dijous, 31 de maig de 2018

Setmana Cultural a Tres Forques

El nostre barri veí de Tres Forques celebra la seua XXXIV Setmana Cultural amb contacontes, concerts, poesia, dansa... i cinema en valencià, a la fresca i debades!
Apunteu-ho a l'agenda, famílies!
Enhorabona i moltes gràcies a l’Associació de Veïns de Tres Forques per la faenada que hi ha darrere d’aquesta setmana i pel vostre compromís durant tot l’any per un barri ben viu i a la mida de tots.


Ambient de la Psicomotricitat Vivenciada

L'espai de la psicomotricitat vivenciada és un ambient més al qual els infants poden anar sempre que vulguen.
Com que és un espai en què les criatures poden trobar el seu lloc de moltes maneres diferents, ha sigut, des del principi, un dels ambients més concorreguts.
Ací teniu una mostra, d'a penes 5 minuts (concentrats en 20 segons), de la gran quantitat i varietat d'accions, moviments, interaccions, transformacions, etc. que els infants hi porten a terme.
I és que la psicomotricitat vivenciada no té res a veure amb circuits, exercicis o proves, sinó amb el plaer del lliure moviment i del que això suposa no només en l'àmbit motor, sinó també en el cognitiu i emocional, en unes edats en què són indissolubles.
Si voleu saber-ne més, podeu consultar la pàgina de Mercedes, la persona que ens va descobrir la psicomotricitat vivenciada d'Aucouturier al Trenet i amb la qual aprenem cada dia sobre què ens diu de cada infant —com és, com se sent, etc.— la seua manera de moure's, actuar, transformar l'espai i interactuar amb els diversos materials que té a la seua 
lliure disposició: 

dimarts, 29 de maig de 2018

Benvinguts al món, Llorenç i Zenit!

Llorenç i Zenit ja han nascut, i Tànit i Anhel són ja germans majors!
"Són així de xiconinos", ens deien hui mentre col·locaven els dits fins a quasi tocar-se i ens portaven fins a la pissarra, on ens han dibuixat "als seus bebés" i ens han contat com ploraven: el bebé de Tànit "poquet" i el d'Anhel... mireu, mireu, com plora Zenit!
La nostra enhorabona, famílies. Ara a fer-los coveta, a gaudir-ne a foc lent i a embaladir-vos amb la llum de vida, pura i tendra, que desprenen i que, des que han arribat al món, fa resplendir els vostres ulls.
Una abraçada ben gran de tot l'equip de la vostra escoleta.


dilluns, 28 de maig de 2018

Una taula i una tela

Amagar-se és, potser, un dels jocs preferits dels infants, i tan sols requereix una tela i una taula (o qualsevol altre material similar). 
Al mes de setembre us en parlàvem, a propòsit de l'acollida, de la importància de posar a la disposició dels infants materials que, com aquests, els permeteren experimentar, a través del joc, amb la identitat, l'absència i el retrobament.
Mesos després, aquests mateixos materials continuen estant a la disposició dels infants, però l'ús que en fan, el sentit que li donen, és molt diferent. 
Ací en tenim una mostra de hui mateix. 
Cada dia, quan arriben els xiquets a l'Escoleta, les teles, com la resta de materials, estan guardats en cabassets, caixes, etc. a la seua alçada.
Aquest matí, mentre acomiadàvem a alguns pares, Max ha agafat una tela i l'ha intentat estendre per la taula. Un grupet de xiquets s'hi ha sumat, i entre tots, han aconseguit que la tela no s'esvarara. 
Tot seguit, s'han clavat dins de la taula i ha esclatat el xivarri.
Primer ha sigut una cova, després una caseta i, en acabant, les casetes dels tres porquets: "Qui vol ser el llop? Qui vol ser el llop?", eixia Max a preguntar a tothom que hi passava.
Una experiència de joc espontània que busca l’emoció de no ser vistos, de saber-se en un espai 'seu, secret i íntim'; i que fa que s'enlaire la imaginació i el joc simbòlic, ja no en paral·lel sinó compartit amb l'altre i nodrit per les paraules que salten dels contes, de la ficció escoltada... a la ficció representada. 
Tot això, i molt més, ‘passa’ en el joc lliure, i per això és tan important que l’observem, que ens adonem d'allò que necessiten els infants per a desenvolupar els seus interessos i fem eixe passet arrere del qual tant us parlem: deixant-los temps i deixant-los espai perquè, a través del joc lliure, troben i recórreguen, a la seua manera, els camins naturals cap al coneixement, el desenvolupament i la sociabilització.


 

diumenge, 27 de maig de 2018

Ambients de lliure circulació: primeres experiències IV

Xiquets que es mouen per les "aules" (i entre les "aules") i es queden, ací o allà, a construir, jugar, pintar, descansar, observar, xarrar...
Els ambients de lliure circulació desdibuixen les aules i converteixen els diversos espais de l’escola en un tot on, de manera simultània, tenen lloc múltiples experiències.
Els infants faenegen a la seua, es mouen d’un espai a un altre segons els seus interessos; i l’educador (un en cada ambient, i altres dos itinerants de suport) observa, acompanya, etc. sense interferir-hi sempre que no siga necessari.
Hi ha més moviment i engrescament que mai, però, paradoxalment, també es respira més calma, concentració i gaudi que mai.
Ha sigut molt el temps i l’esforç esmerçat en un canvi tan profund com aquest pel que fa a la concepció de l’espai, a la preparació dels ambients, etc., però, sobretot, pel que fa a la nostra transformació interior com a educadors, trencant inèrcies i convertint la nostra tasca, adés bàsicament individual o de parella, en un treball d’equip basat en la plena confiança amb la resta d’educadors i en contínua cooperació amb aquests.
I ha valgut molt la pena, i tant que sí.
Tots els dubtes i cabòries que teníem s’han esvaït en veure la rebuda que n’han fet els infants, i, tot i que encara estem en procés d’ajustament, totes sabem, sense haver-nos-ho de dir, que els ambients han arribat a l’Escoleta per a quedar-s’hi per sempre.
















Reguem els escocells

Com cada setmana, hui hem aguaitat a veure i regar els escocells que vam apadrinar. I mireu, mireu quant han crescut les "herbes bebés", tal com en diuen els xiquets.
Hui, a més, hem coincidit amb el jardiner que, al seu dia, ens va ajudar a plantar-les. S'ha alegrat molt en veure la cura i la il·lusió dels xiquets, i ens ha recomanat que, ara que comença a fer més calor, anem més sovint a regar-les.
Així ho farem! Gràcies pel consell i la complicitat!


dijous, 24 de maig de 2018

Experimentació amb fang

En l'ambient que solem anomenar "de l'art", els materials a disposició de l'infant van canviant, però sempre hi estan durant diversos dies, ja que les segones, terceres, etc. vegades faciliten que les interaccions puguen tindre una continuïtat i esdevenir més profundes i complexes que en la primera presa de contacte. 
Des de dilluns, els xiquets hi han trobat blocs de fang i safates d'aigua. La seua interacció espontània, tal com ens contava Alfredo Hoyuelos dissabte i hem pogut observar i documentar aquests dies, s'ha orientat, més que a la forma (a modelar el fang, a crear una forma determinada, etc.), a la matèria mateixa: a descobrir, per mitjà de la manipulació, les seues característiques (textura, color, elasticitat...) i a experimentar amb els "comportaments" d'aquesta (què passa si hi afig aigua?, i si la llance a terra?, i si hi exercisc pressió?, i si l'estenc per la taula?, etc.).
Una exploració lliure que els infants han començat tímids i cautelosos, i que han acabat empastifats de dalt a baix. Rauxa, emoció desbocada i un empastre final tan gran com el plaer, l'engrescament i l'aprofitament que n'han fet els infants. 
Que n'és, d'important, viure (també) aquest tipus d'experiències!

dimarts, 22 de maig de 2018

Xarrada "L'alimentació industrial infantil al descobert"

Què porten realment els potets, els purés, les llets de creixement, les galetes, etc. industrials? Són certs els reclams nutricionals que utilitzen en l’etiquetatge? Què hi ha darrere del suposat aval d’associacions pediàtriques i farmacèutiques?
El 8 de juny, a les 17.30 h, vindrà al Trenet Marta Ribó, de Justícia Alimentària Global, per parlar-nos sobre l'entramat publicitari enganyós que envolta els productes industrials infantils, així com dels perills que aquests suposen per a la salut i el desenvolupament dels infants.
La xarrada és debades i oberta a tothom.
Per tal que puguem fer una previsió de l’assistència, inscriviu-vos-hi ACÍ.
Us hi esperem!

dilluns, 21 de maig de 2018

Amb el menjar també es juga

Jugar és palpar, olorar, pelar, mesclar… és, al capdavall, familiaritzar-nos amb les noves textures i sabors, i, també, una manera magnífica de desenvolupar les habilitats manipulatives i l’autonomia (desfullar, tallar, escudellar, transvasar…) a través del joc simbòlic, d’aquell ‘jugar a ser’ amb què tant gaudeixen en aquestes edats.
Alls porros, pebreres i api, aquests són els ingredients que s’han trobat hui els infants que s’han acostat a les cuinetes, i aquests són els guisadets que, amb tanta cura i gust, hi han preparat...






Dissabte de formació, emoció i treball

Quin dia, el de dissabte!
De matí, en el marc del 4t Curs d'Experts en Educació Infantil d'Amesti Educació, vam tindre l'oportunitat d'escoltar a Alfredo Hoyuelos i amerar-nos de la seua sensatesa, clarividència i estima per l’educació, demostrada en cadascuna de les seues paraules, i en cada pas de l'exemplar camí que segueixen les Escoles Infantils Municipals de Pamplona sota la seua gerència. 
I de vesprada vam celebrar la primera reunió de la nova coordinadora de la Plataforma Estatal de 0 a 6 Anys (Plataforma Cero Seis), a la qual ens hem incorporat, juntament amb Amesti i altres professionals valencians de l'educació infantil, per agafar el relleu de les companyes de Madrid, que han fet una tasca immensa durant aquests anys.
Tot un goig i una responsabilitat a la qual respondrem amb totes les nostres ganes de continuar treballant, tant a l’escola com ara, també, des de la Plataforma, per conscienciar la societat obre la importància de l’educació 0-6; lluitar contra els despropòsits pedagògics que s’hi estan perpetrant políticament; i sumar esforços i il·lusions per millorar l’educació infantil des del respecte als temps, els camins i les maneres de la infància.
Moltes gràcies de nou, companys i companyes d'Amesti, per obrir-nos la mà en aquest camí tan bonic que, des d’ara, recorrem (encara més) junts.

#BioblitzVLC2018

Diumenge tenim una altra oportunitat de descobrir, per mitjà de la cerca i la presa de mostres, totes les espècies que habiten en el parc de Malilla. 
‘Detectius de la natura’ per un dia: una iniciativa preciosa que fomenta el coneixement i la valoració dels nostres parcs, i acosta la ciència a la ciutadania.
Una proposta ben interessant (també) per als infants, no creieu?
Si voleu saber-ne més, feu clic ACÍ.

divendres, 18 de maig de 2018

Visita Intercooperativa de la UCEV al Trenet

Ahir van vindre al Trenet les companyes de les escoletes cooperatives valencianes. 
Aquesta trobada s'emmarca dins de les Visites Intercooperatives de la UCEV, que ens porten, cada vegada, a conéixer una escoleta diferent.
El tema al voltant del qual va girar la visita al Trenet és l'acollida a l’escoleta, el procés que tradicionalment es coneix com a ‘adaptació’. Un terme que preferim evitar perquè fa recaure en l’infant (recordem, d’1 o 2 anys) tota una responsabilitat, la «d’adaptar-se» a l’escola, amb què no el podem carregar. I és que som nosaltres els que, en tot cas, ens hem d’adaptar a ell, integrant-nos en el seu món i agafant-nos de la mà de les persones que en formen part de manera indestriable: la seua família.
Un procés, per tant, que requereix tota la nostra cura, paciència, respecte i afecte, i que, després de més 35 anys de camí, som incapaces de concebre sense la naturalitat que els pares/mares (o una altra figura de referència de l'infant) puguen estar a l’escoleta durant tot el temps que vulguen. Durant uns dies, setmanes o mesos… sense horaris preestablits ni incorporacions uniformes, ja que cada xiquet, cada família, és diferent, i diferent serà també el procés de descobrir i fer seus els espais de l'escoleta, de sentir-s'hi segurs i reconeguts; i de teixir conjuntament les primeres complicitats amb la mestra i els companys.
Un procés personal que al Trenet no té, doncs, un sol dia d’acabament ni un sola única manera de desenvolupar-se; i que, tal com vam tractar d’explicar ahir, és possible, és molt més senzill organitzativament del que sembla, i, al nostre parer, és necessari.
I és que, lluny de dificultar la vida a l’escoleta o el procés de familiarització mútua entre l’infant, la família i l’escoleta, ens brinda l'oportunitat de viure aquests moments de manera més natural, tranquil·la i plaent; així com d’establir, des de la plena transparència, vincles de confiança més profunds i significatius amb les famílies.
Moltes gràcies a totes per haver vingut. Ens veiem en la pròxima visita intercooperativa per continuar compartint experiències i aprenentatges.

dijous, 17 de maig de 2018

L'espai com a escenari mudable

Un espai educatiu viu permet ser transformat per l'infant.
Amb els diversos materials, estructurats i no estructurats, que tenen al seu abast i també amb mobiliari lleuger que permet ser transportat per ells d'un lloc a un altre.
Per a mostra, aquest xicotet espai de joc 'secret i íntim' que s'han construït hui Adriana i Asier amb un grapat de cadires.
Un amagatall on sentien l'emoció de no ser vists, regit per les seues pròpies normes i obert a la creativitat i la imaginació.



(Ambients de lliure circulació)

Mari Carmen Díez: "La aventura de pasar a Primaria"

Encertadíssim, com sempre, l'article de Mari Carmen Díez.
Colpidor i ple de sensatesa, sensibilitat i estima per la infància. 
Llegiu-lo, famílies, i, sobretot, llegiu-lo, benvolguts mestres de Primària. 
Per a pensar-hi i repensar-nos.
Perquè tindre sis anys s’assembla molt a tindre’n cinc.
(I tindre'n tres a tindre’n dos, encara més)