Per què els agrada tant als xiquets jugar a amagar-se?

Un dels jocs amb què més gaudeixen els xiquets és jugar a amagar-se. Una vegada i una altra, i sempre amb la mateixa expectació i sorpresa.

Un plaer que es tradueix, com tants altres, en un nou pas en el seu descobriment del món: la comprensió, per mitjà de l’experiència, del "concepte de permanència de l’objecte”, és a dir, la capacitat d’entendre que els objectes continuen existint encara que no els puguem veure.

Tota una troballa, i tot un alleugeriment, ja que aquesta “permanència” no només afecta els objectes, sinó també les persones. I és que, talment com la mare s’amaga sota la taula i hi torna a aparéixer al moment; després se’n va a treballar, però hi torna a la vesprada…

Aquest concepte, que s’aferma al voltant dels dos anys, ens dóna la clau als adults per entendre el desconsol que envaeix els xiquets davant de l’absència dels pares quan aquests encara no tenen els suficients recursos per enfrontar-se a una “desaparició" que creuen irreversible.

La societat ens ha abocat, malauradament, a una escolarització massa primerenca, i només el coneixement profund de la infància, i, sobretot, l’escolta i l’acompanyament calm i afectuós de cadascun dels xiquets, ens pot ajudar a atenuar el gran trasbals que aquesta suposa.

Amb la nostra tranquil·litat, estima i comprensió, i amb el seu desig innat d’entendre la realitat a través del joc…, i és que, jugant per jugar és com descobrim cadascun dels misteris del món que tot just hem començat a desempaperar...