dimarts, 21 de maig del 2024

Els ambients de lliure circulació

Primeres dos setmanes d’ambients de lliure circulació i, com cada any, estem meravellades de tot el que donen peu. Què són, què ens aporten i per què els implementem ara i no a principi de curs?
Tot seguit vos fem cinc cèntims sobre la primera i segona pregunta.
A partir de l’abril, les portes que comuniquen les aules (inclosa la de música i la de psicomotricitat) i els patis de l’escoleta estan obertes, això és, l’escoleta és un tot pel qual els infants poden moure’s lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos.
La concepció de l’escoleta com un espai global, i no com a un conjunt d’aules permet, entre d’altres, eliminar duplicitats (abans hi havia una cuineta, fustetes, instruments musicals a cada classe, etc.) i possibilita que l’espai a disposició dels infants siga molt més gran.
I això, què suposa? Doncs, d’una banda, afavoreix que tots els tipus de joc puguen desenvolupar-se de manera més plena. Les situacions de joc tranquil i relaxat, en soledat o en xicotet grup, no es veuen interferides pel de joc més motriu, que es desenvolupa de manera natural en altres espais que s’hi presten més. Igualment, s’engrandeix també el radi d’acció d’aquest joc més expansiu i sorollós, avantatge que també guanya el joc de construccions, que pot ocupar molt més espai i no es restringeix, com abans, a l’espai lliure que queda a l’aula.
D’altra banda, aquesta nova disposició facilita també que disminuïsquen les friccions que es donen entre els infants quan veien envaït el seu espai de joc. Consegüentment, la intervenció de l'adult disminueix i tenim més temps per a observar cada infant i tindre un coneixement més detallat de com és el seu joc, les seues relacions, els seus interessos i necessitats, etc.
Els ambients, per tant, ens ajuden a redimensionar els espais i a aprofitar-los millor, així com aprofundir en el respecte als diversos motivacions i ritmes dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobre el propi temps; i materialitzar de manera més coherent la confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, de la satisfacció que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i plaent dels seus recursos.













divendres, 17 de maig del 2024

"L'esperança és un infant."

Des de fa unes setmanes, a la porta de l'escoleta hi ha hagut un cabasset ple de versos d'Estellés per a emportar.
Hui, el cabasset ha rodat per tot el barri de la mà de la xicalla. Poesia hi havia en cada paperet, i poesia hi ha hagut en cada entrega. El somriure quan veien acostar-se a ells a un infant, la tendresa en ajupir-se, la sorpresa en llegir el que hi havia escrit.
Ha sigut tan bonic! Gràcies, veïns i botiguers, per la complicitat de hui i de cada dia.
Acabem els actes commemoratius de l'Any Estellés a l'Escoleta, amb una preciosa remor al cor...
"L'esperança és un infant."












dimarts, 14 de maig del 2024

“Auto(im)mòbils”, premi Baldiri a experiències innovadores!

Família, ens fa molt de goig compartir amb vosaltres que hem guanyat un dels Premis Baldiri Experiències de la @fundaciocarulla.
Els premis Baldiri són uns guardons anuals que reconeixen i impulsen escoles amb projectes educatius que utilitzen l’art i la cultura per millorar i transformar l’educació i la societat.
L’experiència que hi vam presentar va ser “Auto(im)mòbils”, realitzada en el marc del @fap_patraix, amb la qual vam voler girar simbòlicament la truita de les relacions de poder a la ciutat des de l’art i l’apoderament de la xicalla.
Gràcies a tots els que ho vau fer possible! Seguim!













dimecres, 8 de maig del 2024

Dia gran, dia de Trobades!

Un dia per a ajuntar-nos, abraçar-nos, divertir-nos, agafar força i seguir.
Dia de Trobades, dia de conjura per l’alegria, l’orgull i la lluita de l’@escolavalenciana.
Moltes gràcies a tota l’organització per la faenada (per molt que bufe el vent…)!
Ací vos deixem un grapat de fotografies del taller, en què hem parat taula amb tots els elements del poema “M’he estimat molt…” d’Estellés, una oda a la petitesa convertida en joc, convertida en vida en mans de la xicalla.
I la cirereta del dia de hui, arreplegar el premi Sambori 0-3 per “Conversari”. Des del balbuceig fins a converses infinites, un viatge tan lent o fulgurant, segons com es mire. I tan extraordinàriament màgic, però, es mire com es mire.
Gràcies, Fundació Sambori, Escola Valenciana!