dimecres, 27 de desembre del 2017

Les cartes als Reis arriben al Levante-EMV

Camí de l'Orient, les cartes als Reis han arribat al Levante-EMV!
Plenes de desitjos... i d'una reflexió.
Regalem-los natura, afecte, escolta i temps. Temps per jugar, embadalir-se, equivocar-se, acaronar-se i meravellar-se; temps que, compartit hui a foc lent, serà, per sempre, un viu i dolç record.
Gràcies a Valencià a la Dipu per la iniciativa i al Levante per fer-vos-en ressò!
I recordeu, famílies: guardeu les caixes de cartó i el paper d'embolicar, que, en tornar al Trenet, jugarem a ser, imaginar i crear amb 'joguets' que, sense fer res, ho poden fer... tot!


dissabte, 23 de desembre del 2017

Bones festes i bon any!

Per aquells que vau pujar al Trenet i us retrobem emocionats a l’estació del record; per aquells amb qui enguany teixim cada dia complicitats, reptes i afectes; i per aquells que espereu, temorosament il·lusionats, el començament del viatge del curs 2018/2019.
Gràcies, famílies. Per tot i per tant. Va per vosaltres.


divendres, 22 de desembre del 2017

Doble regal de Reis

Enguany hem tingut un regal per avançat, i és que hui han acabat les obres de peatonalització i el parc del carrer de Ramon de Castro! Per això, no ens hem pogut estar d''inaugurar-lo' celebrant-hi el berenar de Nadal amb totes les famílies, amics, veïns del barri, i, per descomptat, amb els Reis d'Orient, que tampoc no s'han volgut perdre l'estrena d'aquest nou espai social i de joc a Patraix.
Nadales, mistela, dolços i, sobretot, el goig de fer i compartir el camí cap a un barri més verd, obert i a la mida de tots. 
Moltes gràcies a #DecidimVLC, a Pilar Soriano i l'equip de la regidora de Medi Ambient; i, de manera especial, a l'arquitecte i als obrers, que han treballat de valent i cada dia ens han regalat, a mestres i infants, tota la seua complicitat.
I ara, a jugar i gaudir-ne bona cosa! Bones festes i bon any!

dijous, 21 de desembre del 2017

Sobre el temps, l'espai, els materials i els 'accidents' en el desenvolupament de l'autonomia

Per a estalviar temps, per a evitar que s’embruten, pel desig de satisfer-los… sovint els adults fem tasques que els infants podrien realitzar per ells mateixos. 
Unes ajudes innecessàries que es converteixen en un obstacle per al desenvolupament de la seua incipient autonomia. Per això, el primer pas que hem de fer és crear les condicions adients perquè, de manera autònoma, puguen avançar en la resolució dels xicotets grans reptes diaris que, a poc a poc, van sent capaços de dur a terme. Cal, doncs, que posem al seu abast els materials necessaris per a fer-ho i, sobretot, cal que tinguem la confiança que ho aconseguiran i la convicció que, en molts casos, el millor que podem fer és quedar-nos en un segon pla i, per descomptat, intervindre quan veiem que, realment, necessiten la nostra ajuda. 
Des de principi de curs, a l’aula hi ha una garrafa amb un polsador arran de terra, de la qual, cada dia, els infants han intentat omplir els gots d’aigua. Com que no tenien encara la suficient força perquè n’eixira, provaven i, després d’uns quants intents, miraven a la mestra, la qual, de seguida, acudia a omplir els gots de cadascun d’ells. Hui, però, per fi ho ha aconseguit Aitana, i, amb un gran esforç i una satisfacció encara més gran, ha omplit el seu got i el dels seus companys.
Han caigut a terra molts gots, i l’aula ha acabat amb el terra ple d’aigua, és clar, però cal que siguem conscients que aquests ‘accidents’ formen part, irremeiablement, de qualsevol procés d’adquisició d’una destresa i, amb tal naturalitat, hem de viure’ls. 

dimarts, 19 de desembre del 2017

Estrena de la web d'À Punt

Ja li heu fet una ullada a la web d'À Punt?
A més dels programes radiofònics infantils, com ara "L’escoleta" o "La caseta d’Aitana", ja estan disponibles moltes sèries de dibuixos animats en valencià i en anglés.
Us recomanem especialment "Catacric, catacrac", que posa veu, fantasia i color a les rondalles d’Enric Valor, patrimoni oral dels valencians convertit en autèntiques joies literàries.
Aguaiteu-hi, famílies, i estigueu atents, que potser hi veieu, ben prompte, cares d'allò més conegudes!

Experimentació amb espills

Posem un espill a terra i escampem fustetes al voltant. A poc a poc, alguns infants s’hi acosten… i prompte es produeixen les primeres descobertes, ratificades amb plaer una vegada i una altra…
I és que allò més fascinant no són ginys sofisticats, sinó la màgia que enclou la descoberta de la pròpia realitat…



Espais que ens ajuden a entendre el temps

De tant en tant, als més majors de l’Escoleta ens agrada aguaitar a l’aula dels més menuts; a cantar-los les noves cançons que aprenem, a fer-los massatges, a ajudar-los a dinar...
Un dia, l'aula estava buida, així que vam aprofitar per redescobrir tots els materials, que tant ens enjogassaven l’any passat, posant en marxa els tantíssims recursos que hem desenvolupat des d’aleshores. 
I és que, on fa quatre dies començàvem a fer els primers passos maldestres entre balbucejos, hui brollaven les paraules, les corregudes, els volantins i les carcallades compartides. 
Obrim a poc a poc la porta a la consicència sobre el pas del temps, posant paraules als canvis i despertant els records de la nostra curta però tan intensa història...


dilluns, 18 de desembre del 2017

Visita de les alumnes d'Infantil de l'IES La Malladeta de la Vila Joiosa

Des de l’IES La Malladeta, a la Vila Joiosa, van arribar la setmana passada al Trenet un grup de futures educadores infantils amb la seua professora, Lola Serrano.
Una visita al llarg de la qual, acompanyades per Felicitat, van integrar-se, per una estona, en la vida de l’Escoleta. Hui, una setmana després de la trobada, ens han enviat les conclusions del col·loqui que van fer a l’institut una vegada van tornar a la Vila.
Apreciacions que tracen els eixos a partir dels quals s’articula la nostra concepció de l’educació infantil, i que ens alegra que foren percebuts, i valorats, per elles.
Entre les seues observacions, ens destaquen la simultaneïtat d’activitats i la llibertat de moviment dels infants, la capacitat d’aquests per compartir amb respecte l’espai i els materials sense la mediació contínua de l’adult; la disposició de materials no estructurats a l’abast dels xiquets; el vincle que es percebia entre els infants i l’educadora, el lloc base de la qual era sempre el terra i l’alçada del xiquet; la naturalitat de la presència i la participació dels pares en la dinàmica de l’aula... i l’oloreta del dinar de Mariví que hi entrava!
«Una escoleta que respecta la individualitat i s’articula a partir del joc i l’expressió lliure dels infants, que fuig del didactisme heretat de les etapes educatives superiors; i que està oberta a les persones, que no tem ser vista», ens escriuen, alhora que ens aporten suggeriments i propostes de canvi que, de segur, tindrem en compte.
La transparència ens exposa a la crítica, però ens obri la porta a la confiança plena de les famílies, un aspecte cabdal en el benestar dels infants; i ens convida a dubtar, intercanviar parers, repensar, trencar inèrcies i aprendre’n. Canviant-nos les ulleres amb les famílies i integrant la seua mirada en la pròpia. Com si no? 
Un plaer, companyes. Torneu sempre que vulgueu.


diumenge, 17 de desembre del 2017

Ja està ací! És Flautirorí!

Com cada any, hui ha arribat al Trenet, després d'una llarga travessia, el mag Flautirorí. Sentíem el seu flautí cada vegada més a prop, i corrents anàvem amunt i avall tractant de trobar-lo.
Però per fi divendres va arribar, i per fi va poder canviar l'expectació i els nervis pel gaudi de conéixer-lo i endinsar-nos en el món que, a través de les paraules, ens va convidar a imaginar. I és que mentre els adults no enteníem un borrall del que el mag ens contava (recordeu que ve d'una terra mooolt llunyana), els infants l'observaven bocabadats, atents als gestos i a l'entonació de la veu, i interpretant, cadascú a la seua manera, la història que ens relatava en perfecte flautirorinenc. 
En acabar, el seu flautí va començar a sonar, una porta es va obrir, i la sorpresa va esclatar.
Un mant de neu per explorar (rolls i un munt de brins de paper, cortesia de les màquines destructores dels treballs de les famílies!), i una experiència sensorial rica i oberta, que convida a interactuar i a trobar-hi plaer de moltes maneres diferents... A jugar!




dijous, 14 de desembre del 2017

Jocs, tortell i una foguera a la plaça de Patraix

Durant els últims dies, hem començat a sentir les notes d’un flautí, que, tal com hem escoltat en el conte, anuncia l’arribada de Flautirorí, un mag que cada any ve d’una terra molt i molt llunyana –on les muntanyes són tan altes com el campanar de Patraix i cada dia s’omplin de neu de dalt a baix!– per fer caure a flocs les últimes sorpreses de l’any al Trenet.
Pensat i fet, hem eixit hui a buscar-lo, patint com estàvem que s’haguera perdut, i mireu on hem aplegat!
I és que tots els camins arriben a… la plaça de Patraix!
Jocs i corregudes a la plaça, tortell de Mariví per a esmorzar i una foguera improvisada per escalfar-nos i seguir, busca que busca, a la cerca del mag!


dimecres, 13 de desembre del 2017

La carta als Reis

La il·lusió s’ha fet hui gargot en la carta que cadascú hem escrit, a la nostra manera, als Reis. “Una flauta rosalila”, “un paraigües”, “una flor”, “un patinet verd” i “un tren que vaja”: els desitjos dels xiquets més majors de l’Escoleta van ja camí de l’Orient…, des d’on hi ha qui diu que ja se senten a Patraix els acords d’un màgic flautí, el flautí del mag… Flautirorí! Que no sabeu encara qui és? Pareu l’orella, que Paco us ho contarà en aquest vídeo.

dimarts, 12 de desembre del 2017

Sobre el desig de créixer, els primers conceptes matemàtics i el (re)coneixement d'un mateix

Hem vist els basquets convertits en cabanyes, ponts, trens… i, com no podia ser d’una altra manera, també en torres, en la construcció (i en l’enderroc!) de les quals tant gaudim. 
La conquesta de l’altura es relaciona amb el desig de créixer, d’explorar i superar els propis límits i, per tant, d’avançar de manera natural en el coneixement del món i del propi cos.
En construir, agrupem; i en destruir, dispersem, accions per mitjà de les quals experimentem amb els que seran els primers conceptes matemàtics. I, sobretot, amb les construccions i els posteriors enderrocs manifestem la nostra força i ens reconeixem com a subjecte actiu capaç d’expressar-la i de transformar i reorganitzar la realitat.
Una vegada i una altra, i sempre amb la mateixa emoció i satisfacció, a la qual ens porta el plaer de l'acció lliure i motivada per les pròpies necessitats i interessos.



dilluns, 11 de desembre del 2017

Estrena d'À Punt Ràdio

Quatre anys després de la fatídica fosa en negre d'RTVV, els nous mitjans públics valencians han alçat hui la veu amb les primeres emissions d'À Punt Ràdio. Per molts anys, encerts i bon servei públic!
Una abraçada ben forta a totes les mares i els pares treneters que sabem que heu treballat de valent per fer-ho possible!
Apunteu, famílies!: "L'escoleta", programa per a pares i mares (divendres de 13 a 14 h), i "La caseta d'Aitana", magazín infantil, dissabte de 10 a 11 h. Ací en teniu la programació completa.

diumenge, 10 de desembre del 2017

De pomes, horaris i inèrcies

En les accions més quotidianes i, aparentment, insignificants, rau l’essència de la vertadera educació respectuosa, aquella que observa, escolta i s’adapta a l’infant, als seus interessos i necessitats, i s'articula a partir d’aquests.
El desig dels infants per atényer el coneixement no entén d’horaris ni d’’àrees’, sinó que es manifesta en tot moment i és integral. No debades, la logicomatemàtica, el llenguatge, la música, les emocions... no són compartiments diferenciats, sinó estances interrelacionades que, en la primera infància, s’evidencien com el gran tot que són.
És per això que no té sentit esquarterar de manera artificial el temps dels infants ni tampoc interrompre els processos cognitius que, de manera espontània, els xiquets posen en marxa en qualsevol moment del dia. També, per descomptat, en aquells moments en què l’horari marca, però, «l’esmorzar», «la migdiada», etc.
Els horaris, doncs, han de ser encongibles o allargables segons el que ens expressen els infants a través de les seues mirades, jocs i, més avant, també per mitjà de les paraules.
Entendre que els horaris són merament orientatius i profundament flexibles, ens evita tensions i estrés innecessaris, tant als infants com als mestres; i, sobretot, ens permet gaudir de moments tan profitosos i emocionants com el que veieu a la foto, en què la caiguda d’un bol ple de pomes ha convertit l’esmorzar dels infants de 2-3 anys en un esclat de provatures i descobertes, les quals ens deixen entreveure com comença a créixer el seu incipient pensament matemàtic (agrupació i dispersió, discriminació i classificacions, quantificació...).
I, per a això, cal que tinguem el profund convenciment de com d’importants són aquests moments d’aprenentatge espontani, autònom i vivencial, i com d’important és que els aprofitem, no intervenint-hi ni interrompent-los, sinó quedant-nos en un segon pla. 
La concentració i l’engrescament que mostren és la millor prova del gaudi que els produeix, i aquest ha de ser la nostra brúixola, la pedra angular a partir de la qual articulem els temps, els espais i els materials de l’escola.
Desfent la inèrcia que és l’adult el que transmet el coneixement i l’infant el que el ‘rep’, i donant peu que els xiquets, des de la primera infància, puguen seguir el seu desig innat de dirigir el propi aprenentatge, basat en la pròpia curiositat i alimentat per la satisfacció que senten en traçar i avançar en els seus propis camins cap al coneixement.
Ja esmorzarem, després, quan siga. Tant se val...



dimarts, 5 de desembre del 2017

Propostes improvisades

Quan apareix una pilota a l'aula dels gatets i les gatetes, i, sobretot, quan s'allunya de la seua vista, molts infants van darrere d'ella a gatameu o passet a passet fins a agafar-la. Tant d'interés els despertava que Inma, en un tres i no res, va agafar un parell de caixes de sabates, unes tisores i celofana, i va construir aquesta taula per a ells.
Roden i roden les pilotetes, i riuen i riuen a la classe dels gatets i les gatetes en veure'ls aparéixer i desparéixer…
Sense piles, sense llums, sense veus… Ben senzill i d'allò més plaent, com tot allò que els permet explorar, experimentar i aprendre'n a partir de la pròpia curiositat i les pròpies necessitats i capacitats.


dilluns, 4 de desembre del 2017

Joc d'espills

“Un xiquet de 7 anys pot emocionar-se que Perich, en obrir la porta, es trobe amb un drac; però a un xiquet de 3 anys l’emociona suficientment que en Perich òbriga la porta”.


GK Chesterton 
I a un xiquet d’un any, a un xiquet d'un any…

dissabte, 2 de desembre del 2017

Un nou espai social i de joc lliure de cotxes per als infants de Patraix

Durant les dues últimes setmanes, els obrers, les màquines i les grues han entrat de ple en les converses i els jocs dels infants, que estan d’allò més encuriosits per tot allò que ocorre just davant de l’escoleta.
D'ací a pocs dies, però, hauran acabat les obres, el nostre carrer estarà lliure de cotxes i comptarem amb un ampli espai social i de joc per a tots els xiquets del barri. I què us podem dir?, estem molt contents i expectants!
Al carrer Ramon de Castro es conserven les últimes casetes de l’antic barri obrer homònim, on, enmig de l’horta, paral·lel a la séquia de Favara, passava fa més de cent anys el trenet que anava de València a Utiel. No hi tornaran, ni l’horta ni el trenet, però almenys, sí que tornarà ben prompte el dolç rebombori dels infants que, amb tanta nostàlgia, recorden els nostres veïns Enrique i Francisca.
Una iniciativa que vam presentar fa dos anys a la consulta ciutadana #DecidimVLC i que per fi serà una realitat. Seguim! Per cert, ja està oberta la votació d’enguany! Participeu-hi, famílies!

dijous, 30 de novembre del 2017

Un bruixot i una viola

Ara darrere de l'armari, ara dins de la caseta... el bruixot apareixia i desapareixia, i seguint la seua dolça melodia, corríem darrere d'ell, embadalits amb el moviment, ara vertiginós, ara parsimoniós dels seus dits... 
Moltes gràcies a Vicent, pare de Dalmau i d’Aina, per aquesta experiència tan emocionant!







dimecres, 29 de novembre del 2017

Experimentació amb fulles

Amb les fulles que vam recollir la setmana passada a la Rambleta i les que han portat les famílies després del cap de setmana, hem convertit el terra del pati en una catifa tardorenca d’allò més abellidora.
Cric-cric, crac-crac sonaven mentre els més menuts les xafaven i esmicolaven encuriosits…; i ben amunt s’envolaven amb els llançaments i les corregudes dels més majors, que han espantat el fred sense parar ni un moment quiets.
En xicotets grups participem d’aquesta proposta de joc lliure amb què la tardor i les seues múltiples possibilitats per a l’experimentació i la manipulació ha envaït l’escoleta.