I ahir vam escriure i tirar a la bústia la carta als Reis... i els demanàrem un flamenc, una grua, la lluna o un bebé (n'estarem pendents a vore si compleixen 😜!).
I hui ens hem quedat bocabadats amb @lamariabs_ (quin privilegi ha sigut sentir-te a cau d’orella, quina emoció serà seguir-te en totes les coses bones, perquè n'estem segures que vindran, que t’esperen!) i abans… hem menjat casca (que n'estava, de bona!) i hem rist, hem obert regals i dins... sabeu què?
Hi hem trobat el regal més gran de tots. El regal de tindre'ns, que tantes vegades se'ns oblida, però que des de fa dos anys, malauradament però sortosament alhora, el tenim més present que mai.
En els grups dels menuts, els regals per a cadascun dels infants ens han portat a cadascuna de les seues cases, al seu dia a dia i a la màgica senzillesa de la qual poaran els millors records: els nino de dormir de Pau, el mollet de Berta, l'ukelele de Nicolau, la llumeta de Teo o Trompa, el millor amic d'Arnau. A Àngel, Pablo, Teresa, Diego, Berta... un fum de contes rebregats de tantes vegades contats… i tants altres regals amb què, simbòlicament, hem portat un trosset de casa a l’Escoleta, i les famílies heu estat hui amb nosaltres.
En els grups dels majors, on a poc a poc va creixent l'interés per les formiguetes i el misteri de desxifrar-les, una carta per a cadascun dels infants (que bonic que ho heu fet, famílies!), en què els Reis s’emocionaven de vore com de majors s’havien fet, els preguntaven pels germanets en camí, els recordaven com d'important és rentar-se les dentetes o on havien de deixar la llet i les garrofes als camells la nit del 5. I en totes, un consell únic: que mai no deixen de ser feliços.
Missatges... i fotos de família, a les quals els infants s’abraçaven amb un somriure d’orella a orella.
I amb aquestes abraçades, i amb les tantes altres que no vos hem pogut fer, ens acomiadem fins després de les festes. Seguim, plenes de records i encara més il·lusions, que això tot just ha començat i ens esperen les millors estacions del viatge. Brindem, per tantes rialles, descobertes i creixences compartides… i per tantíssimes que en queden per vindre!