dimecres, 18 de setembre de 2019

Llorenç en el record


Tanquem els ulls i som al pati de l’escoleta, cau la nit i acabem de fer una foguera. Anys 80 o potser 90, tant fa. Els infants corren amunt i avall, criden, riuen. Porten el pijama posat, però la son està amagada i ningú no sembla voler trobar-la.
“Vet aquí, en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven…”
A poc a poc, els infants seuen al seu voltant i Llorenç enfila un conte darrere d’un altre. Crepita el foc i s’encén la màgia: la flama que entrellaça arrels, llengua i escola amb un fil de veu bonhomiosa, alegre i sàvia.
També al Trenet, com animava a fer la companya Mònica Camahort, el primer conte del curs ha sigut de Llorenç i per a Llorenç.
Hui, el record ens retorna la teua veu. Gràcies i fins sempre, mestre.
 

dilluns, 16 de setembre de 2019

Primeres complicitats i descobertes compartides

Després d’una setmana de curs, hi ha xiquets que passen el dia amb les famílies d’altres que se n’acomiaden de matí, i d’altres que estan amb ells a estonetes.
Cadascú té el seu ritme, i donar temps i espai a tots els ritmes ens permet viure el procés d’acolliment i de familiarització d’una manera més tranquil·la, segura i plaent.
Sense presses, pressions o expectatives, sinó amb la comprensió, la prudència i la calidesa amb què, a poc a poc, anem teixint un vincle de confiança, segur i profund, entre menuts i grans.













,

dimarts, 10 de setembre de 2019

Primers dies del curs 2019/2020

Dijous passat vam començar el procés d’acollida i familiarització, el qual, després de #40anysdeviatge, no podem concebre sense compartir-lo amb els pares/mares (o una altra figura de referència de l'infant).
I, com cada any, cada infant, cada família... ho viu d’una manera diferent. 
N’hi ha qui el primer dia ja s’havia recorregut a gatameu tooota l’escoleta; n’hi ha qui prefereix acabar-se cadascun dels espais escorcollant-lo minuciosament i lentament; n’hi ha qui no tarda a llançar a la mestra un “juguem?” amb una mirada còmplice; n’hi ha qui s’acomboia en un tres i no res amb algun que altre company; n’hi ha qui de seguida s’atreveix a fer xicotetes excursions en solitari al pati a vore què; n’hi ha qui s’estima més mirar-s’ho tot a la falda del pare no siga què.
N’hi ha qui necessita estar al bracet de la mestra; n’hi ha qui reclama el seu espai i fuig de les moixaines; n’hi ha qui vol jugar amb la seua mare/iaio/cuidadora... durant tot el matí; n’hi ha qui prefereix dir-los adeu prompte, que ací hi ha molta cosa i ja romancejarem a casa; n’hi ha qui, quan veu que venen a arreplegar-lo, s’hi llança als braços; n’hi ha qui fara nit a l’Escoleta...
N’hi ha qui... n’hi ha qui... 
En el procés d’acolliment i familiarització, hi ha tantes maneres de fer i sentir com infants, i respectar-les és donar cabuda, donant-hi temps i espai, a cadascuna d’elles. 
I és que quan parlem del procés d’acolliment i familiarització, parlem, entre d’altres, del procés fins a arribar a trobar-se segur en un espai nou; i de bastir a poc a poc un vincle segur, profund i càlid entre l’infant i la mestra. Un vincle de confiança que naix del respecte als sentiments i a les decisions del xiquet; que creix amb l’observació i la descoberta dels seus gustos i interessos; i que es nodreix amb la prudència de no envair els seus espais ni forçar els seus temps.
Un vincle, però, que difícilment es podrà afermar si abans, o paral·lelament, no s’ha teixit un lligam igualment segur, profund i càlid entre les famílies i la mestra.
Perquè és a través de la vostra confiança que els infants podran sentir-la ells també.
Perquè és a través de la seua confiança que, xino-xano, podran mostrar-se tal com són a l'Escoleta; podran sentir-se tranquils de saber-s’hi cuidats, respectats i reconeguts; i es trobaran segurs per a lliurar-se a satisfer la seua creixent necessitat d’autonomia, exploració i experimentació. 
A poc a poc, anem acordant xicotetes separacions, segons com vos trobeu, segons com veieu el vostre fill, segons les vostres circumstàncies… Però abans, i durant aquestes primeres setmanes, cal que ens avituallem d’experiències compartides i que teixim complicitats a l'escalf de l'estima i de la seguretat que els dóna, que ens dóna, la vostra presència.
Perquè el Trenet és casa vostra, i l’educació i la criança, un camí coral que tot just comencem a recórrer de la mà. Benvingudes, famílies.










dilluns, 9 de setembre de 2019

Canta Canalla té nou disc!

Canta Canalla ha tret hui el seu segon disc i… ben prompte gaudirem de les seues cançons en directe a l’Escoleta!
Les portarem ben apreses, veritat que sí, famílies? 😉
#revolucionspermenuts és bona música, millors lletres i humor, tendresa i comboi a manta.
Vinga, tots a escoltar-lo, descarregar-lo i a fer-lo rodar!
Enhorabona per aquesta segona criatura, amics! Sona molt però que molt bé!



https://cantacanalla.bandcamp.com/album/revolucions-per-menuts?fbclid=IwAR2-LtnFRLcik7SGVYhA_HiepkpXZ3MJPlZWHaT4Jh56NnYHBt9c9rAlY3w

dimecres, 4 de setembre de 2019

Cursos de valencià a l'Escoleta

Famílies, amics i veins,
Ací teniu la informació definitiva dels cursos de valencià per a adults que començaran a l'octubre al Trenet, organitzats per l' ACV Tirant Lo Blanc i la GVA Educació i Investigació.
Si hi esteu interessats, escriviu-nos un correu i apunteu-vos.
Ens ajudeu a difondre-ho compartint-ho amb les vostres amistats?
Gràcies