dimarts, 18 de setembre de 2018

Adéu, morera!

La morera ha sigut l'element al voltant del qual ha girat el pati del Trenet durant vora 40 anys. 
L'ombreta a l'estiu, les fulles tremoloses de la tardor, les mores, els contes selvàtics que ens inspirava a imaginar, el cel verd que dibuixava cada primavera, els esglais que ens feia Paco quan s'hi enfilava... 
Quina pena veure-la a terra després de la tempesta d'anit, però quin últim dia més emocionant ens ha donat! 
I és que, aquest matí, arribar a les aules ha sigut tota una aventura! I, en acabant, han vingut els bombers! 
Hem pujat al seu camió, ens han ensenyat les mànegues, el tratge, el casc... un comboi! Quant que n'hem gaudit! 
En els pròxims dies hi plantarem una parra i una llimera, amb qui tastarem la dolça espera de veure-les créixer, regant-les i tenint-ne cura fins que en facen la primera collita. 
Tindrem llimes i raïm per a tots (prepareu els cabassets!), i, també, eixe perfum inconfusible que, tant de bo, amanisca 40 anys més de viatges al Trenet! 
(Ah! I no patiu, que la morera continuarà amb nosaltres! Demà us contem com!)