dimarts, 31 de gener del 2017

Cametes i peuots

Jugant ara a córrer atabalats com Cametes, ara a caminar lànguidament, recreant-nos en cada xicotet moviment com Peuots, avui ens hem endinsat a través de la veu de Vicky en un conte tendrament escrit per Ferran Bataller i il·lustrat per Roberta Bridda. 
Un regal dels bons amics d’I Més. Serveis Lingüístics i Editorials, que s’han encarregat de l’edició i la correcció d’una història que ens acarona, ens atrapa i, en despertar, ens dibuixa, candorosament i enginyosament, un somriure de sorpresa, i és que la diferència és riquesa, i l’entesa, la nostra millor comesa... 

    

dilluns, 30 de gener del 2017

Recerca i descobertes a l'escola infantil

Roda i roda al voltant de la monyica, roda i roda per terra, ara més ràpid, ara més a espai…, prove a aturar-la, mire i remire, i cada vegada que ho faig, té una forma diferent… per dalt, per davant i de gaidó… em recolze a la taula, m’endinse en l’exploració amb tot el cos: les cames pengen, les mans descobreixen, els ulls resplendeixen...

"Carrers sense xiquets", de Joan Olmos

Avui ens agradaria compartir amb vosaltres l’article del Levante-EMV “Calles sin niños”, en el qual Joan Olmos, enginyer i professor d’Urbanisme de la UPV, denuncia la marginació dels infants de la planificació urbana i alerta dels efectes que té aquesta exclusió no solament en el benestar dels xiquets sinó en el conjunt de la societat.
No debades, per paradoxal que puga semblar, tornar la ciutat als xiquets, és, sens dubte, recuperar-la per a TOTA la ciutadania.
I és que una ciutat on es puguen sentir les rialles dels jocs dels infants és una ciutat alliberada de la tirania del motor i de les presses, una ciutat que respecta, valora i promou la creativitat, la imaginació, la natura i la senzillesa per damunt de la rendibilitat; una ciutat, al capdavall, accessible, sana, segura, neta, tranquil·la, FELIÇ.


Si voleu llegir l’article sencer, feu clic ACÍ.

diumenge, 29 de gener del 2017

Visita pedagògica dels alumnes de l'IES Xebic d'Ondara

Amb la melodia agradosa i inconfusible del parlar de la Marina, tan familiar i evocadora per a part de l'equip del Trenet, van arribar dijous a l'Escoleta els professors Edi, Jesús i Amand juntament amb els seus alumnes.
Una visita al llarg de la qual vam poder compartir amb ells, les noves fornades d'educadors infantils, l'equipatge dels més de 35 viatges d'un Trenet que es reinventa, dubta, creix, i aprén amb cada xiquet i família que hi puja.
D'això, i molt més, en vam parlar dijous en què, acompanyats per Felicitat Signes, van recórrer alguns dels paisatges a què ens porta el Trenet cada dia.
Amb les portes sempre obertes a les famílies, amb la complicitat del barri com a agent educador i amb el ritme, contacte i compromís amb la natura com a necessitat. Sense horaris rígids, sense taules i sense més guiatge que deixar-nos portar per la curiositat innata dels xiquets, la clau que obri tots els panys, de l'escola i de la vida.
L'anhel de l'exploració, el plaer de la descoberta, l'esperó de l'aprenentatge vivenciat; aquell que naix en traure de les butxaques, tal com diria Tonucci, les seues troballes, experiències i emocions, tan bellament diverses com és l'escola que somiem, en el camí cap a la qual tant de goig ens ha fet trobar-vos.
Moltes gràcies i fins prompte!



dijous, 26 de gener del 2017

El camí del llop

Perquè no cal potenciar la seua imaginació, sinó tan sols protegir-la, donant-los el temps i l'espai perquè puguen desenvolupar allò que els és innat: explorar, descobrir, relacionar-se, crear i aprendre a través del joc…, amb llibertat, seguretat i confiança, i amb els materials més rics, els materials més senzillament inesgotables… : "Mi(r)a (V)icky, el camí del llop!".

dimecres, 25 de gener del 2017

Joc lliure amb caixes

D’una cova a un cotxe i d’un llit a una muntanya, les caixes han sigut avui tot el que els xiquets i les xiquetes han volgut que foren… i és que, com molts de vosaltres sabeu, cada any després de les vacances de Nadal, el Trenet es buida de joguets, però s’ompli de les caixes amb què els Reis les embolcallaven, les caixes amb què obrim el millor regal que aquests ens podrien fer: la nostra IMAGINACCIÓ. Juguem?







dimarts, 24 de gener del 2017

Experimentació amb paper de regal

Embolicava regals i ara embolica descobertes, esgarrant-lo, fent-ne muntanyes, sentint com cruixeix… cric-cric, crac-crac, un món de paper, un món per fer i desfer!


dilluns, 23 de gener del 2017

Programa pilot per mesurar la qualitat de l'aire a les escoles

Mesurar per avaluar, avaluar per actuar, i actuar per protegir.
Fantàstica iniciativa fruit de la col·laboració entre les institucions europees i autonòmiques, l’AMPA Colegio Luis Vives, l'AMPA CEIP Doctor López Rosat, el CSIC i l’associació Mesura per calibrar la presència en els entorns escolars dels components més nocius que emeten els vehicles.
Enhorabona i endavant, companys de Colecamíns!

diumenge, 22 de gener del 2017

Inauguració del Trenethotel

Entre gamusinos urbanites i llanternes, roses i cinema, i, sobretot, records, molts records, vam inaugurar divendres el Trenethotel, on ens vam aplegar una bona colla d’antics treneters per passar junts la nit.
Una vetlada per retrobar-nos en una de les primeres estacions de la nostra curta i alhora tan intensa història, l’estació de les primeres descobertes i emocions compartides, l’estació d’un Trenet al qual vam tornar a pujar per un dia.
Quin goig reconéixer, i reconéixer-nos, en cada racó de la que va ser la nostra primera escoleta, escarbant per tot arreu fins a trobar el joguet que tant ens enjogassava; captivant-nos llegint el conte que tant ens delíem a escoltar, i, sobretot, nodrint de noves experiències les nostres primeres amistats, nascudes entre bolquers, balbucejos i complicitats a frec de terra i a flor de pell.
Moltes gràcies per la gran acollida que va tindre la inauguració del Trenethotel, una iniciativa amb la qual, com tantes vegades ho hem fet, volem dir-vos que el Trenet, abans, ara i per sempre, és casa vostra, famílies!

dissabte, 21 de gener del 2017

Enhorabona, família, i benvingut al món, Èric!

Acabem la setmana amb alegria per partida doble, i és que amb només uns dies de vida, Èric ja ha vingut a l'Escoleta a regalar-nos la llum de vida que desprenen els seus ulls al bracet de la seua mare Núria.
I a més, Guillem ha reservat avui una nit al Trenethotel, on una bona colla d'antics treneters ens retrobarem per compartir roses i pel·lícules, badalls i somnis, i records i aventures. L'aventura més apassionant de totes serà, però, la que comparteix des de fa tan sols una setmana amb Èric, el seu germà menut.
Enhorabona, família, i benvingut al món, Èric!

dimecres, 18 de gener del 2017

Homenatge al Tio Canya

Demà, al Teatre Principal, homenatjarem la veu que, entre menyspreus, renúncies i silencis, ha salvaguardat la nostra història recent com a poble.
La veu del Tio Canya, d'Al Tall, a qui volem dedicar aquest xicotet fragment del seu Cant interpretat pels seus rebesnéts de Patraix, que el conviden a tornar a la València que tantes vegades el va foragitar.
Ací en tens la clau, Tio Canya. Són Marcel, Candela i Philip: la teua llavor, la seua veu, la nostra esperança. Benvingut a València, per fi i per sempre!
Moltes gràcies per la vostra tasca i enhorabona, Any Tio Canya!



La importància del joc lliure

Si aïllem la logicomatemàtica, o qualsevol altra àrea del coneixement, programant un temps i un espai determinat, esquarterem el coneixement, el descontextualitzem de la realitat, i convertim en artificial allò que és natural i inesgotable, l'aprenentatge vivenciat, l’aprenentatge significatiu, que no entén de fitxes, sinó de la motivació intrínseca, que naix de les pròpies experiències, interessos i necessitats de cada xiquet.
"Tingo una espasa llarga”, diu Joel d’allò més desvanit, i l’estén a terra davant de la mirada curiosa dels seus companys, que s’ajupeixen per a ajudar-lo a allargassar-la. Sense dir més que una paraula: “Camanar!”. Tan llarga com el campanar voleu fer-la? No hi ha resposta. L’engrescament i la concentració és tan gran que el món s’empetiteix a l’ací i l’ara, un temps i un espai en què assistim a la satisfacció d’una necessitat vital, al motor de l’aprenentatge i el desenvolupament integral del xiquet, al treball més seriós, tal com diria Montaigne, de la infància: EL JOC LLIURE.

dimarts, 17 de gener del 2017

L'aliment de l'aprenentatge en una imatge

L’aliment de l’escola en tan sols una imatge, els ulls curiosos i amatents dels infants que guaiten a l’escletxa de la bústia per saludar el carter, que, adés atrafegat, s’ajupeix entendrit per regalar-nos complicitats i despertar-nos la curiositat per eixes tirallongues de formiguetes que omplin les cartes que corrents portem a la mestra perquè les convertisca en històries que tant en delim a escoltar... 




(provva)
(-.....) (-)

(-.....)

dilluns, 16 de gener del 2017

Una caixa buida?

Una caixa tancada, una munió de mans que s’hi amunteguen, desempaperem el desig, destapem el misteri... és buida, omplim-la d’imaginació!



divendres, 13 de gener del 2017

Escletxes de natura a l'escola

Malauradament, la ciutat sotmet la natura fins a convertir-la en illes de vida esparsa i esmortida pel fum, l'asfalt i les presses.
Tanmateix, si la deixem entrar-hi, sentint-la i sentint-nos-en part, ens regala sempre moments tan màgics per als infants com emmirallar-se als bassals, fregar les mans entre les fulles de romer, amuntegar fulles seques o deixar-se acaronar pel vent gèlid veient com l’hivern despulla els arbres. 
I és que el ritme de la natura és el ritme de la infància, el ritme del moviment lliure, lent, divers... que necessitem per a l'escola que volem i que tant n'enyora, de branques, camins, terra, fulles i aigua.
Amb el desig d’aprendre com podem obrir aquestes escletxes de natura a l’escola fins a poder amerar-nos-en de ple, assistirem demà dissabte al seminari impartit per Carme Cols i Pitu Fernàndez, d'El Safareig, que porta com a títol "Espais lliures i de vida a l'escola infantil" i que s’emmarca en el III Curs d’Experts en Educació Infantil organitzat per Amesti Educació.




dimecres, 11 de gener del 2017

Reposició de "L'aneguet lleig" d'Ernest, el pare de Max, i Carles Alberola

"Conta la llegenda que, a l’Albufera de València, un dia d’estiu, amb mosquits tigre de mig quilo revolant per ací i per allà, i amb un 98% d’humitat, va nàixer…”, així comença L’aneguet lleig com mai l’havíem vist, reinterpretat per la mirada enginyosa i mordaç de Carles Alberola i el nostre estimat Ernest, el pare de Max.
L’aneguet lleig torna al Teatre El Musical del 13 de gener al 5 de febrer, afanyeu-vos i acosteu-vos a conéixer-lo, que, ja vos ho podem ben dir, no vos en penedireu!

dimarts, 10 de gener del 2017

Una caixa oberta a la imaginació i l'experimentació

Perquè el joc més ric, plaent i durador només s’aconsegueix amb els materials més senzills i menys estructurats… jugant a ser, jugant que siga, sense regles ni instruccions ni tauler. 
Perquè per anar a tot arreu i per construir tot allò que vulguem tan sols necessitem… una mica d’imaginació! I d’això, per sort, els nostres infants en tenen a dojo! Gaudiu-ne, xiquets, i no deixeu mai de meravellar-nos!


Joc lliure amb caixes

No hi ha millor realitat virtual que la pròpia imaginació. Naix dels interessos i necessitats de cada xiquet, i fa créixer, al seu ritme i lliurement, els seus recursos socials, habilitats motrius, creativitat, autonomia i coneixements.
Perquè com més coses fa un joguet, menys coses pot fer el xiquet.
Un exemple paradigmàtic són les caixes de cartró, tan inerts per a nosaltres com engrescadores i amb inesgotables possibilitats per al joc amb ulls d’infant.
És per això que, com cada any en tornar de Nadal, el Trenet es va omplir ahir a caramull de caixes, grans o menudes, gegants o minúscules.
Perquè el joc més ric, plaent i durador només s’aconsegueix amb els materials més senzills i menys estructurats.
En aquest vídeo de Violeta, la mare de Kai, podeu fer un tastet de l’experiència de fa tres anys amb les caixes de cartró:


On ens portarà enguany la vostra imaginació? Gaudiu-ne bona cosa, xiquets, i mai no deixeu de meravellar-nos!




La vinyeta que teniu més amunt és obra del pedagog italià Francesco Tonucci.

diumenge, 8 de gener del 2017

Bon any i benvinguts de nou, famílies!


Llançant confeti i records a l’aire vam acomiadar l’any, i anhelant nodrir la memòria de noves experiències i emocions compartides, vos esperem demà al Trenet, famílies.
Gràcies Iker, pare de Tenoch, per la foto!

Foto: ikermuris.com

dijous, 5 de gener del 2017

"Del yoyó al dron", de Mari Carmen Díez

Un plaer, com sempre, llegir Mari Carmen Díez, una mestra en majúscules, companya d'Escuela Infantil Aire Libre, d'Alacant, sobre la màgia dels ginys que han captivat generacions i generacions de xiquets, els jocs d’abans, d’ara i, tant de bo, de sempre.
Tan senzills com plaents, rics i engrescadors, i tan allunyats de les andròmines que ens emmirallen la realitat amb frenètiques virtualitats alienants.
Famílies, no deixeu de llegir-la i, si s’escau, feu-li una escolteta als Reis d'Orient, que, de ben segur, encara n'estan a temps...
Feu clic ACÍ per a llegir l'article.