diumenge, 23 de setembre del 2018

Berenar de benvinguda

Què us podem dir que no sapieu ja... Ens agrada el comboi i tindre-vos ben propet!
Per això, divendres vam celebrar les primeres setmanes compartides a l'Escoleta amb un berenar al parc.
Hi va haver música en directe a càrrec dels Cataxumbiks (gràcies!), coques de verdures, broquetes de fruita, raïm de Xaló, botiges d'aigua amb llima (i rialles a xorro)... i, sobretot, moltes ganes de continuar teixint complicitats dins i fora de l'escola.
Gràcies, famílies!

divendres, 21 de setembre del 2018

Educació alimentària

Durant els últims anys hem aprés moltíssim amb l'Escola d'AMPES d'alimentació sana i sostenible. Hui, davant les càmeres de laSexta l Noticias, hem pogut explicar la gran tasca de conscienciació que fan i com treballem a l'Escoleta l'educació alimentària. 
Eliminant dels menús els fregits, productes processats i sucres afegits; apostant per la fruita  fruita i la verdura ecològica, de temporada i de proximitat; implicant els infants en l'elaboració del dinar (trossejar la lletuga, pelar les carxofes...); respectant els seus gustos i no forçant-los mai a menjar; visitant els horts d'on ve allò que mengem i aprenent a apreciar-ne el valor i l'esforç necessari per conrear-ho... Concebent, al capdavall, les menjades, com un moment educatiu privilegiat per establir una relació de plaer i compromís amb l'alimentació sana i sostenible. 
Perquè el canvi a les escoles no només és possible sinó que és necessari. Per la salut dels infants, i pel futur del planeta, de l'horta i de totes les persones que la treballen.

dimarts, 18 de setembre del 2018

Adéu, morera!

La morera ha sigut l'element al voltant del qual ha girat el pati del Trenet durant vora 40 anys. 
L'ombreta a l'estiu, les fulles tremoloses de la tardor, les mores, els contes selvàtics que ens inspirava a imaginar, el cel verd que dibuixava cada primavera, els esglais que ens feia Paco quan s'hi enfilava... 
Quina pena veure-la a terra després de la tempesta d'anit, però quin últim dia més emocionant ens ha donat! 
I és que, aquest matí, arribar a les aules ha sigut tota una aventura! I, en acabant, han vingut els bombers! 
Hem pujat al seu camió, ens han ensenyat les mànegues, el tratge, el casc... un comboi! Quant que n'hem gaudit! 
En els pròxims dies hi plantarem una parra i una llimera, amb qui tastarem la dolça espera de veure-les créixer, regant-les i tenint-ne cura fins que en facen la primera collita. 
Tindrem llimes i raïm per a tots (prepareu els cabassets!), i, també, eixe perfum inconfusible que, tant de bo, amanisca 40 anys més de viatges al Trenet! 
(Ah! I no patiu, que la morera continuarà amb nosaltres! Demà us contem com!)











dilluns, 17 de setembre del 2018

L'acollida: parlem-ne junts

Glopet a glopet, la setmana passada vam xarrar sobre l'acollida en el primer “Criança a la tassa” d’enguany.

En aquesta trobada ens ha acompanyat Felicitat Signes, la psicòloga del Trenet, amb la qual vam posar en comú les sensacions que, com a pares i mares, us han despertat els primers dies a l’Escoleta. 
La tranquil·litat de poder compartir amb els infants el procés de familiarització amb l’equip i l’espai; el goig de veure el vostre fill compartir les primeres complicitats amb la mestra; l’alegria de veure’l gaudir escorcollant cada racó de l’escoleta... però, també, les reaccions i els canvis que heu notat en els vostres fills ara que s’estan donant les primeres separacions, més llargues o més curtes segons cada cas, i els dubtes i els sentiments d’angoixa, de culpa que, en alguns moments, afloren.
«Té més enrabiades», «Necessita estar més damunt de nosaltres a casa», «Plora quan anem a arreplegar-lo», «Com pot ser que durant els primers dies sense nosaltres s’acomiadara content de nosaltres, i ara que ja ha passat una setmana, plore tant quan ens n’anem?»... 
Reaccions, actituds, comportaments ben comprensibles que ens revelen l’aiguabarreig tan gran d’emocions que suposa per a les criatures, i ens fan ser conscients de la necessitat que els oferim tota la nostra comprensió, paciència, calma i respecte en un procés que té anades i vingudes, i tantes maneres de desenvolupar-se com xiquets i xiquetes.
Un trasbals per a els infants que, com és ben lògic, crea ansietat i inseguretat a les famílies, i també a nosaltres, mestres i educadores: «Connectarem bé amb els pares?», «Sabrem transmetre’ls la importància de compartir amb els infants aquest procés?», «Ens acceptarà el xiquet?», «Sabrem ajudar-lo i acompanyar-lo com necessita?»...
El procés de l’acolliment ens remou a tots per dins, però ajuntar-nos i obrir-nos a contar com ens sentim, com ho estem vivint, ens permet trobar complicitats, suport, recursos i acompanyament, i fer xarxa des de l’experiència compartida dia a dia a l’Escoleta, i la llibertat de poder expressar-nos de manera sincera sense por a ser jutjats.


dijous, 13 de setembre del 2018

Primers dies al Trenet


Dijous passat vam començar el procés d’acolliment al Trenet, l’etapa que, tradicionalment, coneixem com a «període d’adaptació». No sabem si el nom fa la cosa o no... però, siga com siga, preferim evitar aquest terme.

D’una banda, perquè la paraula «període» ens fa pensar en un temps limitat i determinat; i, d’altra banda, perquè la paraula «adaptació» fa recaure en l’infant (recordem que només té 1 o 2 anys) tota una responsabilitat, la «d’adaptar-se» a l’escola, amb què no el podem carregar. I és que, en tot cas, som nosaltres els que ens hem d’adaptar a ell: observant-lo i descobrint els seus gustos i interessos, respectant els seus temps i les seues emocions, integrant-nos en el seu món i, sobretot, agafant-nos de la mà de les persones que en formeu part de manera indestriable, la seua família.

Per això, el procés d’acolliment no pot tindre una única data d’acabament, perquè cada infant, cada família és diferent (un grapat de dies o unes poques setmanes en alguns casos; mesos en d’altres...); i la «faena» no és seua, sinó nostra: ser conscients del gran trasbals emocional que suposa per a l’infant i per a les famílies; respectar els seus temps; valorar i reconéixer el que senten, oferir-los tota la nostra comprensió i calidesa, i dibuixar espais i dinàmiques que puguen ajudar-los en aquests moments, com ara posar a la seua disposició teles o caixes que els permeten, a través del joc, experimentar amb la identitat, l’absència i el retrobament.    

A poc a poc i cadascú al seu ritme i a la seua manera... compartim amb els pares i les mares el camí, tan delicat, i tan bonic!, de teixir complicitats i nodrir un vincle segur, natural, respectuós i transparent entre l’equip, les famílies i els infants.

dimarts, 4 de setembre del 2018

Aprén valencià al Trenet

Voleu aprendre valencià o millorar el vostre nivell?
Per quart any consecutiu, tindran lloc al Trenet cursos de valencià per a adults, organitzats per l'ACV Tirant lo Blanc en col·laboració amb la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
Si hi esteu interessats, escriviu un correu a info@escoletaeltrenet.com i digueu-nos el nivell i l'horari que preferiríeu. 
Animeu-vos-hi!

dilluns, 3 de setembre del 2018

Benvingudes, famílies! Benvingut, curs 2018/2019!

Enmig d'un revoltim d'emocions hem tornat hui al Trenet després de les vacances.
I és que, en les primeres estacions del viatge, hi ha l’alegria de tornar a veure les companyes després de l’estiu, hi ha el comboi de preparar nous materials, l’engrescament d’idear junts nous projectes... 
D’altra banda, hi ha també els nervis de conéixer les famílies noves i de trobar-nos amb cadascun de vosaltres per escoltar, prudents, emocionats i curosos, la vostra curta (però tan intensa!) història com a pares. 
Sobretot, però, hi ha la consciència del gran trasbals emocional que suposa l’escolarització tan primerenca, i la consegüent necessitat i responsabilitat d’emparar la vostra angoixa, els vostres dubtes, com la terra tova abraça la fulla que cau, tremolosa, brandada per la incertesa.
No debades, per a gran part de vosaltres serà la primera vegada que confiareu a d'altres la cura de les vostres criatures. Tan menudes, tan vostres.
Comença, d’ací a pocs dies, la benvinguda, l'acolliment... un procés que requereix tota la nostra paciència, respecte i afecte; i que, després de quasi 40 anys de viatge al Trenet, som incapaces de concebre sense compartir-lo amb els pares/mares (o una altra figura de referència de l'infant).
Durant uns dies, setmanes o mesos… a estonetes o tot el dia, sense horaris preestablits ni incorporacions uniformes, ja que cada xiquet, cada família, sou diferents, i diferent serà també el procés de descobrir els espais de l'escoleta i fer-los vostres, de sentir-vos-hi segurs i reconeguts; de conéixer la mestra i la resta de l'equip, i de començar a construir junts un vincle de complicitat i confiança.
No hi ha cap fórmula màgica, ni tampoc hi ha cap pla ni llibre d'instruccions... sinó només, al nostre parer, la naturalitat de viure aquest procés tal com, fins ara, els vostres fills han descobert nous espais i han conegut persones noves: amb vosaltres, a través de vosaltres... i xino-xano.
De res no serveix, però, dir-vos que no patiu, que estigueu tranquils... perquè sabem que és molt difícil que ho estigueu ara.
De res no serveix que us diguem que confieu en nosaltres... perquè la confiança es basteix a poc a poc, i vindrà de la transparència, de poder desfer interrogants sentint-vos lliures per preguntar, dir, sentir, entrar, eixir i estar dins de l'Escoleta sempre que vulgueu.
De res no serveixen ara les paraules... però hui que, també a nosaltres, ens envaeix el formigueig a la panxa de cada començament de curs, volem dir-vos, volem dir-nos, que tot arribarà... Que, d'ací a poc temps, els vostres fills us faran una besada de matí i aniran de seguida a aguaitar a la cuina a veure què fa Mariví... O que, de vegades, ni us la faran, la besada, perquè en entrar a l'Escoleta aniran corrents al teatre d’ombres a veure la història que cada dia inventa Paco amb els titelles.
Eixe moment arribarà... i veureu els vostres fills mostrant-se tal com són a l'Escoleta; tranquils de saber-s’hi cuidats, respectats i reconeguts; segurs per a atrevir-se a explorar-ne sols cada racó, i contents d’ensenyar-li a la mestra la petxina tan bonica que vau trobar dissabte a la mar... però, abans, passarem junts (famílies, infants i equip) un procés més llarg o més curt, més fàcil o més difícil, a través del qual anirem a poc a poc coneixent-nos, teixint complicitats i fent xarxa perquè això siga possible.
Ací us esperem, famílies. Amb les portes i els braços oberts, i amb moltes ganes d’emprendre junts el viatge del curs 2018/2019. Un viatge compartit sense presses ni dreceres, i menat per la curiositat dels vostres fills per descobrir-se i descobrir el món que els envolta. Observant-lo, palpant-lo i jugant-lo amb el deler de qui desempapera un regal que mai no s'acaba, que mai no deixa de sorprendre.
«Mirem el món una sola vegada, en la infantesa. La resta ho fem de memòria», Louise Glück.
Sabedors de com en som, d’afortunats, de poder acompanyar-los, de poder acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes, comencem.
Benvingudes, famílies!