La companyia L'Abocador al Trenet

Un propòsit...

Trencar la relació entre l'espectador (passiu) i l'obra.

Una hipòtesi...

(Potser) els infants tenen alguna cosa a ensenyar-nos de tot això.

Dos preguntes disparadores...

1. De quina manera podem fer que l'espai teatral siga accessible per als més menuts?

2. De quina manera ens pot ajudar la primera infància a transformar els espais teatrals?

...i tot un projecte que conjumina teatre, dansa i compromís social i artístic que es materialitza en un seguit de tallers de mediació que l'emergent companyia @cia.labocador ha dut a terme al Trenet durant el mes de juliol per vertebrar i oferir a la xicalla un espai de joc i investigació a partir del joc, punt de partida comú d'artistes -crear- i infants -'aprendre' el món-.

Gràcies, amics i amigues de L'abocador per la complicitat i l'empenta! Ganes de veure com feu evolucionar i créixer el projecte, i, per descomptat, de retrobar-nos!

L'escoleta d'estiu i els finals inesperats

L’escoleta d’estiu com a pròrroga del curs.

Esprémer el temps, malauradament ja de descompte, amb els infants que acaben enguany al Trenet. Emocionar-nos alhora amb els antics treneters que tornen al ‘partit’, que tornen casa, tan i tan fadrins, per agafar-se de la mà d’un bebé?, del bebé que foren.

L’escoleta d’estiu com a bonus track que ens trasllada cada dia a la mar, on el joc i el plaer recomença amb cada ona; i que ens alimenta amb els sabors més senzills i genuïns mentre sonen xitxarres i rialles a l’ombra del pati.

L’escoleta d’estiu com a vaivé entre el vell curs i el nou.

La bugada dels joguets, els ditets minuciosos a la paret (i que content es posarà el pintor quan veja la faena que li han estalviat els infants…!), i els llibres que ens presten el seu últim servei i potser el millor de tots, aquell que, de les pàgines arrancades, ens fa brollar… tot de nous finals inesperats.

 

 

"Buf!", teatre al Trenet

Aquesta setmana, Xavi ens presentà “Buf!” i va jugar i ens va fer jugar amb l’AIRE.
Amb la seua invisible interacció amb el sabó, la flama o la pols; amb la seua força motriu i la gravetat, s’enlaira la ploma, esclata la bufa, bombolleja l’aigua, que botons està passant!
Parlem de trucs, parlem de mags? Res més lluny i alhora més ressemblant, vet ací la meravella inigualable de la descoberta de la realitat.
S’estrenà Xavi Bau al capdavant de la seua companyia Babau, i només podem dir-li que avant, que en volem més i que ací l’estarem sempre esperant!
Felicitats, company!