Seguim!

Acaba juliol, però el Trenet continua.

Diem adeu a moltes famílies, i donem la benvinguda a d’altres.

Preciosa bombolla de ‘vella’ normalitat, la que hem pogut gaudir aquest mes, i la que, tant de bo, viurem a l’agost.

L’Escoleta d’Estiu de 2020 està sent diferent en un fum de coses, però idèntica en les més importants: natura, quotidianitat, i joc lliure i compartit. I amb això, ja ho tindríem pràcticament tot.

Ho necessitaven, ho necessitàveu, ho necessitàvem.

Gràcies, enguany encara més si cap, per la confiança, famílies.

Seguim!

Pla de contingència i educació respectuosa

Quarta setmana d’Escoleta d’Estiu.

Quarta setmana d’aplicació del Pla de Contingència davant la COVID-19.

Entre d'altres, mascaretes, llavat freqüent i prolongat de les mans, presa de la temperatura en entrar, i neteja i vaporitzacions desinfectants contínues als mobles i joguets.

Mesures que han passat a formar part irremeiablement del dia a dia a l’Escoleta i que ens permeten mimimitzar els riscos.

Teníem por de com reaccionarien els infants, però, com tantes altres vegades, ens l’han fet desaparéixer. La vaporització és pluja màgica, va dir Adriana el primer dia, i així s’ha quedat. I com això, tantes altres coses.

El setembre està a tocar, i és molta la preocupació que tenim, ja que, a diferència d’ara, vindran xiquets nous. I si el procés d’acollida i familiarització és ja delicat, divers i complex de per si, enguany, que no podrem tindre els pares i les mares tant com voldríem dins de l’Escoleta, ho serà encara més.

Tot ha canviat, però no pot canviar la proximitat, la complicitat i el respecte als temps i necessitats dels infants i les seues famílies.

I en això estem, famílies, no en tingueu cap dubte. I tampoc que, d’una manera o d’una altra, ho aconseguirem.

El joc no pot esperar

Ahir, a la platja, se'ns va trencar el para-sol, i n'hem hagut de comprar un altre.
-Què us sembla si esmorzem i després el pintem entre tots?
-No. Volem continuar jugant.
I això hem fet. I és que, quasi sempre, tot pot esperar, però el joc, quasi mai.
I aquest instant ens ho ratifica de totes totes.
Aigua i plaer a caramull.

El meló de l'esmorzar, en acabant, i pintar el para-sol, la setmana que ve. O no. Ja vorem!

Una bombolla de 'vella' normalitat

Carreres al carrer, poalades de rialles, el cos com a llenç i pinzell, joc i plaer inesgotable a la voreta de la mar.

Aquestes imatges podrien ser les de qualsevol altre any d’Escola d’Estiu. I el que era un somni fa tan sols un parell de mesos, és una realitat des de fa tres setmanes gràcies a l’esforç de tots per ‘conviure’ (però el més lluny possible) amb el virus.

Tant de bo que aquesta bombolla de ‘vella’ normalitat no es punxe amb imprudències i irresponsabilitat.
Bon cap de setmana, famílies!

Primera setmana a la mar

Semblava impossible que aquestes imatges es pogueren repetir enguany. Però ací ens teniu: un any més hem fet de l’Arbre del Gos, al Saler, casa nostra.

Per moments, sembla que res no ha passat. Però no, han passat moltíssimes coses de març ençà. Per això, vam preferir que la primera setmana després de paró fora a l’Escoleta (i a l’hort, la plaça i el parc). I és que, després de tres mesos tan estranys i complicats per als infants, pensàvem que, emocionalment, era important que la tornada fora en espais plenament coneguts per ells.
Passats aquests primers dies, tan i tan bonics, de retrobament amb els espais, mestres i companys, aquesta setmana hem canviat d’escenari. Hi vindrem, com sempre, tres dies a la setmana, i, també com sempre, els amics de la Creu Roja ens han donat les indicacions per fer-ho tot bé. Algunes ja ens les sabíem, com empastifar-nos bona cosa
de crema per no cremar-nos, però enguany n’hi ha de noves, clar, com ara plantar el parasol ben entrada la sorra, no poder fer l’aperitiu a l’ombreta de la caseta de la Creu Roja o tindre els veïns de tovallola una miqueta més lluny (no obstant això, els “Bon dia, bon dia!” en arribar i les xarradetes amb ells, les fem igualment, per descomptat!).
Cap de les mesures, però, ens impedeixen gaudir a mans plenes de la mar: botant les ones, llançant-hi pedretes, buscant petxines, fent basses perquè hi entre l’aigua, construint castells… Jocs i plaer inesgotable a la voreta de la mar.
Un vaivé encisador, rialles salades i esguits de frescor… Si abans era ja un espaimagnífic, ara ho és encara més.
Amb aquest grapat d’imatges de la primera setmana a la platja, ens acomiadem fins dilluns. Bon cap de setmana, families!