Una brisa d'entusiasme ha menat el nostre missatge ona amunt ona avall, i una esclat de sensacions ens ha colpit en arribar a la selva…. sonaven els brunzits i rugits en creuar el túnel d’entrada, s’esbataven els ulls en veure-la aparéixer… Quin atronitament més deliciós no saber per on començar i quin goig veure'ls córrer amunt i avall sense parar!
Les arrebossades per la gespa, les dolces becaines als saquets, les atrevides travessies damunt del gran vaixell, la frescor de l’aigua de coco, les engrunsades a les lianes, els dibuixos en la sorra, les cosquerelles de fulles i pètals...
"Emà mé?", ens preguntaven cavil·losos els infants...
"Demà més, molt més!”, responíem... i, a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, els badalls han començat a encomanar-se, els ulls a aclucar-se i els somnis a enlairar-se…
Bona nit!