dilluns, 14 de juny de 2021

Fang, fang, fang!

Trobàvem molt a faltar l'abril tan plujós que vam tindre, i quina xamba hem tingut estos dies, que d'entre tota la ciutat, on ha fet un sol que badava les pedres, ha caigut una arruixada juuuustetet al pati de l'escoleta.
I quin fangar, i quin engrescament palpar-lo, manipular-lo, estacar-hi mans i peus, xapotejar... i acabar arrebosant-s'hi.
Hem enviat els infants a pastar fang... i quina gustera!
 

 

dimecres, 9 de juny de 2021

Les darreres actuacions a la finestra

I ací vos compartim l’última fornada d’actuacions! I quina fornada!
Xiroi i Anhel ens van deixar bocadats, i és que van traure una caixeta a caramull de puces que no paraven de botar i, sense adonar-nos-en (com dimonis s’ho van fer?!), vam acabar tots amb una al braç! Sí, sí, com ho sentiu!
La família de Laura ens delectaren amb un concert de violoncel i violí… i se sabien totes les nostres cançons preferides! El lleó vergonyós, la manta al coll… i fins i tot un vals que ens va fer ballar ben apretadets.
De vesprada (no parem!), Guada, que venia de presentar la seua obra (“La confiança”, a la Sala Ultramar, aguaiteu-hi!) i Pau ens van representar “L’inventor de xiquets”, que apel·la a la màgica, i tan necessària, essència dels infants… i als drets, als seus drets, ací… i arreu del món.
Ah! I finalment, fa una setmaneta van vindre els amics de la família de Pau a ballar lindy-hop.
En l’equip ja n’hi ha un parell que s’hi volen apuntar, quin gust feia vore-vos!, encara no vos negarem que tenim el mateix dubte que Leo: “però... i no maregen?”.
El que hem viscut enguany en obrir la finestra i la porta és màgic, famílies. Se’ns acaben les paraules per agrair-vos-ho. La complicitat i la il·lusió que ens heu transmés enguany, que tot ha sigut tan i tan estrany, ens ha donat escalf, llum i alé. Ens heu donat vida, tanta vida.
Gràcies infinites, famílies.







diumenge, 6 de juny de 2021

Pata-xula 2021


Amb l’aigua tèrbola i l’horitzó desdibuixat, la mar ens rebé ben rebolicada i juganera. De fons, el fragorós rompre de les ones... i a la voreta, esguits de crits i rialles enmig de la immensitat. Réiem, ens miràvem -Que ve una ona, que ve una ona!- i tornàvem a riure.
Ei, va dir algú, el missatge per a Pata-xula! Encara com!
El llançàrem a la mar i tots el colors del blau se l’engoliren. I, ona amunt, ona avall, cavalcà fins al seu vaixell mentre ens en tornàvem a l’escoleta per dinar i fer una becadeta.
I de vesprada... va acabar eixint el sol!, vam continuar jugant a cor què vols, vam escorcollar cada racó de l’estany, de les dunes, de la pinada... a la cerca del nostre pirata... i per fi el vam trobar. A ell... i al seu tresor, el que hi havia dins del cofre... i el que, com un polsim màgic, va impregnar tot el dia... i la nit de divendres.
Per als infants, un fum de sensacions, il·lusions i descobertes compartides; per a nosaltres, el goig d'acompanyar-les i l'emoció, mentre els véiem, que després d'un curs de tantes incerteses, pors i renúncies, el camí comença a desemboirar-se.
Qui ens ho haguera dit al setembre, o per Nadal, que estaríem ací... i així.
Gràcies, famílies, de tot cor, per l'esforç, la responsabilitat i la confiança, ara... i durant tot el curs. Cada vegada la COVID ens arrabassa menys... i ens acosta més.
Quant que ho havíem enyorat... i quant que et recordarem, Pata-xula 2021.
 
























dijous, 3 de juny de 2021

Pata-xula, allà anem!

L’any passat es va quedar esperant-nos però enguany, per fi el podrem retrobar. Hem hagut de fer maalabarismes per encaixar l’aventura dins del protocols sanitaris, però res no hi faltarà: ni la il·lusió d’imaginar-lo amb delit, ni l'engrescament de buscar-lo amb els cinc sentits ni el goig de perdre’s enmig d'una selva de sensacions i emocions compartides.
I de moment, ací ens teniu, esperant a demà mentre l’expectació, des de fa un parell de setmanes, no para de créixer. Amb un tam-tam dels bongos o amb un goril·la que ens porta cocos, pinyes i plàtans de regal. Els més xicotets juguen amb el tratge per a familiaritzar-s’hi i, tot i que veuen que es Núria la que a poc a poc es disfressa, quan es posa la carassa diuen que és el goril·la i que Núria… no tà! Màgia!
En els grups dels majors, el goril·la ha aguaitat directament a la finestra i n’hi ha que, des de la primera vegada, ho han trobat el més normal del món, això de trobar-se un goril·la enmig de la ciutat, a aquells que millor m’amague en la caseta no siga què. Ah! I n’hi ha un parell que en un tres i no res li van trobar el perquè a l’aparició del goril·la. A la classe dels més majors hi havia un peluixet d’un goril·la i Ona de seguida ho va vore clar: ha vingut perquè no trobava el seu bebé! Així que ben content per haver-lo trobat, ens ha regalat els fruits més saborosos de la selva.
Del pirata, per ara, no en tenim cap pista; per això, li enviàrem una carta… i dijous, en vam rebre resposta! Escrita amb fang, de la selva, clar!, i entregada de la mà de María, la cartera de Patraix. Moltíssimes gràcies, per la complicitat, amiga!
Pata-xula, allà aneeem!











dimarts, 1 de juny de 2021

La casa de l'amic Pau

Enguany no ha sigut un any d’eixides, de fet, la primera i única fins ara va ser per Pasqua, a la mar a envolar el catxirulo. La prudència i la inseguretat ens ha fet deixar l’autobús aparcat, però això sí, la cordeta sempre a la mà per eixir a tothota a passejar pel barri.
Dijous passat, però, la família de Pau ens va convidar a casa seua, i no ens en vam poder resistir. Cavalls, gallines, gossos i gats, i un espai immens per córrer i jugar. Quin paradís i quin goig que ens hageu deixat compartir-lo, família. Moltíssimes gràcies!











diumenge, 30 de maig de 2021

Records d'aquell abril plujós

Escarbant en la galeria d’imatges hem trobat aquestes de fa poc més d’un mes.
Quin abril més plujós hem tingut i quant que el trobem a faltar, després d’aquests dies de tanta xafogor!
Fang i bassals, que hi ha res de més engrescant?
Canvia, però, la temporada i canvia, per tant, el joc, i és que a tocar tenim l’escoleta d’estiu, amb un arsenal de mànegues, aspersors, arruixadores … i, per descomptat, amb el millor dels escenaris, el que la natura ens regala, la mar, on anirem tres dies a la setmana a botar les ones, buscar petxines, fer basses, construir castells… a gaudir d’eixe vaivé encisador, de rialles salades i esguits de frescor!
Moltes gràcies, famílies, per l’acollida! Moltes ganes de continuar el viatge i, per descomptat, moltes ganes de retrobar-nos amb tots aquells treneters i treneteres que hi tornareu a pujar! Vos esperem!