dijous, 24 de desembre del 2020

Bones festes i bon 2021



"No hi ha nit ni forat
per molt negres que semblen
d'on no puga pouar
un cant plenet d’estrelles”

Marc Granell, Premi de les Lletres de la Generalitat 2020


La que ara vos contarem és una història de les tantes que cadascun tenim d’un any, el 2020, que tot ho ha canviat. Escola, vida i món.
Aquesta és la nostra, del setembre ençà, escrita des de la fragilitat i la voràgine adés, i des de l’alleugeriment, ni que siga provisori, ara. Per a vosaltres, companys i antigues famílies treneteres, amb el desig d'encomanar esperances en aquest nou camí d’escola a les palpentes.

“D’ací a quinze dies, totes les escoles tancades". Quantes vegades ho vam sentir i com d’endins ens va entrar. No us negarem que teníem por, que no sabíem com, que els primers dies abans de començar el curs ens n’anàvem a casa, després de reunions interminables, amb un nuc a la gola.
Hi havia tants interrogants, tants canvis que havíem d’aplicar, tantes normes i protocols i tant de poc marge per a eixa escola en la qual ens sentíem tan còmodes i en la qual créiem. Una escola oberta, on pares i mares entraven, s’hi estaven i eixien sempre que volien, una escola on els quatre grups “n’érem” un, i on els espais eren també un tot per on els infants i també tot l’equip ens movíem lliurement. I ara, com dimonis ens ho farem?
Teníem, però, una cosa clara, i així ho vam voler deixar escrit en el primer post que publicàrem al setembre: “No deixem que ens arrabasse l’alegria de tornar a veure les companyes, el comboi de buscar nous materials i preparar ambients. L’engrescament d’idear juntes nous projectes i la il·lusió de compartir-los. L’emoció de rebre infants i famílies amb la cura i l’escalf de sempre”.

S’acaba el primer tram del curs, i podem dir, de totes totes, que no, que no ens ho arrabassat.
D’aquells primers dies que ens miràvem desencaixades a hui, han passat, ja, quatre mesos. I el temps (primera setmana superada, segona setmana superada... primer trimestre superat. Uf!) ha sigut el nostre primer bàlsam.

El segon bàlsam, reconéixer-nos, a pesar de tot, en allò que féiem, i, sobretot, reconéixer, en els jocs, les emocions i els vincles que anàvem teixint amb els infants, els jocs, les emocions i els vincles que teixíem amb els infants en qualsevol altre any. Les bombolles (de normalitat) de què hem tingut el privilegi de gaudir.

El tercer bàlsam, però, encara en camí, encara cavall de batalla, i és que la confiança i la complicitat entre famílies i escola ha costat més del que voldrien i voldríem. Les obligades distàncies, les mascaretes, les portes tancades.

Deixar per primera vegada els fills a escola suposa sempre un gran trasbals emocional per a famílies i infants. Fer-ho enguany, fer-ho enguany...
El forat semblava ben negre, però les criatures, qui si no, l’han fet plenet d’estreles.

“Volíem trobar racons on abraçar-nos.
[…]
Hem retallat un tros de vida
petit, és veritat; penso, però,
que és així com vivim:
acarrerant-nos
pels llocs petits
i protegint-nos
de tot.
Estem a la intempèrie”

Joan Vinyoli

I ho estem, però ens en guareix el somriure que hem aprés a fer amb la mirada.”
Cuideu-vos molt. Respirem i seguim




Vam trobar el regal més gran de tots

I despús-ahir escriguérem la carta als Reis, i els demanàrem un tigre i un lleó, un curasan y lechita, una telela rosa, súper mandarines, un vaixell i un paper...
I ahir vam cantar (gràcies per la sorpresa, famílies!), vam menjar casca (que n'estava, de bona!), i vam riure, i vam obrir regals i dins... sabeu què?
Hi vam trobar el regal més gran de tots. El regal de tindre'ns, que tantes vegades se'ns oblida, però que enguany, malauradament però sortosament alhora, el tenim més present que mai.

En els grups dels menuts, els regals per a cadascun dels infants ens han portat a cadascuna de les seues cases, al seu dia a dia i a la màgica senzillesa de la qual poaran els millors records: el ramet de gesmil i les llimes que cada dia cullen Jaume i la seua família, els peluixos preferits de Lena i Bernat, la caixeta de música de Lola, un fum de contes rebregats de tantes vegades contats… i tants altres regals amb què, simbòlicament, hem portat un trosset de casa a l’Escoleta, i pares i mares heu estat hui amb nosaltres.

En els grups dels majors, on a poc a poc va creixent l'interés per les formiguetes i el misteri de desxifrar-les, una carta per a cadascun dels infants (que bonic que ho heu fet, famílies!), en què els Reis s’emocionaven de vore com de majors s’havien fet, els preguntaven pels germanets en camí, s’alegraven pels xumets i els bolquers que havien deixat... o els demanaven, com a Guillem, a qui tant li agraden els mapes, que en faça un de sa casa per no perdre’s la nit del 5.
Missatges... i fotos de família, a les quals els infants s’abraçaven amb un somriure d’orella a orella.

I amb aquestes abraçades, i amb les tantes altres que no vos hem pogut fer, ens acomiadem fins després de les festes. Primer trimestre superat, famílies. Uf!
Qui ens ho anava a dir els primers dies abans de començar el curs, que a penes aconseguíem desfer el nuc a la gola amb tanta incertesa. 
No ha sigut gens fàcil, però ho hem aconseguit, famílies. Junts a pesar d’haver estat, físicament, més lluny que mai.
El meravellós viscut aquests mesos dins de les bombolles, ha sigut possible per tota la responsabilitat i la cura que hem i que heu tingut.

Per això, gràcies, infinites, de tot cor.
































dimecres, 23 de desembre del 2020

De bat a bat: música, contes i teatre des de la finestra

Des de les finestres, cada dia veiem els veïns passejant el gos, saludem un ciclista de camí a la faena o ens encuriosim observant els obrers que arreglen les canonades del carrer.
Aguaitar a les finestres és aguaitar a la quotidianitat i a les sorpreses que ens depara. Per això, enguany que cap persona aliena a l'Escoleta pot entrar-hi, i que hem d'obrir les finestres més que mai, ens n’entren cops d'aire... i de música, teatre o dansa.
Reinventar-se, com si no.
Gràcies a les famílies, com sempre però enguany, tan estrany i distant, encara més si cap. Amb vosaltres, tot.
Ací vos deixem les primeres actuacions, de la mare de Pau i la iaia de Telma.
Gràcies de tot cor per la resposta i la complicitat, famílies.
 
 






diumenge, 20 de desembre del 2020

Ja està ací Flautirorí

Enguany no hi ha hagut una gran nevassa, però sí quatre borrascalls localitzats a cadascuna de les classes, i és que no hi ha millor salconduit que ser un mag i poder viatjar sense ser vist!
Ací teniu, un any més, el mag Flautirorí, i el mant de neu amb què ha cobert l’escoleta i amb què els infants s’han fet a trossos aquesta setmana.
Rebolcar-nos-hi, llançar-la, amuntonar-la, transportar-la… Joc i plaer a borbollons, i un grapat d’instruments musicals i de contes (gràcies i més gràcies, AMPA!) que ens ha fet a mans el mag després del seu periple arreu del món i que, de ben segur, gaudirem bona cosa junts.
Per a la tornada a casa s’ha emportat els xumets de Guillem, que diu que ja no els necessitava, i quatre recapteres de gaspatxo bocairentí de Mariví; una per a ell, i tres per a tres amics seus d’Orient…
 











dimecres, 16 de desembre del 2020

Ja tenim les cartes als Reis!

“Son majors com jo, no tenen capa, van en camell, a mi una caseta de Pocoyo, a mi un bebé”.
S’ompli l’Escoleta de converses i ocurrències sobre els Reis, i s’ompli la carta d’il·lusions fetes gargots.
Quant de joc que ens dona la carta del Gabinet de Normalització Lingüística. A més, enguany podem demanar als Reis regals per a nosaltres, per a la ciutat i per al món.
De regals per a nosaltres en volem tants (o més!) que paraules tenim per anomenar-los; i el món no sabem ben bé encara què és, però per a la ciutat tenim ben clar el que no volem (caques al carrer!) i el que sí que volem (ai, els parcs!).
Gràcies al Gabinet de Normalització Lingüística - Ajuntament de València per la iniciativa!
Si voleu arreplegar la vostra carta, podeu fer-ho a la caseta de publicacions, a la mateixa plaça de l’Ajuntament de València.










.