De la tornada a l'escola després de la riuada

Tan complicat ara com necessari, vital. Lliurar-nos de ple a l'acolliment dels infants i les famílies, conscients que la nostra tornada a escola no és més que un miratge. Sabent-nos-en, però, afortunades. Afortunades de poder tornar-hi. Afortunades d'haver-hi tornat totes.
A l’altra banda del riu clama entre el fang la tristor i la ràbia, la perplexitat i la impotència, la pèrdua. D’una banda a l’altra, però, un pont. El pont de la solidaritat que ens agermana i ens amera d’esperança.
Ponts. Ens calen ponts. Ponts enfora, als altres; i ponts endins, a un mateix.
Força i ànim a totes les persones afectades, en especial a tots els mestres que maldeu per tornar a la vostra escola i abraçar l’aiguabarreig emocional dels infants, i també el propi. Obrint espais de joc i escolta que els permeten, que ens permeten, traure i elaborar allò viscut. Encomanant-nos la necessària expectativa de reparació, de seguretat, de demà... a través d’un espai, d’un temps, d’un lligam, l’escola, que la fa viva i plena... de sentit.

No hi ha lleure infinit sinó a la platja...

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment.
I és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d’un viatge.
L’onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l’aventura,
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…


Josep Carner

Per què ara?

Si ahir vos parlàvem sobre què són els ambients de lliure circulació i què ens aporten, hui vos voldríem explicar per què els implementem a la primavera i no al setembre, al començament del cus.

En el 0-3 els ambients de lliure circulació plantegen certs dubtes ateses les característiques específiques d’aquesta etapa, sobretot pel que fa a la funció seguritzadora que té l’espai i també l’educador, que és la figura de referència de l’infant i ha d’estar sempre a la seua vista i accessible.

A diferència del setembre, però, a aquestes altures del curs els xiquets ja estan plenament familiaritzats, segurs i a gust en tots els espais de l’escoleta i amb totes les persones que en formem part, condició sine qua non per a poder posar en pràctica aquests tipus de propostes.

Si un infant no s’hi sent segur, difícilment es llançarà a l’exploració i se separarà de la falda de la seua mestra. I per a això, els infants necessiten temps i un treball delicat i preciós de vinculació que, des del setembre, anem teixint conjuntament. Construït aquest vincle amb tot l’equip de l’escoleta, i coneguts i viscuts com a ‘casa’ ja tots els espais, els ambients de lliure circulació se’ns revelen com una experiència de llibertat, autoafirmació i exploració ben engrescadora. Un regal també per a nosaltres, per l’aliment que ens dona per a la reflexió observar, documentar i posar en comú entre tot l’equip el que s’hi esdevé.

Gallina Quiqueta 2024 en el record!

Res com la mar… i un catxirulo per envolar, una mona per menjar, un ou que ací et pica ací et cou, quin riure, quin renou!

Res com la nit, el joc, el somni compartit.

Res com la retrobada després d’un dia, segons es mire, tan curt o tan llarg, i és que que intensa, la vida, quan un té dos i tres anys!

Gràcies per la confiança, famílies!

 

Què hi ha darrere de l'experimentació?

En l’experimentació hi ha descoberta, hi ha sorpresa, hi ha curiositat, hi ha hipòtesis, provatures, deduccions, associacions, aprenentatges… i bellesa.

De por!

Que no cal anar-se'n tan lluny, que ací en tenim un fum! De monstres i llegendes, de cançons i d'històries atemoridores vora el foc.

I és que la tradició oral valenciana ens ha llegat un bon grapat de criatures i contalles que feien feredat als nostres iaios i iaies i que, gràcies a iniciatives d’arreu del País (@letnomuseu, @museucomarcalhortasud, @danimiquel i @francesc.gisbert, @andanaeditorial…), han despertat de l’oblit i hem tornat a saber qui són, on viuen, què fan… i com espantar-los, si cal! Estem salvats!

I vosaltres, coneixeu el Butoni, la Quarantamaula, la Tarasca o la Bubota?

Uns personatges que a l'escoleta ens engresquen bona cosa i que ens permeten acostar-nos, des de les arrels i des del joc, a eixe sentiment tan universal que és la por. Voleu saber-ne més? Ací vos deixem l'enllaç a la programació d'enguany de l'Etno: https://l1nq.com/etnopor

L'escoleta d'estiu i els finals inesperats

L’escoleta d’estiu com a pròrroga del curs.

Esprémer el temps, malauradament ja de descompte, amb els infants que acaben enguany al Trenet. Emocionar-nos alhora amb els antics treneters que tornen al ‘partit’, que tornen casa, tan i tan fadrins, per agafar-se de la mà d’un bebé?, del bebé que foren.

L’escoleta d’estiu com a bonus track que ens trasllada cada dia a la mar, on el joc i el plaer recomença amb cada ona; i que ens alimenta amb els sabors més senzills i genuïns mentre sonen xitxarres i rialles a l’ombra del pati.

L’escoleta d’estiu com a vaivé entre el vell curs i el nou.

La bugada dels joguets, els ditets minuciosos a la paret (i que content es posarà el pintor quan veja la faena que li han estalviat els infants…!), i els llibres que ens presten el seu últim servei i potser el millor de tots, aquell que, de les pàgines arrancades, ens fa brollar… tot de nous finals inesperats.