divendres, 24 de desembre del 2021

Bones festes, amigues i amics!

Hui acaba el primer tram del viatge.
Ple de records i encara més il·lusions, ens acomiadem fins després de Nadal.
Per tantes descobertes i creixences compartides, i per totes les que queden per vindre, gràcies i més gràcies per acompanyar-nos.


dijous, 23 de desembre del 2021

Missatges d'anada i tornada

I ahir vam escriure i tirar a la bústia la carta als Reis... i els demanàrem un flamenc, una grua, la lluna o un bebé (n'estarem pendents a vore si compleixen 😜!).
I hui ens hem quedat bocabadats amb @lamariabs_ (quin privilegi ha sigut sentir-te a cau d’orella, quina emoció serà seguir-te en totes les coses bones, perquè n'estem segures que vindran, que t’esperen!) i abans… hem menjat casca (que n'estava, de bona!) i hem rist, hem obert regals i dins... sabeu què?
Hi hem trobat el regal més gran de tots. El regal de tindre'ns, que tantes vegades se'ns oblida, però que des de fa dos anys, malauradament però sortosament alhora, el tenim més present que mai.
En els grups dels menuts, els regals per a cadascun dels infants ens han portat a cadascuna de les seues cases, al seu dia a dia i a la màgica senzillesa de la qual poaran els millors records: els nino de dormir de Pau, el mollet de Berta, l'ukelele de Nicolau, la llumeta de Teo o Trompa, el millor amic d'Arnau. A Àngel, Pablo, Teresa, Diego, Berta... un fum de contes rebregats de tantes vegades contats… i tants altres regals amb què, simbòlicament, hem portat un trosset de casa a l’Escoleta, i les famílies heu estat hui amb nosaltres.
En els grups dels majors, on a poc a poc va creixent l'interés per les formiguetes i el misteri de desxifrar-les, una carta per a cadascun dels infants (que bonic que ho heu fet, famílies!), en què els Reis s’emocionaven de vore com de majors s’havien fet, els preguntaven pels germanets en camí, els recordaven com d'important és rentar-se les dentetes o on havien de deixar la llet i les garrofes als camells la nit del 5. I en totes, un consell únic: que mai no deixen de ser feliços.
Missatges... i fotos de família, a les quals els infants s’abraçaven amb un somriure d’orella a orella.
I amb aquestes abraçades, i amb les tantes altres que no vos hem pogut fer, ens acomiadem fins després de les festes. Seguim, plenes de records i encara més il·lusions, que això tot just ha començat i ens esperen les millors estacions del viatge. Brindem, per tantes rialles, descobertes i creixences compartides… i per tantíssimes que en queden per vindre!














diumenge, 19 de desembre del 2021

Al ritme del tirorí

Com cada any, ha arribat al Trenet, després d'una llarga travessia, el mag Flautirorí.
Sentíem el seu flautí cada vegada més a prop, i corrents anàvem amunt i avall tractant de trobar-lo. Però per fi divendres va arribar, i per fi va poder canviar l'expectació i els nervis pel gaudi de conéixer-lo i endinsar-nos en el món que, a través de les paraules, ens va convidar a imaginar.
I és que mentre els adults no enteníem un borrall del que el mag ens contava (recordeu que ve d'una terra mooolt llunyana), els infants l'observaven bocabadats, atents als gestos i a l'entonació de la veu, i interpretant, cadascú a la seua manera, la història que ens relatava en perfecte flautirorinenc.
En acabar, el seu flautí va començar a sonar, una porta es va obrir, i la sorpresa va esclatar.
La descoberta d'un espai amb un fum de possibilitats i una experiència sensorial rica i oberta, que convida a interactuar i a trobar-hi plaer de moltes maneres diferents... A jugar!
















dimecres, 15 de desembre del 2021

La primera llima 🍋

I tres anys després de la tempesta que va tombar la mítica morera i d'aquell dia que
mai no oblidarem (l’esglai en vore-la travessant de punta a punta el pati, l’emoció
que vingueren els bombers, l’aventura de passar-hi per davall per a arribar a les
aules...! https://escoletaeltrenet.blogspot.com/2018/09/adeu-morera.html)... vet ací la primera llima de la llimera que hi vam plantar en el seu lloc. Ens la va regalar la família de Pau i de Lucky, que llavors encara no havia nascut... i que ahir va ser un dels encarregats de collir-la. Serà bonic, això! 💛
Gràcies, família!





dijous, 9 de desembre del 2021

La palla arriba al Trenet

Mireu quin nou material ha aparegut a l’escoleta!
Un any més, hem participat en el Banc de palla d’arròs de l’Albufera d’@AccióEcologistaAgró, un projecte a través del qual podem contribuir a evitar-ne part de la crema (encoixinat agrícola, bioconstrucció....) i els seus efectes contaminants.
En el nostre cas, es tracta d’una contribució molt simbòlica, però ens fa molt de goig fer-ho igualment, i és que alhora que ens dona peu a difondre el projecte entre les famílies de l’escoleta, de retruc els infants descobreixen un material amb tants
brins com possibilitats per a l’experimentació i el joc. Traure-la de les bales, transportar-la d’ací cap allà, tombar-s’hi, botar, omplir els cabassets, fer-nos
picoretes... o, entre els udols del llop, amuntonar-la per fer-nos la casa del porquet.
Vet ací una xicoteta mostra!








dissabte, 4 de desembre del 2021

Santa Llúcia a Patraix

La plaça de Patraix s’il·luminarà dilluns 13 de desembre per Santa Llúcia amb el caliu de tots els veïns i veïnes que ens hi acostarem per encendre amb les nostres espelmes la flama de la solidaritat.

Tot preparat ja per a la vetlada solidària a Patraix! Moltes gràcies per fer possible tot això, Carmen de La Plaça de Patraix i a la resta de col.laboradors.

Si algú vol començar el comboi amb nosaltres, hem quedat a les 17 a la porta de l'Escoleta per anar-hi!

dimecres, 1 de desembre del 2021

Un espai, diverses maneres de viure'l

Dels bassals al fang, dels bots a les pasterades.
El joc, la descoberta, l'aprenentatge que cau del cel... i toca de peus a terra.
I mentrestant, a l'altra part del pati, un grupet enfila un conte darrere de l'altre, que ja està bé d'empastrades a totes hores… i de donar faena a les llavadores. 😜







dilluns, 29 de novembre del 2021

La vida no cap en un aula

La vida no cap en una aula, i, per molt que ens esforcem, a penes ens podem acostar. Materials, instal·lacions, activitats… Tant fa com de riques, tant fa com d’innovadores… Res comparable, malgrat tot (cotxes, fum, grisor i soroll!) amb aguaitar a la finestra, amb obrir la porta de l’escola… i caminar a vore què.

Un buffet lliure diari d’experiències, persones i personatges, històries i aprenentatges a través del qual el món que tot just han començat a desempaperar se’ls revela extraordinari en la seua ‘mera’ quotidianitat.

Dos veïnes que passen i es paren a xarrar amb nosaltres (ja vos parlarem un dia, de les reaccions del veïnat en vore’ns, perquè…), la coloraina de verdures i fruites de Leo, els mussols del carrer del Marqués d’Elx, els murals d’Elías Taño, on cada vegada trobem i posem paraules a alguna cosa més; les obres del carrer Conca (el major espectacle mai viscut, una excavadora i una grua ens deixen muts!), les campanes que sonen i ens conviden a mirar cap al cel hui blau com un lliri, ahir gris com un plom. L’hortet, l’hortet, l’hortet! El lloro Bartolo de la plaça, les titelles de Rebombori, els cotxes voladors del taller mecànic; acaronar Queico, el gos de l’armeria, les clòtxines de Pili, la pescatera, i el ramet de jolivert que tant de gust ens fa després trobar-nos a la fideuà… Saltar amb fruïció l’escaló del portal de Pepa, els coloms que picotegen les molletes que ens cauen de l’esmorzar , un embornal desconjuntat que balla en passar o una rampa d’un garatge en què ressonen les veus en cridar…

“Sempre n’hi ha,
de bells detalls,
a la ciutat
si hi mires bé
i a espaiet vas.”

Marc Granell

I no hi ha qui més a poc a poc vaja, i no hi ha qui millor mire, que les camiues afanyoses dels infants i els seus ulls delerosos de descobertes…