El valor dels materials més senzills i més oberts

Com més senzill és un material, més possibilitats li dóna a l'infant per a transformar-lo en allò que li interessa i necessita per a desenvolupar eixe interés.

Per a mostra, aquestes estoretes d'espart, que hui s’han convertit, segons anava contant-nos Pura d'allò més comboiada, en un parc per a gossos: "Ací estarà un gos, ací l'altre", i "ací aigua" (cada font l’anava senyalitzant amb un cotó-en-pèl).

Una vegada ha acabat de construir el parc, ha convidat a entrar-hi a Martín i Naira, que havien estat observant tot el procés, i també a tots els seus “fillets bebés meus” (els ninos), amb els quals s’han posat a jugar.

I és que no es tracta de potenciar la imaginació dels infants, sinó de protegir-la, donant-li temps i espai, deixant-los fer i desfer lliurement, i, des de la rereguarda... meravellar-nos amb els escenaris i les situacions que enlairen en un tres i no res per, com diria Tonucci, "retallar un trosset del món, oferir-li'l a algú i jugar-lo junts".

I jugar-lo és crear-lo, imaginar-lo, transformar-lo, interactuar-hi, trobar-s'hi, actuar-hi, aprendre'n... jugar-lo és... tot.





(Ambients de lliure circulació)