dijous, 23 de gener de 2020

Col.laboració amb Amamanta

"És el pati del Trenet! I el tronc! I una mare i el seu bebé!".

"Menja mamella com el meu Martí" diu Aina, "i com Lola", afig Maya.
"Jo quan xicoteta mamelleta de la mare" diu Gal·la.
"A mi m'agrada la tetita" diu Julen. 

La setmana passada mostràrem als infants el calendari de l’associació AMAMANTA amb el qual estem encantats d’haver col·laborat, i és que les escoles infantils tenim un paper important perquè la lactància materna puga continuar fins que mares i infants vulguen. Formant-nos i facilitant-la. Tan senzill i natural com això. Tan natural i beneficiós com ho és la lactància materna. 

Gràcies a Amamanta per la tasca tan valuposa que fan per promoure la lactància materna oferint a les famílies la seua professionalitat, experiència i, sobretot, suport i caliu. 

Si no les coneixeu, i especialment si sereu pares/mares pròximament, us animem a entrar al seu web, veure tot el que fan i participar-hi: http://www.amamanta.es/ 

Calendari:



dimarts, 21 de gener de 2020

Després de l'aiguarrada, boira, trons i rellamps... fang!

Gris, marró, grogós, negre..., hui el cel ha sigut de molts colors diferents, i a l'Escoleta n'hem seguit tots els canvis arrecerats darrere de la finestra, ben calentets i d'allò més encuriosits ("És de nit!").
Alguns infants jugaven a la classe i anaven i venien de tant en tant a la finestra, i d'altres han estat apegats al vidre tot el matí, embadalits davant de la "televisió" amb l'aiguarrada, els trons i rellamps, els núvols que corrien pel cel, la boira que esborrava el pati ("El pati no està!")... I quan ha parat una miqueta la ruixada... corrents al terral a xafar el fang (“com s’afonaven els peus!”), a pastar-lo, a fer pilotetes, a botar damunt dels bassals… gresca i meravellament, plaer i aprofitament.

Un dia que estem ben poc acostumats a veure; però que, tanmateix, hem gaudit com cada dia. Obrint de bat a bat les portes a allò que s'esdevé, i a la tothora sorprenent quotidianitat...

diumenge, 19 de gener de 2020

Situacions espontànies plenes d'aprenentatge

Quan els infants estan a gust, quan s’hi troben segurs (amb la mestra, amb l’espai) i lliures per anar ací i allà... es donen situacions tan boniques i valuoses com aquesta.
Una que s’asseu al silló, l’altre que s’hi suma... i, en un tres i no res, està fet el rogle. En el racó on tantes vegades la mestra ens conta contes, Lluc n'agafa un i pren la paraula: “Hi havia una vegada...”.
Una història coral que van teixint entre tots, ara un, ara l’altre. Torns, sentit de pertinença al grup i reconeixement d’un mateix i de l’altre, llenguatge, emocions i empatia, memòria... 

Activitats? Programacions? Fitxes? Bits?
Deixar fer, deixar ser. Donar temps i espai per a allò que s’esdevé, per a allò que fan que esdevinga...


dimecres, 15 de gener de 2020

Primera collita als horts de Patraix

Hem eixit a poc més d’una fulla d’encisam per cap, però caram si l’hem assaborida!
Reprenem les eixides a l’hort després de les vacances i ho fem collint-ne els primers fruits!













post ajuntament

dilluns, 13 de gener de 2020

Lletres en l'adéu a Isabel-Clara Simó

“Què diu ací, Viqui?”, “On està el meu nom?”, “Ahí posa mamà?”.

Preguntes que ens revelen que la curiositat per la lectoescriptura comença a despertar.

En alguns xiquets ha sigut ara, en altres fa uns mesos, en altres encara no… i tant fa, ja arribarà… cada infant és diferent, i som nosaltres els que ens hi hem d’adaptar, i no a l’inrevés.

Les lletres (o palets o formiguetes, com en diuen ells) estan per tot arreu: a les botigues que veiem quan passegem pel barri, en les plaques dels carrers, en les cartes que ens deixa el carter, en els contes... Múltiples finestres obertes a un camí tan màgic que no podem arrabassar-los amb les presses, les dreceres i la pressió del tan perillós mantra del “com més prompte, millor”.
No, no en educació. No, no en educació.
Això, però, no vol dir que no puguem fer res relacionat amb aquest procés. I tant que sí, podem fer molt. Deixant de fer i deixar fer, acompanyant el seu interés i posant a la seua disposició eines i materials perquè hi puguen aprofundir.

I és que, de manera natural, a poc a poc aniran demanant-nos més i més, i seu serà el plaer i la satisfacció de recórrer aquest camí al seu ritme i a la seua manera.


“Què feu?”, pregunta la mestra.
“ESCRIURE!”, responen els infants. “Que no ho veus?!”, sembla que vulguen dir.

Ací us deixem les primeres lletres d’un grapat de xiquets de l’aula dels majors 2-3 anys.

Unes primeres lletres que volem en record de qui hui n’ha escrit l’última, Isabel-Clara Simó, una de les imprescindibles. Pels tants camins oberts per la llengua, pel feminisme i per la llibertat.
El millor homenatge, retrobar-te als teus llibres i fer que ells t’hi troben d’ací a uns anys, i per sempre.