De la tornada a l'escola després de la riuada

Tan complicat ara com necessari, vital. Lliurar-nos de ple a l'acolliment dels infants i les famílies, conscients que la nostra tornada a escola no és més que un miratge. Sabent-nos-en, però, afortunades. Afortunades de poder tornar-hi. Afortunades d'haver-hi tornat totes.
A l’altra banda del riu clama entre el fang la tristor i la ràbia, la perplexitat i la impotència, la pèrdua. D’una banda a l’altra, però, un pont. El pont de la solidaritat que ens agermana i ens amera d’esperança.
Ponts. Ens calen ponts. Ponts enfora, als altres; i ponts endins, a un mateix.
Força i ànim a totes les persones afectades, en especial a tots els mestres que maldeu per tornar a la vostra escola i abraçar l’aiguabarreig emocional dels infants, i també el propi. Obrint espais de joc i escolta que els permeten, que ens permeten, traure i elaborar allò viscut. Encomanant-nos la necessària expectativa de reparació, de seguretat, de demà... a través d’un espai, d’un temps, d’un lligam, l’escola, que la fa viva i plena... de sentit.