Per a estalviar temps, per a evitar que s’embruten, pel desig de satisfer-los… sovint els adults fem tasques que els infants podrien realitzar per ells mateixos.
Unes ajudes innecessàries que es converteixen en un obstacle per al desenvolupament de la seua incipient autonomia. Per això, el primer pas que hem de fer és crear les condicions adients perquè, de manera autònoma, puguen avançar en la resolució dels xicotets grans reptes diaris que, a poc a poc, van sent capaços de dur a terme. Cal, doncs, que posem al seu abast els materials necessaris per a fer-ho i, sobretot, cal que tinguem la confiança que ho aconseguiran i la convicció que, en molts casos, el millor que podem fer és quedar-nos en un segon pla i, per descomptat, intervindre quan veiem que, realment, necessiten la nostra ajuda.
Des de principi de curs, a l’aula hi ha una garrafa amb un polsador arran de terra, de la qual, cada dia, els infants han intentat omplir els gots d’aigua. Com que no tenien encara la suficient força perquè n’eixira, provaven i, després d’uns quants intents, miraven a la mestra, la qual, de seguida, acudia a omplir els gots de cadascun d’ells. Hui, però, per fi ho ha aconseguit Aitana, i, amb un gran esforç i una satisfacció encara més gran, ha omplit el seu got i el dels seus companys.
Han caigut a terra molts gots, i l’aula ha acabat amb el terra ple d’aigua, és clar, però cal que siguem conscients que aquests ‘accidents’ formen part, irremeiablement, de qualsevol procés d’adquisició d’una destresa i, amb tal naturalitat, hem de viure’ls.