Vam envolar el catxirulo, vam menjar la mona i, i, i... vam llançar pedres a l’aigua, vam fer fang i ens vam empastifar bona cosa amb la cendra d’una foguera. Ho vam passar tan bé!
Moltes gràcies a Pau, Carol, Marien per la invitació i per aquestes alenades de terra, aire pur i llibertat que tant de joc, que tanta vida!, donen als infants.
Gràcies també al protagonista inesperat de la vesprada, el senyor Zacarías, el veí de Pau i Carol, que en veure’ns baixar de l’autobús, es va acostar per saludar-nos i convidar-nos també als seus horts. Sonava Perales en la seua radiet i els seus gronxadors, després que les seues nétes s’hagen fet majors, van tornar a omplir-se de crits i rialles. “Torneu a l’estiu”, ens digué, “que voreu quina festa farem amb les aspersors”. Tornarem, i tant que hi tornarem!
Una abraçada i bones festes, família!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada