La tardor, es treballa?

Al voltant de la taula, xarrem i descorfem ametles; les fulles cauen dels arbres per tot arreu, les agafem, esmicolem i oh!, cruixeixen; la terra humida per les plogudes assaona la sembra de faves i entendreix la ruca, mmm! Magranes de l'Alcúdia, pebrassos de la Mariola, cabrerots de la Marina, diumenges de collita en família, dilluns d'esmorzars... quina delícia!

La tardor i els seus rituals, textures i sabors.

La tardor que no es "treballa", sinó que s'observa, es menja, es xafa, es comparteix, se sent… mentre, deliciosament, fem camí cap a l’hivern.

 

"Les mentides que mengem", amb Justícia Alimentària

Aquesta vesprada, Marta Ribó ha vingut a l'escoleta per presentar-nos la nova campanya de Justicia Alimentaria, "Les mentides que mengem".

Ens ha parlat del canvi climàtic, de drets laborals, de segells..., i de com, al capdavall, la indústria agroalimentària emmascara amb etiquetes i certificacions confusionàries productes que, contràriament al que sembla, continuen a anys llum d'oferir-nos una alimentació sostenible, saludable i justa.

Una xarrada ben interessant i profitosa per donar-nos eines i sembrar consciència i llavors de canvi.

Moltíssimes gràcies, Marta! Un plaer, com sempre, tindre't de nou a l'escoleta! T'esperem per a la pròxima en uns mesets!

Una seqüència de joc

Seqüència. D’una tela i dos infants. De sorpresa, complicitat i descoberta compartida. Del jo i de l’altre, de la identitat i l’absència, de la plaent retrobada… i l’alleugeridora permanència.

Les teles, un material lleuger, càlid, obert, màgic i riquíssim. Imprescindible en l’acollida… i sempre.

Experiència amb pedres

Un nou recurs a l’abast, a la lliure disposició dels infants.

D’angles, direccionalitat, formes, línies… de desenvolupament sensorioperceptiu, coordinació motriu o organització espacial.

De descobertes i aprenentatges, de camins que creem… de creacions que fan camí.

Ací un parell de fotografíes de la primera experiència d’un grapat d’infants amb aquest material. Si n’hi haurà d’altres, o de quin aprofitament li’n trauran, ells diran!

Xarrada "Les mentides que mengem", dijous a l'escoleta!

Quin goig tornar a poc a poc a la normalitat i poder dir per fi que sí a totes les propostes enriquidores que ens arriben! Mireu aquesta, famílies!

El dijous 21 d'octubre, les amigues de Justicia Alimentaria presentaran al pati de l'escoleta la seua nova campanya, "Les mentides que mengem".

Aliments sans?

Benestar animal?

Productes naturals?

Cada vegada hi ha més gent que vol una alimentació saludable, sostenible i justa. Davant d'aquestes creixents preocupacions ciutadanes, la indústria alimentària ... Està canviant? O només mudant de pell?

La xarrada és debades i oberta a tothom, i per a apuntar-vos-hi només cal que ho confirmeu ací. 

Vos hi esperem!

Gràcies per tant, Dani Miquel!

Per tantes cançons, personatges, tresors! populars rescatats de l’oblit; per tantes melodies de rialles compartides amunt i avall del País; per eixa llengua d’arrels i ales que, des de l’amor més pur, cantes, balles i conjugues cada dia en futur.

Imprescindible, Dani Miquel; i més que merescuda, l’Alta Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural!

 

#9Octubre

El 9 d'Octubre ens agafa sempre a contrapeu. Voldríem fer tal cosa o altra, anar a tal o tal lloc, però la realitat ens fa tocar de peus a terra, especialment amb els grups dels més menuts. I és que estem en ple procés de familiarització, delicat i llarg i costós en molts casos. Ja arribarà el moment que puguem eixir-nos del mapa…, per ara, el necessitem, el necessiten.
És per això que la nostra conquesta és ara la dels espais per part dels infants, i la del vincle que, a poc a poc, ens arrela entre nosaltres.
A banda d'això, ens costa molt trobar-hi el sentit, i és que el que aquests dies
commemorem queda encara molt lluny dels interessos, capacitats i necessitats dels infants tan xicotets.
Per això, ara com ara, els majors ens hem divertit bona cosa fent muixerangues al pati, han sonat marxes mores en arribar a l'escoleta, ems hem quedat bocabadats amb els gegants (i de tornada hem fet paradeta al nou parc!), hem 'conegut' els dos pobles a través dels seus sabors fent un arnadí i anant al forn Company (el més antic de llenya a la ciutat!) a per la ‘mocadorà’… i què us direm?, que ho hem fet junts i que ho hem gaudit bona cosa!
Ja coneixerem el qui, el quan, el com i el perquè d'eixe nosaltres que som els valencians.
Tenim a penes 1 i 2 anys, tenim tota la vida per descobrir-ho.
Mentrestant, però, gaudim de l'heretat més valuós de l'efemèride, la llengua amb què cada matí ens diem BON DIA!
Amb vosaltres, famílies, ens agradaria compartir aquest vídeo del periodista i
fotògraf David Segarra. Per un dia, el 9 d'Octubre, i per totes eixes arrels diverses i profundes que ens fan hui qui som.

La conquesta dels nous espais

Començàrem per l’aula, primer espai de referència, i pels patis… i continuem la "conquesta" descobrint el del taller d’art, el parc o, els majors, l’hortet.

Al taller d’art acolorim el llenç de sensacions. Estampant-hi la mà, fent caminets amb el dit, observant com es mesclen els colors…recorrent amb gaudi el camí que va del desig, innat, d’explorar, a la sorpresa, tan captivadora, de crear.

Al parc veiem un tobogan i dos balancins. Per sort, però, hi ha molt més. Hi ha la el veí que passa amb un gos que fa caca (i toooots ens girem a mirar-lo); hi ha un avió que passa pel cel (ohhhhh!), hi ha el senyor Enrique que ens saluda des de sa casa, bon dia!; hi ha les ombres que es reflecteixen al terra i s’enjogassen amb les nostres rialles i corregudes.

A l’hortet, uns preparem la terra per a la sembra. Remenar-la, airejar-la, estovar-la.

Com? Jugant-la! I d’altres, collim per ací una maduixeta que aguaita, collim per allà una pebrera camuflada, mmmm!

A poc a poc, eixamplem espais… i possibilitats de joc, relacions i experiències.

Seguim!