dimecres, 28 de març del 2018

Vesprada pasqüera

Ens acomiadem fins després de les vacances amb les imatges de la vesprada pasqüera tan deliciosa que vam passar ahir a Llíria i el Perellonet.
Vam envolar el catxirulo, vam menjar la mona i, i, i... vam llançar pedres a l’aigua, vam fer fang i ens vam empastifar bona cosa amb la cendra d’una foguera. Ho vam passar tan bé!
Moltes gràcies a Pau, Carol, Marien per la invitació i per aquestes alenades de terra, aire pur i llibertat que tant de joc, que tanta vida!, donen als infants.
Gràcies també al protagonista inesperat de la vesprada, el senyor Zacarías, el veí de Pau i Carol, que en veure’ns baixar de l’autobús, es va acostar per saludar-nos i convidar-nos també als seus horts. Sonava Perales en la seua radiet i els seus gronxadors, després que les seues nétes s’hagen fet majors, van tornar a omplir-se de crits i rialles. “Torneu a l’estiu”, ens digué, “que voreu quina festa farem amb les aspersors”. Tornarem, i tant que hi tornarem!
Una abraçada i bones festes, família!





dimarts, 27 de març del 2018

Preparem el berenar de Pasqua

Ara que estem de camí, els més majors als camps de Llíria, i els més menuts al Perellonet, us mostrem algunes fotografies de l’experimentació amb els diversos estats dels ous i de la pastada de les mones per al berenar pasqüer d’aquesta vesprada. 
A la gallineta Quiqueta, la nostra proveïdora (des de fa 30 anys! ;)), d’ous, encara no l’hem vist (quin misteri!), però, a la seua cerca, ens hem recorregut el barri i hem trobat la complicitat de Nacho i Lola, de l’ouateria, i l’escalforeta de José Company, que ens ha cogut les mones en el seu forn de llenya i ens les ha deixat així d’abellidores! Gràcies! 












dilluns, 26 de març del 2018

El record de la primera experiència a l'obrador

Amb uns alls porros com a pinzells i un llenç immens com a suport, els 'gatets' es van estrenar fa unes setmanes a l'obrador.
Després dels primers mesos a l'Escoleta, els infants s'hi troben, quin goig!, ben a gust.
A poc a poc es mostren tal com són, despleguen totes les seues emocions i se senten segurs per allunyar-se una miqueta de la mestra, moure's lliurement pels diversos espais i gaudir explorant els diversos materials que s'hi van trobant.
Aquesta experiència en va ser bona mostra. És per això que Inma, ajudada per Paula, la mare de Cora, va voler convertir el mural en un xicotet record del moment tan bonic que estan vivint.
"Tot és ara i un instant"... i aquests tindrem la sort de reviure'ls per sempre.



divendres, 23 de març del 2018

Sobre el paper del mestre-educador

Una de les inèrcies més enrocades en el 0-3 és, potser, el paper del mestre-educador com a ‘repartidor' de coneixements i ‘gestor' del temps dels infants.
Un paper heretat de la Primària més rància que, traslladat al 0-3, deixa al descobert de manera encara més evident la seua incompatibilitat amb una educació que es vol respectuosa amb els ritmes i els interessos de cadascun dels infants. 
Per poder parlar d’una educació respectuosa cal refinir abans el rol del mestre-educador, el qual, contràriament al seu tradicional directivisme, ha de cedir el protagonisme de l’aprenentatge a l’infant i deixar-se guiar per ell, això és, per la seua capacitat d’iniciativa i decisió, i pel seu desig innat d’avançar, per ell mateix, en la descoberta del món que l’envolta.
Tal com ha fet des del dia mateix del seu naixement i tal com continua fent, de manera natural, si els mestres-educadors fem un pas arrere i, en lloc de dirigir, proposar, interferir, interrompre… el seu joc lliure, observem, des d’un segon pla, quins són els centres d’interés que el motiven, i posem a la seua disposició materials adients perquè puguen desenvolupar-lo i enriquir-lo.
Des de fa unes setmanes, un grup de xiquets jugaven a estendre els guants en la barana de la caseta. Com que no podien subjectar-los de cap manera, alguns s’esvaraven i queien.
D’altra banda, hi havia contínuament friccions entre els xiquets, ja que l’espai era molt reduït per a un quefer tan meticulós.
A l’endemà, Amparo va deixar pinces damunt de les taules i va penjar a la classe diverses cordes a l'alçada dels infants. Les pinces es van integrar de seguida en el joc espontani dels infants. Classificant-les, fent caminets, escampant-les, etc. fins que en van descobrir l’ús ‘funcional’, el qual suposava per a ells un gran repte per la gran força i coordinació que requeria. Després d’uns dies i molts intents, començaren a obrir-se les primeres pinces entre gestos de sorpresa, i el joc va anar a poc a poc traslladant-se a les cordes que Amparo havia distribuït per la classe.
Un espai ampli que oferia a l’infant plena llibertat de moviment i un material, les pinces, que aportava un plus de dificultat al seu quefer. 

El que hi segueix són els moments espontanis de plaer i concentració plena que veieu en la imatge.
Sembla obvi, i ho és. Però perquè puguen gaudir d'aquests moments cal primer que ens adonem que la nostra comesa no és seguir un temari i observar-los només per a constatar si un infant compleix o no cert paràmetre, sinó observar-los oberts a la sorpresa, integrar els fets casuals, inesperats; i seguir les pistes que ens van deixant a cada moment en el seu camí personal cap al coneixement del món, d’un mateix i de l'altre.

 

Benvingut al món, Eloi!

Eloi, no podia haver-te tocat un cicerone més ocurrent, creatiu i entusiasmat per descobrir el món al qual acabes d’arribar que el teu germà Marcel.
Enhorabona, Tània, Emili i Marcel, i una abraçada ben forta de part de tot l'equip. 
Família, gaudiu a foc lent, com sabem que fareu, d'aquest segon viatge, tan suau i profund, i tan intens i fugaç, per les primeres estacions de la vida.
Ganetes de vore-vos de nou cada dia per ací i de tornar a cantar junts les vostres cançons, part ja de la xicoteta història del Trenet. Us estimem.

dijous, 22 de març del 2018

Els espills

Els espills són un dels ‘joguets' predilectes de bebés. No debades, és a través d’aquests que els xiquets arriben i experimenten amb un dels descobriments més extraordinaris, la consciència de la pròpia existència i identitat en relació als altres. 
El recorregut dels espills, però, no acaba ací, ja que aquest company de joc creix amb ells, donant-los peu i acompanyant-los en els nous processos cognitius que van posant en marxa. 
En relació al desenvolupament motriu (coneixement del propi cos i de les pròpies habilitats i possibilitats de moviment), artístic (són llenços magnífics… i infinitament reutilitzables), emocional (teatralitzacions, llenguatge gestual…), i també, per descomptat, en relació al desenvolupament del pensament matemàtic. 
Ja abstraurem i li posarem nom a les diverses formes geomètriques, mesures, qualitats i correspondències; a les operacions d’agrupació/dispersió, a la simetria… però, mentrestant, gaudim descobrint aquests mateixos conceptes a través del joc lliure i de l’experimentació, sempre en evolució, amb materials propicis. 
De manera natural i per nosaltres mateixos, sense ser interromputs ni interferits per la intervenció de l’adult, i amb el suficient temps per a una experiència, la de les construccions, que ens ofereix, cada dia, un ventall inesgotable de possibilitats obertes perquè cada infant en faça el seu propi aprofitament d’acord amb el seu ritme i els seus interessos i necessitats.

dimarts, 20 de març del 2018

Les emocions en el 0-3

Amb xiquets tan menuts com els infants d’1 a 3 anys, les emocions només poden ‘treballar-se’ a través de la vivència directa. Poden servir-nos com a suport els contes, per exemple, però el ‘treball’ més important és el que hem de fer en el mateix moment en què l’infant està vivint una emoció concreta en primera persona. Connectar amb les emocions ‘positives', com ara la sorpresa, l’alegria, etc. és d’allò més fàcil i plaent per a l'infant, però fer-ho amb la tristesa, la ràbia, la frustració, la por… no ho és tant. 
Per això, quan l’infant experimenta alguna d’aquestes emocions, cal que l’emparem, que li permetem expressar-se amb els seus recursos i que li reconeixem, verbalitzant-ho, l’emoció que està vivint, així com les causes, si les sabem, que l’han portat a sentir-se així. Amb paraules senzilles, de manera serena i molt afectuosa, i acatxant-nos, posant-nos a la seua altura. Sovint, amb la voluntat de protegir l’infant, caiem en la inèrcia de llevar-li  importància a allò que l’infant sent (“No plores, si no passa res, ja ha passat, ja ha passat…”), i amb això, lluny de protegir-lo, li transmetem inconscientment que allò que sent no importa, i que la tristesa, la ràbia, etc. són emocions que cal que evite, que cal que reprimisca. I tant una cosa i l’altra no només són incertes, sinó fortament perjudicials per a la pròpia construcció de la personalitat i el desenvolupament emocionalment sa de l’infant. 
I és que, per molt que intentàrem que els nostres xiquets no sentiren por, frustració, etc., no ho aconseguiríem. Al llarg de la vida les experimentaran, de la mateixa manera que ja les experimenten ara amb 1, 2 i 3 anys.
En les nostres mans està acollir-los, respectar-los i acompanyar-los, al capdavall, donant-los seguretat i afecte, i ajudant-los, posant-hi paraules, a reconéixer l’emoció que els turmenta en eixe moment perquè puguen connectar-hi i transitar-hi. 
No es tracta, doncs, d’un joc en què l’infant ha d'imitar una careta trista o una altra contenta penjada en el mural. Ni tampoc de dedicar una setmana del curs, o una hora concreta del dia, tant se val, a ‘treballar’ les emocions. Els infants de 0-3 anys no tenen encara els recursos ni les capacitats necessàries per a descontextualitzar i abstraure d’una manera tan extrema, i, al nostre parer, tan absurda, conceptes complexíssims com són les emocions. 
Per això, és només des de la quotidianitat que les fa florir de manera natural que podem començar el camí per reconéixer-les, acceptar-les i gestionar-les. 
“Plora, criatura, que sí que passa”. I ací està la mestra, el pare, la iaia… per a donar-te paraules, seguretat, afecte i recursos per connectar amb allò que estàs sentint i donar-li eixida. 
Això és, o això hauria de ser, l’educació emocional de què ens parla el currículum d’Infantil, i no transformar aquest ’treball' en un mer contingut acadèmic, aïllat de la vida quotidiana, que és l'aliment de l’aprenentatge amb sentit per als infants, i que és el que hauria de centralitzar la nostra tasca educativa: l’acompanyament respectuós, seguritzador i afectuós dels infants en el desenvolupament de la seua personalitat i de les relacions amb l'altre.


dimecres, 14 de març del 2018

Falles 2018

La construcció d’una falla pot ser una experiència educativa magnífica, però, com qualsevol altra proposta, hem d'adaptar-la a les capacitats i els interessos dels infants de 0-3.
Per a això, cal que estiga feta íntegrament per ells, que nasca de la seua realitat i que puga ser reconeguda, entesa i explicada per ells.
Ací teniu la nostra falla d’enguany, la qual connecta amb un dels grans centres d’interés dels infants durant els últims mesos (la construcció del parc enfront de l'Escoleta) i busca el compromís amb el barri a partir d’allò més concret, proper i abastable per a ells (les caques de gos que alguns veïns 's'obliden' d'arreplegar). 
La construcció ens ha oferit un fum de possibilitats per a la manipulació i l’experimentació, alhora que ha donat peu a les incipients frases i raonaments que podeu veure en els cartellets que adornen la falla. 
Hui, al ritme de la dolçaina i el tabal, l’hem cremada envoltats de famílies, amics i veïns, als quals volem donar-vos les gràcies pel vostre comboi i complicitat.
I és que no hi ha dubte que "Patraix sense cap caca... és un barri de traca”! 
(Heu vist quina colla de bombers hem tingut enguany?)