alliberar i allò que, reconegut en el nostre interior, desitgem guardar com un tresor, cobren vida. És un moment en què tot s'atura i s'inicia una odissea que, amb decisió, ens porta cap a terrenys desconeguts.

Tenint en compte l'estat evolutiu i emocional dels nostres infants, Núria ens ofereix experiències i representacions teatrals on, més enllà de limitar-se a actuar, fa dels xiquets i xiquetes veritables protagonistes de l'acció. Diversos elements que teixeixen l'entramat artístic que ens porta a un mostrari d'emocions.

La creació del vestuari, la selecció dels materials, l'elecció de la música... tot això forma part d'un vast compendi que troba el seu clímax en les diverses obres de teatre que hem pogut gaudir enguany. Des de pilotes que es mouen amb lleugeresa i juganeres, passant per un viatge fins a la lluna, fins a arribar a una exiliada rosa de paper. Cada obra, igual que les nostres vides, transita per diverses etapes; en aquest cas, la presentació, l’observació, l’acció i el retorn a la calma són les fases que caracteritzen el transcurs d’estes, enriquint-les amb situacions plenes de vida, estimulants i vinculades a les necessitats emocionals i evolutives dels nostres infants.

Així, en cada trobada, Núria i els infants teixeixen junts una tapisseria de somnis, emocions i descobriments, demostrant que el teatre és una eina poderosa per al creixement personal i col·lectiu en aquesta etapa tan fonamental de la vida.

S’apaga la llum del teatre fins al setembre. Tant de bo en reste per sempre dins seu l’espurna.

Primera reunió del curs 2024/2025

Un curs que (quasi) s’acaba i un altre que tot just comença.

Comiats i benvingudes que s’encavallen. La mer, la mer (i l’escola), toujours recommencée.

Per posar-nos cara, veu, nom. Som Viqui, Marta, Mariví, Núria… i estem ací, ara i sempre, per acompanyar-vos en aquest nou camí que empreneu... i que tan de vertigen fa ara.

Començant a dibuixar el mapa de l’acollida que recorrerem al setembre. El mapa? Els mapes, i és que el procés d’acollida té tants ritmes i maneres com famílies i infants el recorren. Abraçar aquests ritmes i maneres tan diverses... l’única brúixola per a poder viure aquest procés des del gaudi de la xarxa que s’eixampla en persones i en experiències compartides.

Amb la il·lusió que comença espurnejar quan a poc a poc anem trobant resposta als dubtes i sentint que ens conviden a agafar-nos de la mà.

Ahir, mentrestant, els infants tot ho miraven, tot ho volien palpar. Els seus camins són diferents als dels adults (o potser no?). Un espai que els encuriosisca i engresque, una mirada amiga, que els faça sentir reconeguts, escoltats i cuidats. Després de l’estoneta d’ahir, la primera cosa la podríem donar quasi per assolida; la segona, en canvi, tardarà una miqueta a aflorar. Temps, tendresa, comprensió i, per damunt de tot, vosaltres, famílies. I, per damunt de tot, la naturalitat de viure aquest procés tal com, fins ara, els vostres fills han descobert nous espais i han conegut persones noves: amb vosaltres, a través de vosaltres... i xino-xano.

Benvingudes al Trenet, infants i famílies.

Pata-xula 2024

“S’enduien veus d’infants

el sol que jo mirava.

Tota la llum d’estiu

se’m feia enyor d’un somni.”

Pata-xula 2024 en el record.

Gràcies per la confiança, famílies!