Com molts de vosaltres sabeu, part de l'Escoleta és una de les casetes de rajola de l’antic barri obrer de Ramon de Castro, construït el 1910 per a acollir algunes de les milers de persones que deixaven el camp per a anar a la ciutat buscant treball a les fàbriques.
Aquestes casetes són vivendes protegides amb un valor històric innegable, testimonis silents d’una època en què, tal com ens conta el nostre veí, el senyor Enrique, no hi havia cap edifici més que aquests i el millor divertiment era capbussar-se a la séquia de Favara, enmig de l’horta, i jugar i xarrar a la fresca mentre veien passar el tren de València a Utiel, la via del qual transcorria paral·lela a les casetes.
Heus ací el perquè del nom de la nostra Escoleta, i heus ací també un dels tresors més grans que tenim, l’estreta relació amb els nostres veïns i la xarxa de confiança, complicitats i emocions compartides que teixim cada dia amb ells.
Comunitats d’aprenentatge, en diríem ara, per batejar allò que el senyor Enrique (i tants altres veïns, comerços i entitats del barri) fan al Trenet des de fa més de 35 anys.
Perquè… què hi ha de més natural i enriquidor que aguaitar a sa casa i que ens convide a jugar al voltant de la seua llimera; tombar-nos en terra i sentir la frescor dels taulellets de ceràmica, fer traços lliscant els dits per les seues precioses cadires de fusta o tastar el dinaret que tan bona oloreta fa i amb tanta cura està cuinant?
Amb un veïnatge així no hi ha millor forma d'aprenentatge…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada