diumenge, 24 de maig de 2020

Un arbre de records

Per a la festa dels 40 anys, hi teníem preparat un arbre dels records. Una morera, concretament, és clar. Després que Sira, Toni, Sònia, Isabel… ens hagen regalat aquests tan i tan bonics, ens faria molt de goig que ens féreu arribar també els vostres en els comentaris. 
Pares, iaies, veïns, companyes, amigues o xiquets d’1, 7, 15, 22 o 37 anys…, ens ajudeu a fer brotar, virtualment, l’arbre dels records? Potser en teniu molts, o tan sols un molt curtet, potser teniu gravat a la memòria un lloc, una anècdota, una emoció o un nom. Tant fa, el que siga! I és que, ara que el Trenet ha hagut de fer parada, res no ens faria més il·lusió que ho fera en una estació plena de records. 
Gràcies!






 

divendres, 22 de maig de 2020

El millor regal d'aniversari

Ahir era el dia que anàvem a celebrar els 40 anys, tots junts, a la plaça; i açò és el que ens hem trobat hui darrere de la reixa de l'Escoleta.
No hem tingut festa d’aniversari… però sí el millor regal que podíem tindre
El de la vostra estima… llum entre tanta incertesa.
Quina sort més gran tindre-vos durant #40anysdeviatge, famílies.
Gràcies per la sorpresa... i per tot... i per sempre.






























Brindis per #40anysdeviatge però #joemquedeacasa

Hui era el dia que anàvem a celebrar els 40 anys de l’Escoleta. Amics, veïns, companys i les famílies que ens heu acompanyat durant aquestes quatre dècades de viatge.

A la plaça on, llavors, una colla de joves mestres vam presentar a les famílies el nostre projecte d’escoleta per a Patraix. 40 anys després d’aquests balbucejos, ací estem… enmig també de la incertesa, però per causes ben diferents.
Ja tindrem temps de celebrar-ho com volíem (no ens agrada estalviar cap festa...), però, mentrestant, hui tot l’equip ens hem ajuntat per brindar... i ja sabeu, fer alguna coseta bonica, emotiva, enginyosa per commemorar-ho.
En el nostre cap sonava de categoria... però açò és el que (no) ens ha eixit.
No negarem que el nostre fort no són les pantalles... i és que el nostre lloc és a frec de terra, abraçant complicitats, encoratjant descobertes i acompanyant desconsols. Obrint-nos a l’imprevist i a la quotidianitat com a font privilegiada per a l’aprenentatge, i gaudint de les cures com a font de benestar i reconeixement. Posant paraules al món que creix a cada moment dins dels infants, sembrant interrogants, i donant temps i espai al joc lliure i dels sentits. Fent dels nostres braços, “casa”, i estenent llenços perquè ballen lliures els colors, intensos i diversos, de la primera infància.
Poc o res que es puga fer darrere d’una pantalla. Potser és per això que ens ha eixit aquest nyap. Siga com siga, ací el teniu.
Amb un somriure que us traiem, en tenim més que prou!
Per #40anysdeviatge, GRÀCIES.

 

aniversaripost

dimarts, 19 de maig de 2020

Sobre l'escola postCOVID

Una escola que “ensenye a separar-se dels companys, a tindre’ls por, a evitar-los”, no és una escola, i tan sols de pensar-ho esgarrifa.
Sobretot en la primera infància, on tot s’està construint, i on es donen les primeres relacions amb l’altre, amb l’igual… el qual esdevé quelcom a témer i a defugir. I això és terrible.
Ens en parla, al nostre parer molt encertadament, aquest article.
Sabem que les famílies han de treballar, sabem que l’escola, a hores d’ara, és el principal instrument de conciliació.
I potser no hi ha cap altra solució, sanitàriament vàlida, que la que ens arriba de França en les imatges que s’han viralitzat recentment… però el que està clar és que és impossible que hi haja una alternativa si no es fa cap esforç per trobar-la.
I, per a això, les necessitats de la infància han d’entrar en el debat.
I per això aquests articles de conscienciació són molt necessaris.
 

dilluns, 18 de maig de 2020

Canvi de fase, optimisme, responsabilitat

El confinament, tot i les estones de respir, pesa… i també la incertesa… i també l’angoixa davant nous rebrots que ens puguen fer anar arrere.Tanmateix, hui que passem de fase, volem oblidar-nos, ni que siga per un moment, de la buidor de les últimes fotografies que vos compartírem, i tornar a omplir l'escoleta de xarradetes, de tràfec, de joc, de vida. 
Siguem responsables i cauts per per tal que tant això, com totes les altres coses que tant desitgem fer, puguen ser realitat de nou el més prompte possible.