dimarts, 27 de juny de 2017

Experimentació amb fang

De la taula a terra, de mans a peus, de sòlid a líquid, de fosc a clar, d’escampar a esguitar… Fang, aigua i un fum de sensacions per explorar. 



dilluns, 26 de juny de 2017

Pintem el terra

Pinzells i colors, fregalls i sabó... fem, desfem i refem tantes vegades com volem.
El terra del pati, un llenç immens obert al goig de la creació compartida...



divendres, 23 de juny de 2017

Et voilà!

Amb l’espontaneïtat de la nostra innata curiositat, i amb la concentració pròpia dels reptes que naixen d’un mateix i s’alimenten del propi afany de superació... 
Ara tu, ara jo; ara aquests taps per ací, ara aquest perolet per allà… experimentem amb formes, volums i pesos, juguem amb l’equilibri i enlairem mil i una escultures diferents... 

dijous, 22 de juny de 2017

Al Saler

I hui, com cada dimarts, dimecres i dijous a partir d'ara, hem anat al Saler, on hem gaudit del magnífic escenari per al joc i l'experimentació que ens ofereix la natura.
Bona nit i fins demà, treneters!

dimecres, 21 de juny de 2017

Primer dia de l'Escoleta d'Estiu

Contra la xafogor, desentumim el cos amb rialles de colors i esguits de frescor. A jugar!

Moltes gràcies a Javi, pare d’Inés i Eva, per aquestes magnífiques fotografies!
I demà, mar, sorra, pins i dunes..., demà, tots al Saler, a continuar gaudint de l’encís dels nostres cinc sentits... Bona nit, treneters!

dimarts, 20 de juny de 2017

Carta de comiat del curs 2016/2017

Tanquem els ulls... 
Som al setembre. El Trenet tot just s'ompli, de nou, de vida.
Abraonats als pares, els xiquets mirem encuriosits cada racó de l'Escoleta.
Hi ha la càlida acollida, la dolça descoberta, la xarxa de complicitats que fil a fil entreteixim. A poc a poc, les manetes se solten i ens lliurem amb tot el cos a l'exploració de cadascun dels espais. Els pares ens observen i ens tornen, a cada moment, un somriure embadalit.
Compartim amb ells els primers dies, setmanes o mesos, tant com cadascú necessitem per aconseguir esmortir tant com puguem aquest gran salt al buit.
Però hi ha el pare que un dia se'n va i hi ha els plors desconsolats que clamen a l'uníson per una absència que temem irreversible. Hi ha les abraçades i moixaines de conhort, hi ha els sospirs d'angoixa continguda, hi ha l'embolcall de tendresa, hi ha una mà oberta a desembolicar l'embull d’emocions...
A poc a poc, les llàgrimes que omplien núvols i feien esclatar tempestes, s'assequen amb els primers "juguem?" amb tan sols una mirada. Es dibuixen les primeres rialles emmirallades i s'esborronen les primeres mans que s'entrellacen.
Es revela cada dia una mica més el mosaic de personalitats, parers i sentiments, i s'encén, desbocat, el deler per descobrir cadascun dels misteris d'un món per desempaperar i reinventar...

Obrim de nou els ulls...
Som al juny, i, gairebé sense adonar-nos-en, entre un parpelleig i l'altre, se'ns ha escolat el curs.
Correu lliures per l'Escoleta, ixen a borbollons les paraules, s'atapeeixen les vivències, i s'envolen els records.
D'uns anys que ho són per a tota la vida, i dels quals, tanmateix, gairebé res restarà en la memòria.
S'esborraran cares, noms, llocs i experiències, però tant de bo, hi romanga per sempre l'espurna als ulls, l'emoció a flor de pell, els inesgotables perquès, i els entendridors saps-quès, la innata rebel·lia i el do de veure més enllà de la, de vegades, tan dura, absurda i alienant, realitat.
Tant de bo que el dictat del currículum no us emmotlle, les fitxes no us arrabassen la fam de saber; les presses, el do d'estirar i escurçar el temps, i la "correcció" i la "normalitat", la preciosa rebel·lia d'expressar-vos com aquells qui ja sou.
Reivindiqueu el joc, la clau que us ha obert tots els panys, i amereu-vos de terra, carícies i somnis; creixeu sense pressa, recreeu-vos en cada instant i escridasseu, ploreu, estimeu, sentiu amb totes les forces, sense moderació i sense por.
Obriu ulls i braços, i feu del somriure alié la pròpia brúixola.
Esbataneu finestres, desperteu consciències i ensorreu dogmes.
Emporteu-vos de cada dia el tresor de fer-lo vostre i de dir-la vostra. 
Desobeïu qualsevol sotmetiment i sentiu-vos lliures de dubtar i refusar qualsevol ingerència de l’adult. Inclosa, per descomptat, aquesta.

Quin temps tan intens i tan fugaç i quina empremta tan suau i tan profunda ens deixeu any rere any, famílies.
Una abraçada ben forta de la que serà, per sempre, la vostra escola.

Fotografia del nostre estimat amic i fotògraf de capçalera, Carlos Alcañiz, pare d'Óscar i Teo

dilluns, 19 de juny de 2017

Sopar de final de curs

Se'ns escola entre els dits el curs, i entre mos i mos, pares i mestres en compartim mil i un records...
En directe des de l'Escoleta, sopar de faixa, picadeta i anècdotes a borbollons per acomiadar el curs 2016/2017.




Última reunió del curs

I amb aquesta reunió tanquem el cercle… El cercle que vam començar a dibuixar tremolosos al setembre, quan vau entrar per primera vegada a l’Escoleta entre nervis i dubtes; el cercle que ara arrodonim compartint les tantíssimes experiències i emocions que, des d’aleshores, hem viscut colze a colze.
Benvingudes, famílies, a l’última reunió del curs.


diumenge, 18 de juny de 2017

Va per tu, Mercè

Ha faltat Mercè Puchades, i amb el seu adéu, s'estremeix tota la família trenetera.
De iaia de l'Escoleta a amiga i companya de compromisos i il·lusions.
Fent bategar el Cap i Casal des de Ca Revolta, i sumant amb la seua bonhomia noves veus a la lluita per retrobar les arrels i llegar un món més just, solidari i obert als seus néts Júlia i Marc, que tant l'embaladien.
Ens omplies de besos cada vegada que ens veies, i no te'n perdies una. I és que vas fer teu el Trenet, i la teua memòria serà per sempre l'estel que el guie.
Perquè seguim i seguirem!

[Fotografia del 22 d'abril de 2016 durant el muntatge a Ca Revolta de l'exposició "Patraix amb ulls d'infant", formada per les fotografies preses pels xiquets de 2 anys de l'Escoleta]

divendres, 16 de juny de 2017

Festa de Fi de Curs

I és que no exagerem quan diem que, amb vosaltres, pares i mares, no hi ha res impossible...
Els Beatles implorant-li a Mariví la seua sopeta de peix, The Ramones vinga al bot amb la Psico de Mercedes, Albano i Romina Power acudint desesperats a Felicitat, els Village People embadalits amb el jocs d’ombres de Paco, Freddy Mercury agellonant-se perquè Anna que no es jubile i Bob Marley caient rendit als contes de Vicky, entendrint-se amb les carícies d’Amparo i Imma i anant-se'n de cap de setmana amb Librada a Xaló...
Famílies, ens heu deixat sense paraules. Mentre ens refem del sotrac d’emocions d’aquesta vesprada i recopilem fotos i vídeos, us deixem amb les meravelloses cançons que ens han dedicat els pares i les mares del classe dels elefants del Trenet. Gràcies, per tant i per sempre, famílies!


video

dijous, 15 de juny de 2017

Un regal ben dolç

Entre totes les sorpreses del final de curs, la més dolça és, sens dubte, el pastís que, des de fa quatre anys, ens porten els pares d’Una i Pol Philippe.
Amb cada pastís un curs, i amb cada mos un record...
De la primera visita a l’Escoleta entre nervis i dubtes a descobrir-ne amb Una cada racó, conéixer els companys i teixir complicitats amb la mestra; i de l’alegria en anunciar-nos que Pol creixia dins de la panxa i de les vostres vides, a veure’l comboiant els amics i bellugant-se a regna solta per tota l’Escoleta...
Són tantes les emocions, confidències i rialles compartides, que pujar a l’estació de la memòria ens deixa un sabor intens i deliciós.
I és que obrint de bat a bat les portes de l’Escoleta a les famílies, ens convideu a formar-ne part de la manera més natural..., fent de l’Escoleta casa vostra, entrant, eixint i quedant-vos sempre que vulgueu. Perquè estem en plena celebració de Carnestoltes, perquè teniu un nou violí i voleu provar-lo amb nosaltres, perquè ens heu portat les cireres que heu collit el cap de setmana a la Vall o, senzillament, perquè sí, perquè teniu una estoneta lliure a la feina i hi aguaiteu a xarrar i a participar en allò que tinguem entre mans...
Creant vincles d’afecte i confiança i fent de l’educació un camí coral..., dia a dia durant quatre anys, agafant-nos de la mà per acompanyar-vos, des de la més franca estima i complicitat, en la criança dels vostres fills.
Una abraçada ben forta, Maria, Bredan, Una i Pol Phillipe, i gràcies per tant.


Animació lectora a la Biblioteca de Patraix

Agafant-nos de la mà associacions, institucions i famílies… l’infant riu, l’escola viu i el barri reviu…
Moltes gràcies a Escola Valenciana, l'Ajuntament de València i la Biblioteca de Patraix pels matins de conte que hem viscut remenant entre llibres i meravellant-nos amb les històries que hi habiten...
Enhorabona per la iniciativa, i per molts anys!

dimecres, 14 de juny de 2017

Al nostre aire

L'engrescament s'encomana, brolla la imaginació i s'enlaira el joc més senzillament enriquidor. Trastegem al nostre aire i creem móns i melodies multicolor mentre convertim teteres en elefants i desembossados en cangurs, i és que no hi ha res que ens agrade més que fer i desfer, sense regles ni instruccions ni tauler.










dilluns, 12 de juny de 2017

De galls i gallines, a elefants i elefantes

Cauen les crestes i creixen les trompes…, i és que els galls i les gallines ja comencem a fer camí cap a la classe dels elefants i les elefantes, en la qual ens espera Guli Guli i Rita Tari amb el cor i els braços oberts.
Per això, durant aquests últims dies hem anat a visitar la que serà, a partir de setembre, la nostra classe, i n'hem escorcollat cada racó gràcies a uns fantàstics amfitrions, els xiquets de la classe dels elefants d’enguany, amb qui hem passejat per la classe i ens n'han descobert tots els secrets…
Experiències enriquidores tant per als majors, en qui creix la complicitat i el compromís per la cura dels més menuts, com per a aquests, que reben l’estímul dels jocs cada vegada més rics i complexos dels majors, els quals s'adapten de manera natural i espontània als diferents ritmes i capacitats dels més menuts.
Canvis que, d’una banda, ens fan ser conscients del propi recorregut i ens ajuden a prendre consciència de les necessitats de l’altre; i, de l’altra, connecten amb el nostre desig innat d'autonomia i de creixement personal: "Librada, jo gran!".

diumenge, 11 de juny de 2017

Concert de Xiquismiquis


I ho han tornat a fer, i n’hem tornat a gaudir com la primera vegada.
Gràcies, Xiquismiquis, per la màgia que despreneu i els somriures que ens dibuixeu; i gràcies, per descomptat, als pares i les mares de l’AMPA, per haver fet possible aquesta nova vesprada per al record.