En l’experimentació hi ha descoberta, hi ha sorpresa, hi ha curiositat, hi ha hipòtesis, provatures, deduccions, associacions, aprenentatges… i bellesa.
Ahir vam anar a Bétera, als tarongerars de Dàmaris. La casualitat ha volgut que mentre Quim, Chloé o Eloi jugaven a pujar al seu tractor, els de molts altres llauradors envaïen la ciutat clamant com ella preus justos i vides dignes. Dàmaris ens parlà de la duresa física de la faena i, sobretot, de la psicòlogica, per la incertesa tan constant i ofegant. Ens en vam tornar amb els cabassets dels infants plens de taronges i d’esperança, però, que les reivindicacions de la gent del camp siguen per fi escoltades per aquells capaços de canviar les regles del joc.Mentrestant, des de l’escola no podem sinó entendre aquestes reivindicacions també com a pròpies. Mentrestant, a l’escola no podem sinó sembrar en els infants la llavor de l’estima, del valor i del compromís per l’horta i per qui la treballa. Posant-hi al seu plat cada dia verdures i fruites de proximitat, ecològiques i de temporada; fent-los partíceps de l’elaboració i, simbòlicament, també del conreu. D’eixes favetes tan bones que collim al nostre hortet i que tant de temps hem hagut d’esperar per a poder assaborir, però també d’eixos bròcolis, creïlles o carxofes que tant ens costà sembrar i que les gelades/pluges/altes temperatures han fet en orris. Per a poder començar a entendre la duresa i la incertesa de què ens parlava Dàmaris, per a poder començar a entendre que, per l’horta, ens hi va l’aliment, la terra i la vida.
Gràcies, Dàmaris, pel matí d’ahir… i per la llavor de cada dia.
