dimarts, 2 de març de 2021

Converses espontànies que deriven...

Hui estava Blanca mirant les fotos (de les cares) dels companys de la classe, i s’ha adonat que “però no tiene brazos”. Un grapat d’infants s’hi ha acostat i Zoë s’ha adonat que “tampoco tienen panxeta” (“com el pollo Pepe”, important!, ha afegit). Ni braços, ni panxeta, ni mans, ni dits, ni cames, ni tampoc peus –deien mentre s’assenyalaven els uns als altres cada part del cos–.

Marta els ha proposat d’apegar les fotos en un paper i dibuixar ells mateixos el que hi faltava. I així és com, fet i fet, i mirant-se, dilucidant sobre què va primer i què després, què va ací i què allà, han obert una finestreta a les beceroles del coneixement i de l’expressió d’un mateix a través de la pintura.





Falles 2021

Els xiquets més majors tenien pocs mesos; els més menuts no havien nascut.
I és que enguany serà el segon any sense Falles.
I si no les han viscudes, i si enguany tampoc les viuran, té sentit celebrar-les a l’escola, sense cap referència passada o vinculació amb el present?
A més, tota celebració sembla que estremeix ara. Tota celebració sembla fora de lloc.
I ho està. Tanmateix, sabeu què?
Plantarem una falleta, farem bunyolada la vespra de la cremà i, des d'ahir, 1 de març, sonaran quatre petards cada migdia al pati de l'Escoleta.
I per què? Perquè convertirem la festa en un conte que explicarem als infants. D'una ciutat i de molts pobles que, any rere any, renaixen de les cendres i celebren, amb música, colors, flors i flames, eixe nou començar.
Ahir, dia nuvolat com pocs, primer capítol del conte:

"Això era i no era una ciutat que, des del primer de març, s’aplegava cada migdia a la plaça i al crit de 'senyora pirotècnica'..."



dijous, 25 de febrer de 2021

Hui, arròs amb carxofes

Que hui dinàvem arròs caldós amb carxofes, doncs ajudem Mariví a pelar-les.
Psicomotricitat fina (concentració, coodinació oculomanual, precisió), coneixement a través dels sentits (tocar, olorar, tastar!), implicació en la pròpia alimentació i familiarització amb aliments saludables i de temporada. I la satisfacció tan gran de l'infant de sentir-se capaç i de sentir-se’n part.
Per quina raó hauríem de buscar ‘activitats d’estimulació’ i deslligar l’infant de la vida quotidiana, si hi és tant, si hi és tot?






dimarts, 23 de febrer de 2021

El pati de l'Escoleta

Al pati hi ha túnels, una caseta, coixins, troncs, una pissarra d'aigua, espatleres, teles, un terral, atavons, caixons, el carrussel, engronsadors, pneumàtics, potets de tot tipus…
Múltiples espais i recursos que amb què vola el joc lliure, el qual dona eixida a la seua diversitat d'interessos, especialment especialment els motores (relacionat amb això, el fet tan postiu de prendre riscos: https://escoletaeltrenet.blogspot.com/2019/06/sobre-la-necessitat-del-risc-lescoleta.html?m=1), i també l'experimentació sensorial i el contacte amb elements naturals com la terra, l’aigua, les fulles...; la imaginació -muntanyes, castells, planetes... que en són de coses, el dom o el tronc!-, la creativitat gràcies al material no estructurat i fàcil de traslladar per ells (per exemple hui, que jugaven a fer tot un gratacel i a omplir cada pis de tot tot tot el necessari); la trobada i la cooperació entre iguals (com també amb els més menuts: ens agrada tant aguaitar a l'espai dels 'bebés'!), o la intimitat i la tranquil·litat quan la necessiten amb racons per relaxar-se o fer una becadeta.
I és que el pati és un espai educatiu més i cal que que hi haja lloc i temps per a tot... i per a tots.















dilluns, 22 de febrer de 2021

Enfarinats

És un clàssic, i ho és, per descomptat, perquè ‘funciona’. Farina, pots, escorredors, coladors… i a jugar! O, el que és el mateix, a provar (I ara, què puc fer amb tota aquesta farina? Què passarà si…? I si me la menge? Podria transportar-la? Passarà a través de l’embut? Cabrà tota en aquesta caixeta?) omplint, buidant, transvasant, amuntegant, dibuixant, abocant…
Una proposta ben senzilla que convida a interactuar-hi, i a gaudir-ne!, de moltes maneres diferents.
Des dels que s’han empastifat de dalt a baix, als que només s’han embrutat un dit, i és que això d’empastrar-nos no ens agrada a tots, com moltes altres coses, i tant fa, ja que allò important de qualsevol proposta és que siga oberta, això és, que cadascú hi puga participar (o no!) lliurement, siga quina siga la seua manera de fer-ho.
Ací us deixem un grapat de fotografies de l’experiència.




























dijous, 18 de febrer de 2021

Festes i vida quotidiana: Carnestoltes

Les tradicions i festes; la rutina, la vida quotidiana a l'escola.
Com conjugar-ho sense estridències per gaudir-ne i continuar fluint-hi.
Aquesta és ara la nostra manera de viure-ho respecte al Carnestoltes, i ací vos contem una miqueta el com i perquè.
Des de fa uns anys hem simplificat la celebració de Carnestoltes a l’Escoleta desprenent-nos d’allò que l’experiència ens ha ensenyat que, en el 0-3, era innecessari i difícilment justificable pedagògicament des del respecte a les necessitats i als interessos dels infants tan menuts.
És per això que, durant l’última setmana (i fins que els infants hi mostren interès), el bagul de les disfresses està una miqueta més ple que en altres dates, per tal que l’infant, si vol, s’hi acoste i jugueamb els barrets, les teles, les ulleres, les sabates, etc. que hi ha a la seua disposició.
També hem fet carasses a l’espill mentre menjàvem llimes, hem jugat a fer-nos bocasses i nassots amb plàtans (quin fart de riure!), ens hem enfarinat, ens hem pintat la cara els uns als altres…
Experiències en les quals, a través del joc de mirar-se, de reconéixer-se, de percebre els canvis dels companys i de veure els propis a l’espill… experimentàvem amb la que és la troballa més extraordinària en aquestes edats, la de la pròpia existència i identitat.
Des de la quotidianitat del dia a dia a l’Escoleta, el qual, sense necessitat d’alterar-lo, ens regala oportunitats de connectar amb les tradicions, en aquest cas Carnestoltes, des de la llibertat, la tranquil·litat i el respecte al moment evolutiu dels infants.
I és que no trobàvem el sentit de disfressar a tots els xiquets de la mateixa manera (que sí, que estan ‘moníssims’, però no es tracta d’això, veritat?) o d’incomodar-los posant-los i llevant-los la disfressa diverses vegades al llarg del dia (el dinar, la migdiada...). D'altra banda, ens adonàvem que hi havia molts infants que rebutjaven disfressar-se per por o senzillament perquè no els agradava, i que, sense voler-ho, convertíem un dia de festa en una setmana d’estrés per a les famílies i els mestres, cosa que, per molt que ho intentem evitar, repercuteix sempre en el nostre estat d’ànim i també en el dels infants. Aquets fets ens van portar a qüestionar-nos la manera que enfocàvem el Carnestoltes i, en acabant, a canviar-la per aquesta d’altra de la qual us hem fet ara cinc cèntims.
Un enfocament que ens permet viure junts una experiència molt més relaxada, coherent amb la nostra concepció de l’infant i l’educació, i plaent per a tots els xiquets.
Ací vos deixem un grapat de fotografies d’aquests dies.