Cal parlar també de les propostes que no funcionen

Com molts de vosaltres sabeu, al principi de curs, l’Escoleta es va omplir de palla.

Estàvem tan emocionats amb aquest nou material i amb l’experiència sensorial tan atractiva i estimulant que pensàvem que brindaria als xiquets, que, en un tres i no res, la vam escampar per tot el pati. De segur que tots els xiquets en gaudiran bona cosa, vam pensar. Però no va ser així, almenys parcialment, i d’això mateix volem parlar-vos avui. De les propostes que no funcionen, i de les quals, tanmateix, tant aprenen els mestres i educadors.

Vam donar l’oportunitat que tant els xiquets més majors de l’Escoleta (2-3 anys) com els més menuts (1-2 anys) entraren al pati perquè, si així ho volia cadascun d’ells, gaudiren del material jugant-hi i explorant-lo.

Després d’uns dies d’observació i documentació de l’experiència per part de l’equip educatiu, les nostres expectatives es compliren parcialment. El gaudi dels més majors era immens i cada dia hi trobaven més i més complexes possibilitats per al joc lliure i l’experimentació.

No obstant això, vam advertir que els xiquets més menuts, almenys una gran part d’aquests, no estaven trobant gaire plaer, ni tampoc mostraven molt d’interés, en aquest nou material.

Mestres i educadors havíem obviat, portats per l’excitació del moment, el moment evolutiu dels xiquets més menuts i, també, el moment del curs en què ens trobàvem. Feia poc més de dos mesos que havia començat el curs, i, per tant, no era moment per a nous materials. Els xiquets més menuts encara estaven buscant el seu lloc al Trenet, encara no s’hi trobaven segurs emocionalment i encara estaven avesant-se a les rutines de l'Escoleta, per la qual cosa encara estaven construint a poc a la cosa la seguritzadora capacitat anticipar-se a allò que passava a cada moment en el nou món que era per a ells l’Escoleta.

D’altra banda, a nivell motriu, els seus interessos i necessitats no eren, de cap manera, l’acció brusca i expansiva a què convidava la palla, ans al contrari.

De l’experiència, però, se n’aprén, i dels errors, encara més. I en això rau l’essència de ser mestres i educadors, escoltar els infants, de manera calma, afectuosa i sempre oberts a la reflexió, la rectificació i l’aprenentatge. Al capdavall, deixar-nos guiar per ells en lloc de ser nosaltres qui els guiem. 

Mesos després, hem tornat a omplir el pati del Trenet de palla, i ara sí, el plaer ha sigut ple, tant per als majors com per als més menuts, els quals, cadascú a la seua manera, han trobat un fum de possibilitats de gaudir d’aquesta experiència. Llançant-la a l’aire, amagant-se, fent-se barrets, apilant-la, saltant, fent-se cosquerelles, arrebossant-hi… Ací en teniu una mostreta.

Gràcies, de nou, al Banc de Palla i a tota la gent que hi ha darrere d’aquest projecte per evitar la crema de la palla i els efectes nocius d’aquesta. Com veieu, n’hem tret un gran profit, tant els xiquets.... com els mestres! Gràcies!