De la mà de Marc Granell

Divendres vam viure un matí tan emocionant!

No era la primera vegada que eixíem a repartir versos pel barri, perquè caram que senzill i bonic és repartir poesia i recollir complicitats, però ahir, ahir, ahir… ens acompanyà el poeta! Ens acompanyà Marc Granell!

De qui havíem anat a buscar els llibres a la biblioteca, dels poemes del qual havíem gaudit a l’escoleta, a qui havíem imaginat com seria… i que ara passejava amb nosaltres, amb el caminador perfectament acompassat amb els passets curts i maldestres de la xicalla, perquè aquest fil que lliga 70 anys de distància és curt com un alé, i una espurna la llum amb què, mentre veïns i botiguers desembolicaven i llegien el seus versos a la xicalla, tot, de sobte, prenia sentit.

“Al final no tenies xumet…. Jo ja ho sabia”. 😉

Per tot el que s’emporten les maletes

No podíem desaprofitar l’ocasió que ens brindaven les Falles.

Per això, “Per tot el que s’emporten les maletes” va ser el títol de la nostra d’enguany.

Pels vincles, la confiança, la memòria, la conversa, la complicitat… Pel gosset Jacob, la veïna Toñi, el taller de Manolo, les tellines de Pili, el pa acabat de coure del forn Company, la tia Pilar del cinqué… per tot el que ens arrela i fa bategar el nostre barri.

Seguim.

Gràcies a les nostres estimades Mariví, Xus i Felicitat per endolcir-nos la vesprada; als dolçainers i tabaleters per ensenyar la xicalla com sona la nostra terra; i a la falla Tres Forques-Conca-Pérez Galdós per deixar-nos, com cada any, un raconet per dir la nostra.

Quan plou passen moltes coses

Mestra: —Caram, com plou! Traiem una cadireta i mirem com plou? 

Algunes criatures diuen ràpidament que sí. D’altres no diuen res, però agafen una cadira. N’hi ha que continuen botant damunt dels matalassets; alguna encara no ha acabat de llegir el nové conte del matí. N’hi ha qui es queda a veure com plou des del principi, qui se’n cansa i torna dins, qui entra i ix. N’hi ha qui no es mou de la cadira, i qui no s’hi apropa. Hi ha qui parla, qui mira, qui riu. Hi ha qui ho fa tot alhora. 

Mestra: —Què està passant? 

Jana: —Lloviendo! 

Mestra: —És cert, plou a muntó. Jo la veritat és que m’estic banyant… em deixeu un lloquet? 

Bruno: —Jo banyar les babates. 

Mestra: —Com saps que s’estan banyant? 

Bruno: —Mira, cau l’aigua en la babata.

[Silenci]

Jana: —Jo tinc un paraigua d’unicorni, i mira, eixe no té paraigua. 

Mestra: —És de veres, una persona sense paraigua. Per què no en deu tindre? 

Joan: —Perquè la mamà no li ha donat. 

Mestra: —Crec que es banyarà. 

Naia: —Sí! Tot banyat i després el secador. 

[Silenci] 

Bruno: —Un gos! 

Mestra: —Un gos que passeja pel parc.

Jana: —Jo tinc un paraigua d’unicorni i mira, el gos no té paraigua. 

Bruno: —Ni botes d’aigua. 

Joan: —Un altre cotxe! 

Mestra: —Adéu, bon viatge! On anirà? 

Bruno: —A la seua casa. 

Blanca: —A la platja. 

Jana: —A la platja no, que plou! (diu enfadada) Bruno: —Un camió! Pita, pita! 

Blanca: —Que gran! 

[Silenci]

Oliver: —Una moto. 

Bruno: —En la tenda. En el carrer, no. 

Jana: —Perquè no té techo i es banyarà. 

Joan: —Un bebé en el carret que té una nave espacial per a no mullar-se. 

[Silenci] 

Se sent un gos lladrar des del balcó de la finca d’enfront.

Bruno: —Un guau-guau. 

Mestra: —És de veres, un gos! Es banyarà? 

Joan: —No, perquè està en su casa.

[Silenci]

Ix la veïna al balcó. 

Mestra: —Hola, veïna! Bon dia! Com li diuen al gos? Veïna: —Bon dia! Coco.

Mestra: —Hola, Coco! 

Tots: —Coco! Hola, Coco! 

Coco s’amaga.

Bruno: —No ix. 

Al sentir-nos, la veïna del sisè també aguaita al balcó. 

Mestra: —Hola! 

Veïna: —Què feu ahí? Vos banyareu! 

Jana: —No, jo no. En ma casa tinc un paraigua d’unicorni. 

Bruno: —Jo la sabatilla sí. 

La pluja s’agarra. Entrem dins. 

Parar, escoltar, donar valor al que passa, viure, aprendre’n. La pluja que ens convida a observar, formular hipòtesis, relacionar idees, construir llenguatge de manera natural. També el silenci, com a espai d’escolta, d’atenció plena, de connexió amb l’entorn. Les criatures observen, pensen, senten. No cal omplir-ho tot de paraules; el temps pausat permet que aparega el pensament. La pluja, el gos, les veïnes, els sons del carrer… El món entra a l’escola i l’escola hi ix, reforçant el vincle amb la realitat propera i significativa, la quotidianitat, tan rica i nodridora.

Diguem no als apartaments turístics

Hui hem assistit a una reunió de l’Associació de Veïns de Patraix (gràcies!) per a parlar d’una realitat que ens fa tremolar cada vegada més: la proliferació d’apartaments turístics als baixos de les finques del barri.

Ningú no estem fora de perill, i urgeix que les comunitats de veïns s’hi avancen i facen valdre el seu dret a prohibir en els seus estatuts els apartaments turístics.

I és que cada baix que es converteix en un apartament turístic és una pèrdua irreparable per al barri -de serveis, de relacions, de vida compartida-, fomenta l’especulació, encareix la vivenda i accelera l’expulsió del veïnat.

Està en joc molt més del que creiem, és hora d’informar-nos-en, de parlar-ne amb familiars i amistats, d’organitzar-nos abans que no siga massa tard.

Tanquem l'Any Beneyto

Vam començar l’Any Beneyto omplint Patraix de versos i complicitats sota el sol tímid de l’hivern.
En arribar la primavera, vam cridar que “ja no mai més tindrà raó l’oblit” juntament amb l’alumnat de l’IES Patraix i els majors del centre de dia Albors mentre descobríem les dones fortes del petit gran univers dels infants.
Fa poc més d’una setmana, com una fresca abraçada enmig de la xafogor, vam gaudir de l’obra de teatre que ha creat Núria inspirada en els “Poemes de les quatre estacions” de Maria Beneyto.
Un viatge íntim i poètic que bressa la natura i les emocions, com un xiuxiueig que ens porta d’estació en estació, com dues mans, la de la poesia i la de la primera mirada, que s’agafen màgicament de la mà.
A la tardor ens espera un nou curs i també un nou poeta...
Perquè sí, perquè...

“I fent un lleuger esforç
podríem eixir del nostre cau
i estimar de bell nou aquest país,
i escampar una altra veu nova entre els homes
com una eterna sembrada de blat”

Seguim.