diumenge, 17 d’octubre de 2021

Una seqüència de joc

Seqüència. D’una tela i dos infants. De sorpresa, complicitat i descoberta compartida. Del jo i de l’altre, de la identitat i l’absència, de la plaent retrobada… i l’alleugeridora permanència.
Les teles, un material lleuger, càlid, obert, màgic i riquíssim. Imprescindible en l’acollida… i sempre.





dimarts, 12 d’octubre de 2021

Experiència amb pedres

Un nou recurs a l’abast, a la lliure disposició dels infants.
D’angles, direccionalitat, formes, línies… de desenvolupament sensorioperceptiu, coordinació motriu o organització espacial.
De descobertes i aprenentatges, de camins que creem… de creacions que fan camí.
Ací un parell de fotografíes de la primera experiència d’un grapat d’infants amb aquest material. Si n’hi haurà d’altres, o de quin aprofitament li’n trauran, ells diran!




dissabte, 9 d’octubre de 2021

Gràcies per tant, Dani Miquel!

Per tantes cançons, personatges, tresors! populars rescatats de l’oblit; per tantes melodies de rialles compartides amunt i avall del País; per eixa llengua d’arrels i ales que, des de l’amor més pur, cantes, balles i conjugues cada dia en futur.

Imprescindible, Dani Miquel; i més que merescuda, l’Alta Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural!

 


#9Octubre

El 9 d'Octubre ens agafa sempre a contrapeu. Voldríem fer tal cosa o altra, anar a tal o tal lloc, però la realitat ens fa tocar de peus a terra, especialment amb els grups dels més menuts. I és que estem en ple procés de familiarització, delicat i llarg i costós en molts casos. Ja arribarà el moment que puguem eixir-nos del mapa…, per ara, el necessitem, el necessiten.
És per això que la nostra conquesta és ara la dels espais per part dels infants, i la del vincle que, a poc a poc, ens arrela entre nosaltres.
A banda d'això, ens costa molt trobar-hi el sentit, i és que el que aquests dies
commemorem queda encara molt lluny dels interessos, capacitats i necessitats dels infants tan xicotets.
Per això, ara com ara, els majors ens hem divertit bona cosa fent muixerangues al pati, han sonat marxes mores en arribar a l'escoleta, ems hem quedat bocabadats amb els gegants (i de tornada hem fet paradeta al nou parc!), hem 'conegut' els dos pobles a través dels seus sabors fent un arnadí i anant al forn Company (el més antic de llenya a la ciutat!) a per la ‘mocadorà’… i què us direm?, que ho hem fet junts i que ho hem gaudit bona cosa!
Ja coneixerem el qui, el quan, el com i el perquè d'eixe nosaltres que som els valencians.
Tenim a penes 1 i 2 anys, tenim tota la vida per descobrir-ho.
Mentrestant, però, gaudim de l'heretat més valuós de l'efemèride, la llengua amb què cada matí ens diem BON DIA!
Amb vosaltres, famílies, ens agradaria compartir aquest vídeo del periodista i
fotògraf David Segarra. Per un dia, el 9 d'Octubre, i per totes eixes arrels diverses i profundes que ens fan hui qui som.















dimarts, 5 d’octubre de 2021

La conquesta dels nous espais

Començàrem per l’aula, primer espai de referència, i pels patis… i continuem la "conquesta" descobrint el del taller d’art, el parc o, els majors, l’hortet.
Al taller d’art acolorim el llenç de sensacions. Estampant-hi la mà, fent caminets amb el dit, observant com es mesclen els colors…recorrent amb gaudi el camí que va del desig, innat, d’explorar, a la sorpresa, tan captivadora, de crear.
Al parc veiem un tobogan i dos balancins. Per sort, però, hi ha molt més. Hi ha la el veí que passa amb un gos que fa caca (i toooots ens girem a mirar-lo); hi ha un avió que passa pel cel (ohhhhh!), hi ha el senyor Enrique que ens saluda des de sa casa, bon dia!; hi ha les ombres que es reflecteixen al terra i s’enjogassen amb les nostres rialles i corregudes.
A l’hortet, uns preparem la terra per a la sembra. Remenar-la, airejar-la, estovar-la.
Com? Jugant-la! I d’altres, collim per ací una maduixeta que aguaita, collim per allà una pebrera camuflada, mmmm!
A poc a poc, eixamplem espais… i possibilitats de joc, relacions i experiències.
Seguim!















dimecres, 29 de setembre de 2021

Una mirada arrere

Un dels racons predilectes dels més majors, una finestra oberta de bat a bat al pas del temps. Ací estàvem, així érem, això féiem… fa poc més d'un any. I ara estem, ara som, ara fem… i en parlem!
Aguaitar a l’aula dels bebés, una vegada ho descobreixen, no hi ha dia que no hi tornen. I és que és ben màgic, ‘tat?



dilluns, 27 de setembre de 2021

Un violoncel que ens captiva

Arribem i, com cada dia, ens espera el platet de meló, pera o carabassa, mmm! Com m'agrada la pissarra d'aigua del pati, ara quan m'acabe este trosset me'n vaig cap allí. En el banquet hi ha Amparo, Marta, Imma o Viqui, les mire i continue engrescat amb la pala i els pots.
A poc a poc, tots anem trobant, en els temps, els espais i les persones que es 'repeteixen', el rellotge, el mapa, la xarxa que ens fan sentir segurs i reconeguts a l'escoleta. I és només des d’aquest rellotge, des d’aquest mapa, des d’aquesta xarxa de confiança… que, a poc a poc, podem anar esguitant de sorpreses el dia a dia.
Heus ací una de les primeres, el concert de violoncel que ens fa fer dilluns passat la mestra Núria.
Quina delícia i quin goig, gaudir del gaudi dels infants, d'aquests primers moments en què, xino-xano, ens oblidem de la partitura... i ens lliurem a mans plenes a l'imprevist que ens sorprén i captiva.
Seguim, famílies!





dimecres, 22 de setembre de 2021

El camí que enceta el viatge

I en eixe estic i no estic darrere d'una tela; i en eixe tronquet on hi ha la meua foto i on vaig quan vull estar sol; i en eixe conte que tant m'agrada i que porte cada matí a la mestra perquè me'l conte; i en eixa roda que gira i gira i jo darrere d'ella sense adonar-me que ja estic a l'altra banda del pati per primera vegada!; i en eixa mirada còmplice entre un infant i un altre en vore caure, oh!, unes bombolles de sabó; i en eixa pena que m'entra i que busca consol en els braços de la mestra; i en eixe rogle en què ajuntem tots els peus i fem una bona tabalada...
Hi ha les dinàmiques facilitadores, hi ha els racons seguritzadors... hi ha el vincle que floreix, hi ha la conquesta de l’espai, hi ha la incipient sensació de pertinença al grup... hi ha el camí que avança, a poc a poc, i amb anades i vingudes, cap a eixe punt, meta i alhora inici de tot... Sentir-nos segurs en l’escoleta i amb les persones que en formem part, sentir-nos segurs per desplegar totes les nostres emocions, sentir-nos segurs per lliurar-nos de ple a la descoberta, a la sorpresa, a l'aprenentatge al capdavall i a mostrar-nos, expressar-nos tal com som.
Que n'és de bonic el camí, i que en som, d'afortunades, d'acompanyar-los-hi!