La
mirada dels infants no concep objectes merament funcionals.
Tot
convida, tot provoca... i tot pot ser transformat en una eina o en un suport
per a crear situacions de plaer, o, el que és el mateix, situacions que els
permeten experimentar i aprofundir en els processos cognitius que porten en
marxa, com són, en aquest cas, l’adquisició de la consciència de la pròpia
identitat i l’incipient control sobre els propis traços.
D'una
porta de vidre... a un llenç compartit i un joc còmplice de mims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada